Literatura i mons possibles

Leibniz introdueix el concepte de món possible com a estat de coses alternatiu a un estat de coses donat. El nostre món, diu, és un dels possibles, que hi havia com a alternativa a la ment de Déu. El concepte de món possible s'ha desenvolupat des de la lògica modal i s'ha aplicat a diversos camps del coneixement per a portar a terme propostes d'especulació teòrica. En un moment en què des de la teoria de la literatura es treballava sobre la ficcionalitat, alguns estudiosos, entre els quals hi ha Lubomir Dolezel o Umberto Eco, han parlat dels mons narratius des de la perspectiva teòrica dels mons possibles.

Dolezel assenyala les característiques següents dels mons literaris que els fan compatibles amb la teoria dels mons possibles:

1. Els mons ficcionals són conjunts d'estats de coses possibles. Són el que diem "possibles no fets". D'aquesta manera, els personatges i objectes ficticis no poden trobar-se o interaccionar amb els éssers reals. I tampoc no es poden identificar amb individus reals del mateix nom (el Napoleó de Guerra i Pau no és el mateix que l'històric ni s'hi pot confondre).

D'aquest principi, se'n deriva que tota entitat ficcional és ontològicament homogènia (1988, pàg. 80). És a dir, els mons de la literatura tenen tots el mateix tipus d'existència "no real". No hi ha graus de ficcionalitat, sinó simplement ficcionalitat. Tenim les mateixes possibilitats de trobar-nos a l'autobús Peter Pan o la Colometa de Mercè Rodoreda. És a dir, cap. Ni el Pessoa que parlava amb Ricardo Reis de la novel·la de José Saramago, el jove Pla protagonista de El quadern gris, Moby Dick, la Ben Plantada o Frankenstein. No hi ha una doble semàntica de la ficcionalitat (que distingiria entre mons realistes i fantàstics), sinó que tots són igualment ficcionals, en el mateix grau. Només hi ha dos nivells (realitat i ficció), i el que no passa en l'un passa en l'altre. I és així com podem parlar de mons físicament accessibles (i els podem fer jugar entre si, mesclant personatges de procedències diverses: la Blancaneus pot anar al ball amb Macbeth, posem per cas, o Micky Mouse amb Madama Butterfly) només si ens movem a l'interior del pla de la ficció (perquè tots els éssers de la ficció tenen la mateixa ontologia), però no pas entre la realitat i la ficció. És clar que la ficció, per a construir-se, compta amb els recursos propis de les més variades poètiques (realista, onírica, simbòlica, fantàstica, etc.), i una de les seves possibilitats, per a fer-nos l'efecte de realitat, com veurem en parlar del simulacre, és el procediment realista. Però, d'aquí a pensar que les novel·les realistes són més "reals" que les altres, hi ha una muntanya.

En l'escriptura, el món real participa en la formació dels mons ficcionals proporcionant els models de la seva estructura, ancorant el relat ficcional en un esdeveniment de tipus històric (és a dir en unes coordenades espai/temps) i transmetent "fets en brut" o "realemes culturals". Per aquestes transferències d'informació, el material en brut del món real penetra en l'estructuració dels mons ficcionals. Mitjançant l'escriptura, el material real es transforma substancialment, perquè s'ha de convertir en possibles no reals, amb totes les seves conseqüències ontològiques, lògiques o semàntiques.

En la lectura, gràcies a la mediació semiòtica, un lector real pot "observar" els mons ficcionals i fer-ne una font de la seva experiència.

Podem concloure, doncs, que, així com el concepte lògic de món possible fa referència a un món buit o a una possibilitat d'especular, els mons literaris són el que s'anomena "mons moblats" (Eco, 1990), que vol dir que són mons habitats per uns individus que posseeixen unes determinades qualitats.

El text ficcional, des de la posició teòrica de Dolezel i Eco, és per al lector un conjunt d'instruccions mitjançant les quals el món ficcional s'ha de recuperar i reconstruir. No cal dir que el procediment de lectura que es dugui a terme des de la semiòtica textual o des de la deconstrucció, posem per cas, considerarà aquestes "instruccions" de maneres diverses i seguirà uns camins ben diferents.