És indubtable que l'evolució tecnològica és una part fonamental del desenvolupament general de la humanitat. La tecnologia ha estat i és una eina de progrés que permet que la dignitat de vida de les persones i la superació de les quotes de llibertat i de benestar siguin factibles –sempre que en la seva utilització imperi la conducta ètica i que es facin esforços, per exemple, per a superar els problemes de desigualtat d'accés. Particularment, les anomenades noves tecnologies de la informació i la comunicació són ara una peça insubstituïble per al desenvolupament social i humà, sobretot per la capacitat que tenen d'accelerar-lo.
Les institucions i organitzacions dedicades a tasques humanitàries, com ara el Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, perceben amb entusiasme les potencialitats d'aquestes noves tecnologies per al progrés, ja que representen un eficaç mecanisme per a l'impuls d'iniciatives de solidaritat i redistribució, com també per a l'accés als drets individuals. És fàcil d'evidenciar la irreversible transcendència de les noves tecnologies en tots els àmbits del tercer sector: des de la difusió d'informació, les campanyes de sensibilització, la gestió interna i la formació dels voluntaris, fins a la captació de fons i de socis, la participació social i el treball en xarxa –tant dins la mateixa organització com amb d'altres organitzacions del sector. Les noves tecnologies també han obert noves expectatives en l'àmbit humanitari pel que fa a la repercussió directa que poden tenir sobre els beneficiaris d'aquestes organitzacions, tal com ho demostren, per exemple, els projectes de teleassistència i telemedicina, els projectes d'adaptació als nous perfils del mercat de treball o els projectes de millora de la qualitat de vida.
En aquesta lliçó inaugural es fa una reflexió, des de l'experiència i els valors d'una institució com el Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, sobre el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació com a nova eina per a l'acció humanitària, i es reivindica l'aplicació humanitària de la tecnologia amb una invitació a poders públics, a agents socials i a la societat en conjunt a fer un esforç integrador i col·lectiu per a aprofitar les oportunitats d'innovació i de distribució del coneixement que l'avantguarda d'aquestes tecnologies ens ofereix.
|
|
 |
 |
|
| 1.
| Introducció |
Agraeixo a la UOC l'honor que em concedeix de transmetre la lliçó inaugural del curs 2002-2003. Amb aquesta ponència, la meva pretensió és, d'una banda, estendre el coneixement sobre els fonaments i el desenvolupament de la tasca i els objectius del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja. I, de l'altra, evidenciar la irreversible transcendència de les noves tecnologies en tots els àmbits de la tasca humanitària assumida per la nostra organització.
De manera sintètica, l'objectiu de la nostra dedicació consisteix a defensar i afavorir el dret de qualsevol persona a tenir unes condicions de vida dignes. I, en aquest sentit, és indubtable que l'evolució tecnològica és part fonamental del desenvolupament general de la humanitat, que aquesta dignitat de vida de les persones sigui factible, cosa que permet superar cotes de llibertat i de benestar. Això, mentre imperi la conducta ètica en la seva utilització, perquè sempre han de lamentar-se, i reprovar-se, els usos perversos d'aquest avenç tecnològic, entre els quals s'inclou el seu accés desigual.
Amb aquesta condició ètica, la tecnologia en general ha estat i és una eina de progrés. I, en particular, les anomenades noves tecnologies, basades en les telecomunicacions de la informació i el coneixement, són ara una peça insubstituïble per al desenvolupament social i humà, sobretot per la seva capacitat per a accelerar-lo. La funció de la mateixa UOC ho fa palès de manera exemplar.
També la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja perceben amb entusiasme les potencialitats d'aquesta tecnologia per al progrés. Representa un eficaç mecanisme per a l'impuls d'iniciatives de solidaritat i redistribució, així com per a l'accés als drets individuals, sense oblidar la importància cabdal per al desenvolupament intern de la nostra organització.
Han transcorregut ja gairebé 140 anys des que Henry Dunant, mogut per la compassió davant el sofriment dels ferits dels exèrcits contendents a la batalla de Solferino, concretés la coherència dels seus sentiments en l'impuls de dispositius, en diferents països, per socórrer les víctimes de les guerres. Aquest va ser l'embrió d'una Creu Roja, originàriament circumscrita a una tasca purament assistencial i al fet puntual dels períodes de conflicte bèl·lic, però que representa els fonaments sòlids sobre els quals se sustenta la institució avui.
|
Henry Dunant |
Dunant i tots els qui van participar en aquells moments fundacionals ja llavors van especificar les característiques més bàsiques que identifiquen l'organització en l'actualitat. Des del començament de la conformació de la iniciativa, s'hi van incorporar requisits com l'actuació humanitària sense discriminació, la necessitat d'estendre-la al major espai internacional possible i l'acompliment del socors a qui volgués exercir-lo de manera voluntària. També és poc després d'aquest inici quan es comença a qüestionar l'oportunitat d'ampliar aquesta prestació de socors als afectats per calamitats en temps de pau.
Encara que aquestes condicions d'actuació fossin assumides llavors des de concepcions caritatives i filantròpiques, crec que es poden considerar precursores de l'actual concepte de solidaritat que, feliçment, cada dia assumeix un major nombre de persones. Així ho reflecteix el dinamisme de les múltiples organitzacions dedicades a la cooperació internacional i a l'atenció als col·lectius desafavorits al si de les societats amb més benestar general. En aquesta resposta solidària, cada vegada més participada, a flagrants i injustificables desigualtats o situacions de sofriment, correspon un protagonisme especial als qui integren el voluntariat, des de la determinació de transformar aquestes realitats, no sols d'alleujar-les.
En l'àmbit institucional, l'experiència en l'aplicació d'aquests primers requisits, mesurada amb l'evolució del pensament social, científic i tècnic i amb la successió d'esdeveniments, ha decantat la doctrina humanitària enunciada, el 1965, en els set principis fonamentals d'humanitat, imparcialitat, neutralitat, independència, voluntarietat, unitat i universalitat. Aquests són la guia que orienta l'actuació de tots els seus membres en cada una de les activitats que conformen l'ampli ventall de la intervenció de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja arreu del món. Una dedicació que troba un lloc propi en qualsevol situació de sofriment humà que afecti tant individus com col·lectius i que, en definitiva, persegueix el respecte i l'aplicació efectiva dels drets humans.
Des del compromís de solidaritat que es deriva d'aquells fonaments, dia a dia, procurem ampliar i millorar la nostra intervenció humanitària. Davant de les situacions d'adversitat, que, de manera accidental o estructural, poden patir o pateixen una porció gran de la humanitat, busquem detectar les necessitats des del coneixement de les causes. En realitat, com des de l'origen, oferim auxili, però ja indefectiblement vinculat a oferir solucions, des de la prevenció de riscos i amb la determinació de convertir les circumstàncies de prostració i desesperança en processos de prosperitat en marcs de convivència.
Aquesta tasca s'ha anat assumint durant els anys d'existència institucional i segons que han anat emergint i succeint les realitats que han requerit la nostra implicació humanitària. Avui inclou l'atenció a les situacions de conflicte armat, entre països o de caràcter intern, a les provocades per desastres de qualsevol naturalesa i a les conseqüències de gana, malaltia i misèria causada per la pobresa, així com a les motivades per la marginació i exclusió de determinats col·lectius del benestar de les estructures socials.
L'experiència de tots aquests anys ens revela les dramàtiques conseqüències que la precarietat o el mal ús dels coneixements i els mitjans científics i tècnics han comportat. I, així mateix, podem reconèixer els grans beneficis quan ciència i tècnica s'han posat a disposició del desenvolupament humà. En el cas de les noves tecnologies, cal reclamar que assoleixin el seu abast universal en el menor temps possible. Els avantatges propis d'aquesta autèntica revolució tecnològica poden tenir un paper determinant en l'equilibri d'oportunitats de persones i països, però, en el cas menys desitjable, també, augmentar les ja abismals desigualtats.
L'acompliment del nostre treball ha portat aparellats l'estructuració i el desenvolupament d'una organització institucional adaptada a aquest treball i a l'èxit dels nostres objectius. Per a això, ha estat ineludible incorporar, en la mesura de les disponibilitats, els recursos tecnològics més necessaris. Així s'esdevé avui amb l'ús de les noves tecnologies, eina imprescindible per a estendre el coneixement dels nostres fonaments, per a incrementar l'abast i l'eficàcia de les accions humanitàries i per a optimitzar els recursos disponibles per a dur-les a terme.
Va ser el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) l'organisme fundacional del nostre edifici organitzatiu, que inclou actualment també 178 societats nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja d'altres tants països i la Federació Internacional, en la qual s'agrupen, i que tinc l'honor de presidir. Prop de 100 milions de voluntaris i voluntàries materialitzen tota aquesta tasca pràcticament arreu del món.
El CICR, institució independent, sempre ha conservat la seva dedicació original referida al socors de les víctimes dels conflictes armats. La seva experiència l'ha qualificat com el mitjancer neutral en els escenaris de guerra, de tal manera que assumeix l'encàrrec de la comunitat internacional de vetllar i fer vetllar per l'aplicació del Dret Internacional Humanitari, conjunt de normes destinat a protegir els no contendents –ja es tracti de població civil o de combatents desarmats– i a limitar el potencial destructiu de l'ús de les armes. En definitiva, tracta també de donar una oportunitat a la pau i a la recuperació de la convivència, i de limitar tant com es pugui la violència i, per tant, la prolongació dels recels entre comunitats. Aquest articulat legal subscrit avui per 180 estats i més conegut pels convenis de Ginebra ha estat impulsat des del principi pel mateix CICR.
Correspon a la Federació Internacional de Societats Nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja la coordinació de l'esforç humanitari conjunt dels seus membres. La seva actuació es localitza en qualsevol escenari d'emergència, a excepció de les ateses específicament pel CICR, amb la qual cosa contribueix a reduir, a reconstruir i a rescabalar els danys ocasionats per desastres puntuals o per manques bàsiques i generalitzades, que aturen o impedeixen el desenvolupament de les poblacions de països i regions desafavorits.
Per la seva banda, les societats nacionals de cada país, juntament amb la seva contribució a aquest projecte institucional comú, desenvolupen plans d'atenció adequada a tots els requeriments humanitaris que sorgeixin al si de les seves pròpies comunitats. Òbviament, el potencial d'actuació de cada Creu Roja o Mitja Lluna Roja es proporciona a la realitat social i econòmica del país respectiu. A la Federació Internacional hem assumit com una prioritat impulsar, des de la solidaritat interna, l'enfortiment de la capacitat de les implantades més precàriament, a fi de dotar-les de la infraestructura necessària per a dur a terme la seva funció de factor de desenvolupament de la societat a la qual pertanyen.
No cal ni dir que aquesta distribució organitzativa i de tasques està enfocada a la coordinació i eficàcia en l'execució del nostre compromís, per avançar en l'èxit d'uns objectius comuns. I torno a insistir en la indiscutible rellevància que, en qualsevol dels vessants de la nostra feina, adquireix la utilització de les noves tecnologies. Precisament, per mitjà d'aquest espai virtual, la UOC m'ofereix l'oportunitat de detallar les conviccions i il·lusions dels qui participem en aquest projecte humanitari des de la solidaritat.
La meva intenció és que els qui a partir d'ara visitin aquest espai tinguin l'ocasió d'aprofundir en l'evolució de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i també en el seu paper al món d'avui. En concret, vull posar a l'abast de tothom la possibilitat de detallar sobre tots els aspectes que són necessaris per a entendre el nostre ideari i conèixer els nostres objectius.
Amb aquesta finalitat, és possible transitar, primer, per la història, els fonaments i l'estructura de la nostra organització. També ens podem apropar al nostre voluntariat, motor de la institució des de l'origen i que ara, des de la seva feina i des de les seves conviccions ètiques, posa de manifest que la vulnerabilitat de les persones és evitable. Així mateix, ens podem internar en la cada vegada més complexa intervenció humanitària en les emergències internacionals, en les quals sovint les situacions de conflicte o de catàstrofe se sumen a realitats d'extrema pobresa i vulnerabilitat. Finalment, podem recórrer l'acció local, especialment la que es refereix als col·lectius marginats o exclosos, prenent com a referència la dedicació de Creu Roja Espanyola.
Intencionadament tot això es basa en els suports que les noves tecnologies ens ofereixen i que la nostra institució ha estat incorporant per la seva utilització quotidiana. Crec que és una bona fórmula per a ratificar el nostre convenciment sobre les desitjables expectatives que s'obren en l'àmbit humanitari. Alhora, des d'aquí, vull reivindicar l'aplicació humanitària de la tecnologia amb una invitació a poders públics, a agents socials i a la societat en conjunt a fer un esforç integrador i col·lectiu per a aprofitar les oportunitats d'innovació i de distribució del coneixement que l'avantguarda d'aquesta tecnologia ens ofereix. |
|
 |
| | |
