Els mecanismes de la lectura

Hem vist que un text és sempre un objecte limitat. El món ficcional literari que s'hi construeix és, per tant, vacil·lant i imprecís: mentre s'explica una novel·la, no es pot contar la totalitat del món que la conté (història, geografia, biologia, coneixements científics, llenguatges, etc., en què es desenvolupen els personatges i les accions), perquè per llarg que sigui el text sempre serà insuficient.

Tampoc no es pot accedir al coneixement complet dels objectes que hi ha en un món de ficció, dels quals només podem saber allò que ens n'explica el text. Eco ens diu que en literatura sempre parlem de petits mons.

Però mentre que alguns estudiosos assenyalen que la incompleció dels mons de la literatura és una qüestió derivada de l'ontologia dels mons ficcionals (Dolezel) i ens diuen que el món de ficció és incomplet necessàriament perquè el text que la construeix és finit, d'altres assenyalen que no és que el món de ficció sigui incomplet, sinó que els lectors tenim un problema d'accés a les dades quan no ens les dóna el text.

Dolezel ens insisteix a recordar que, sobre els mons de la literatura, només en podem tenir les informacions que ens dóna el discurs de ficció, que podem reconstruir mitjançant les inferències lectores. Però també ens fa notar que, un cop aconseguim acceptar aquesta limitació, les lectures dels diversos lectors no seran idèntiques, perquè dependran de la capacitat de cadascú per a descobrir les pistes explícites i implícites que ens dóna el text. Qui posseeixi aquesta capacitat plena serà el lector model, del qual parla Umberto Eco mitjançant una teoria extensíssima de la lectura. El lector model no és un lector empíric, una figura concreta que puguem observar i experimentar, sinó un conjunt de condicions de felicitat establertes textualment que s'han de satisfer perquè el contingut potencial del text sigui actualitzat.

El text necessita l'enciclopèdia del lector.