"CORPUS" sobre la CATEGORIA: "el viatge..."

Tant és que comencem el viatge de nit o a l'alba. Trobarem terres i mars, mirades de l'altre, de l'altra, amors, desitjos no assolits, la pena de l'absència, l'angoixa de veure el dins de l'ànima humana i l'esperança d'aprendre. El viatge és la metàfora de la vida i és metàfora del procés d'adquisició del coneixement. El viatge és aprendre (coneixement: gnosis) perquè som humans i s-a-b-e-m. El viatge és vida  i la vida és viatge.

En el viatge hem de saber trobar els camins, acceptar l'atzar, no crear barreres insalvables dins de la nostra ànima, tal com Kavafis ens avisa que no hem de fer. En el viatge, pel viatge, trobem amor "in mezzo della via"  (in mezzo della vita?)... si Dante dixit... Trobem el desig, el temps de l'amor, el seu pas, l'abans, el després, el durant.

Trobem l'altre: les seves riqueses, l'horror de la condició humana. Ruïnes, monuments a milers de morts, morts inútilment en guerres inútils. Trobem els ulls de l'altre que són el camí de la bellesa.

Hi ha amors per assolir, tristors, enyor del terrer patern, amors absolutaments entregats, pietosos, definitivament tràgics com els de Paolo Malatesta i Francesca da Rímini. Tot té un inici, una porta (ba'ab) un pas entre mars, un estret, un camí que -potser?- és encetat a l'alba? O no. Tot això trobareu en aquest corpus. És UN viatge. Feu-lo, enceteu-lo com Eliot, "en alta mar" amb  "el vent de  l'alba... En acabar sabrem que sempre hem de dir, com Eliot:  "Endavant viatgers...!"

Pàgina 1.  La porta (ba'ab), l'inici, les instruccions, comença el viatge...

Pàgina 2.  El principi. Tots els viatges comencen a l'alba..?

Pàgina 3.  Troballes en el viatge I: paradigmes de l'amor, el desig, l'ofrena.

Pàgina 4.  Troballes en el viatge II: El viatge endins i  viatges llunyans

Pàgina 5.  El temps, l'amor i la mort. El camí dels ulls. L'horror davant de la condició humana.

Pàgina 6.  El final és el principi. El viatge s'acaba