Per Margarida Aritzeta Abad

L'anàlisi semiòtica posa al damunt de la taula d'estudi el funcionament dels múltiples aspectes que intervenen en la comunicació humana. La seva aplicació ens permet d'observar com els emissors i els receptors operen amb els signes per a expressar-se, comunicar-se i crear sentit.

La semiòtica literària, doncs, ens presenta a la mirada la complexitat de l'objecte artístic com a indret en què conflueixen diversos tipus d'estructures i sistemes de codis i fa atenció als processos de codificació (escriptura) i descodificació (lectura), al paper que hi tenen l'emissor (autor) i el receptor (lector). Des de l'anàlisi semiòtica, s'afirma que el text és un conjunt d'estratègies que preveuen la seva descodificació òptima.

Algú ha dit que l'anàlisi semiòtica se centra bàsicament en una perspectiva pragmàtica, és a dir, que té més en compte les condicions i circumstàncies de la comunicació, i sobretot de la recepció, que no pas el text en si.

Però és que avui dia ja ningú no té la pretensió de voler estudiar "el text en si" com un objecte deslligat de les seves circumstàncies de significació, com ho van provar de fer els estructuralistes i els formalistes. Vulguem o no vulguem, fins i tot si només tinguéssim en compte el component lingüístic del text literari, la lingüística del discurs ens ha ensenyat que no podem deslligar el llenguatge de la seva situació d'enunciació i que el coneixement del context és fonamental a l'hora d'aconseguir una eficàcia comunicativa. És a dir, ens cal considerar, a més a més del llenguatge, l'emisor, el receptor, els codis emprats, els signes compartits i les operacions de codificació i descodificació, que porten a la creació del sentit.

Ara bé, aquestes són operacions complexes, que requereixen actituds múltiples, segons els signes que siguem capaços d'utilitzar i de compartir. Aquests signes són de caràcter lingüístic, però també són de caràcter cultural, ideològic, estètic, històric, etc. L'obra d'art és un objecte pluricodificat i la seva recepció implica una actitud dialògica.

Però l'obra literària és per damunt de tot una obra d'art.

El semiòtic estonià Iuri Lotman diu que l'art és un sistema semiòtic molt ric, amb unes característiques pròpies, capaç de comunicar molts plans diferents amb una gran economia de mitjans.