Per Joan-Elies Adell

Aquest text que us presentem vol ser una reflexió sobre què significa avui fer recerca en teoria de la literatura. Amb aquest objectiu, hem tractat de fer un balanç, en un primer moment, de quin és l'espai epistemològic que ocupen els estudis literaris actualment, i també de preguntar-nos quin és l'àmbit d'actuació de la teoria literària, un àmbit que s'ha eixamplat durant les darreres tres dècades fins al punt que la teoria s'ha acabat convertint en un "discurs" paradigmàtic per a altres disciplines d'estudi. També tractarem, en un segon moment, d'explicar com l'aparició d'aquest gènere d'escriptura anomenat teoria (molt proper a l'assaig) és el símptoma d'un canvi de paradigma als si dels estudis literaris que, segons alguns crítics, anuncia el carreró sense sortida al qual s'han vist abocades bona part d'aquelles tendències teòriques que creien encara en l'autonomia d'un objecte anomenat literatura i el trànsit, gairebé irreversible, d'una manera d'entendre l'estudi teòric de la literatura que abandona una perspectiva exclusivament "literària" per a endinsar-se en un terreny molt més ric i complex: els estudis culturals.

Tota l'escriptura d'aquest article, al mateix temps, també es vol presentar com un exemple pràctic de recerca en teoria. Això és, tractar de respondre a si el paradigma de la investigació en el camp de la teoria literària s'ha col·lapsat, qüestionar si els estudis literaris tenen futur, preguntar-se cap a on va la crítica literària, debatre el lloc de la literatura en la societat tecnològica o argumentar les raons que ha impedit que la teoria literària no hagi pogut vèncer els prejudicis del "sentit comú literari", per posar l'exemple de l'argument de cinc llibres recents en l'àmbit de la reflexió teòrica, ja són mostres pràctiques de recerques teòriques.