 | | |
| | |
| 2.
| Història i fonaments de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja |
En el compromís voluntàriament assumit d'Henry Dunant d'atendre els ferits de la guerra, de no inhibir-se del seu sofriment, radica l'essència del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja d'avui. Com llavors, la intervenció humanitària en les situacions de conflicte és una de les nostres prioritats, però compartida amb qualsevol altra circumstància de calamitat per a les persones, també en temps de pau.
El 1859 Dunant va presenciar la cruesa de la batalla de Solferino, a Itàlia, entre els exèrcits de l'Imperi Austrohongarès i l'aliança Francosarda. Uns 40.000 homes jeien morts o agonitzants i sense que cap ferit rebés atenció. Dunant va organitzar la població per prestar-los l'ajuda possible i, quan en va tornar, va proposar la creació de societats nacionals de socors amb la missió d'atendre els ferits en combat.
La Creu Roja neix el 1863, quan cinc ciutadans de la ciutat de Ginebra, entre ells Dunant, impulsen el Comitè Internacional per al Socors dels Ferits, precursor de l'actual Comitè Internacional de la Creu Roja.
|
Comissió anomenada "dels Cinc" |
Aquell any se celebra la I Conferència Internacional, en la qual es reuneixen delegats de catorze nacions que discuteixen els termes de la creació d'aquestes societats de socors. A aquesta primera reunió assisteixen dos representants d'Espanya, el doctor Nicasio Landa i el comte Ripalda, a qui els correspon la fundació de la Creu Roja Espanyola (6 de juliol de 1864).
També en el transcurs d'aquesta reunió s'adopta l'emblema de la creu vermella sobre fons blanc, la inversa de la bandera de Suïssa. Durant la guerra russoturca, el 1876, el govern de Turquia va proposar com a signe la mitja lluna roja, tenint en compte les connotacions religioses de la creu. Encara s'hi afegiria un tercer símbol, el lleó i sol vermell, adoptat per la Societat Nacional de Pèrsia –l'actual Iran– i ja desaparegut. Actualment, són la creu vermella i la mitja lluna roja els dos símbols vigents, que tenen el doble ús protector i indicatiu.
El 1864 se celebra una Conferència Diplomàtica, en la qual els representants de dotze països adopten –el dia 22 d'agost– el "Conveni Internacional per a millorar la sort dels militars ferits en campanya". Aquest va ser el primer dels convenis de Ginebra actuals i va suposar una fita en la història de la humanitat en garantir l'ajuda als ferits i definir els serveis mèdics com a "neutrals" al camp de batalla.
En la segona Conferència Internacional de la Creu Roja, celebrada a Berlín el 1869, es va aprovar una resolució que estipulava que "les societats de socors, en temps de pau, s'hauran de dedicar a obres humanitàries que corresponguin als seus deures durant la guerra, és a dir, a prestar assistència en les calamitats públiques que exigeixen, com la guerra, un socors ràpid i organitzat".
En l'actualitat, la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja estan implantades en 178 països i la dedicació en cada un d'ells varia en funció de les manques humanitàries que es produeixen en cada lloc. Alhora, el conjunt de la institució al món fa un esforç comú per a l'èxit del nostre objectiu compartit que és afavorir la vida digna per a tothom.
Un destacat reconeixement a l'esforç dels nostres voluntaris i voluntàries a aquest objectiu són les tres ocasions en les quals la Creu Roja ha rebut el Premi Nobel de la Pau, a més del concedit al mateix Henry Dunant, en la primera de les seves edicions el 1901. El 1917 i el 1944 el va rebre per la seva dedicació en favor dels ferits, presoners, malalts i població civil durant les dues guerres mundials. El 1963 el va tornar a merèixer per la seva intervenció humanitària en altres conflictes i pel socors prestat als damnificats per desastres naturals.
Busquem dirigir l'atenció solidària cap a tots els qui la requereixen, sense distinció. Així ho enuncien els nostres principis fonamentals –aprovats en la XX Conferència Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, a Viena, el 1965– d'humanitat, imparcialitat, neutralitat, independència, caràcter voluntari, unitat i universalitat. Aquesta doctrina estableix amb nitidesa les obligacions de cada un dels qui formen la institució, respecte a una actuació orientada al foment de la solidaritat i la promoció de la convivència pacífica.
És notori i esperançador l'augment de la sensibilitat solidària en els últims temps, tal com ho demostra la consolidació d'organitzacions que s'han anat incorporant a tota la diversitat de tasques de contingut humanitari i social des del treball voluntari. Tanmateix, el desenvolupament de les relacions humanes continua evidenciant una desigualtat abismal entre països i entre individus. És evident la urgència que, entre tots, proporcionem els mitjans suficients per a invertir les realitats de misèria, aconseguir limitar l'expansió demogràfica i preservar el medi natural.
La Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, conscients de la desproporció entre les necessitats humanitàries i les disponibilitats –no recursos– per a atendre-les, prioritzen el seu suport cap als qui, objectivament, estan en una situació més vulnerable. Intentem augmentar la capacitat per a reaccionar davant de les adversitats i emprendre trajectòries de progrés personal i comunitari.
Tot això es concreta en una enorme i complexa tasca, impulsada quotidianament pels milions de persones que participen en les finalitats de la institució arreu del món. El Moviment Internacional de la Creu Roja organitza la seva activitat per mitjà de tres components: el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), les societats nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i la Federació Internacional en la qual s'integren aquestes. Són totes elles entitats independents, cada una amb personalitat jurídica individual i sense que cap exerceixi autoritat sobre una altra. Les seves tasques respectives són específiques, però en la seva execució hi ha la coordinació i el suport conjunts.
Amb aquest objectiu, els estatuts del Moviment Internacional estipulen les funcions de la Conferència Internacional, la Comissió Permanent i el Consell de Delegats. Són fòrums en els quals participen representants dels tres organismes esmentats, que deliberen i resolen sobre tots aquells assumptes d'interès de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja.
El CICR té atribuïda la intervenció humanitària en circumstàncies de conflicte armat internacional o en aquelles que es produeixen en el si d'una mateixa nació. Òrgan fundador de la institució, és una institució privada, independent i autònoma dins d'aquesta. Basa la seva actuació en l'aplicació del Dret Internacional Humanitari del qual és promotor i impulsor. Correspon a la seva iniciativa l'impuls dels vigents convenis de Ginebra i del seus protocols addicionals, subscrits per la major part de la comunitat de països. El seu finançament es produeix, fonamentalment, per mitjà de les aportacions dels governs i de les societats nacionals.
És obvi que no és tasca fàcil l'exercida pel CICR. Les violacions i els incompliments del Dret Internacional Humanitari són freqüents, o gairebé sistemàtics. Per això, s'esforça permanentment perquè els Estats es comprometin sense dubtar a fer tot el possible per assegurar la protecció als qui són víctimes dels conflictes.
La finalitat primordial de la Creu Roja és que cessi la violència, però és fonamental garantir l'assistència humanitària durant el conflicte. Fora d'això, l'aplicació del Dret Internacional Humanitari estalvia tractes inhumans i, sobretot, deixa vies obertes a la reconciliació. És freqüent que l'odi entre comunitats enfrontades perduri després dels enfrontaments, cosa que hipoteca les possibilitats de coexistència pacífica. D'aquí la importància del Tribunal Penal Internacional, recentment instituït, per a la justa però contundent resposta a les transgressions greus contra la humanitat.
L'operativitat del CICR es basa en el dret d'iniciativa que la comunitat internacional –signant dels convenis de Ginebra– li atorga. Això li possibilita, a tall d'exemple, la visita als presoners de guerra i internats civils, l'intercanvi de missatges d'aquests amb les seves famílies, la recerca de desapareguts o l'assistència mèdica i la distribució de socors a la població civil. A més d'aquesta tasca més assistencial, és peça fonamental de l'actuació del CICR la tasca preventiva que duu a terme, per mitjà de la difusió de les normes del Dret Internacional Humanitari, especialment entre els membres de les forces armades dels països respectius. Així mateix, regularment adverteix la població general sobre les conseqüències dels conflictes, com va fer, per exemple, en la seva campanya contra l'ús de les mines terrestres, que ha conduït a un consens internacional per a la seva eliminació i prohibició.
Per la seva banda, la Federació Internacional, fundada el 1919, es responsabilitza d'inspirar, facilitar i promoure les activitats humanitàries que desenvolupen les societats nacionals per millorar les condicions de vida de les persones vulnerables. El seu finançament depèn de les aportacions de les societats membres, i d'altres contribucions de governs i voluntàries a les seves activitats d'emergència.
Actua com a representant oficial de les Creus Roges i Mitges Llunes Roges en l'àmbit internacional, promovent la cooperació entre aquestes i mirant d'enfortir les seves capacitats per a dur a terme programes eficaços de preparació per a desastres, salut i assistència social. Dirigeix l'assistència a les víctimes de desastres, als refugiats i als afectats per emergències sanitàries.
A partir de la informació de la societat nacional d'on s'ha produït alguna d'aquestes situacions, convoca l'ajuda de la resta de societats i sol·licita les aportacions necessàries. Transporta les aportacions d'aquestes, dels governs o d'altres donants, distribueix els subministraments que no estan disponibles en la zona afectada, quan és necessari, envia experts per a la coordinació de les activitats i després, si cal, participa en la fase de rehabilitació dels danys.
Podríem dir, finalment, que les societats nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja constitueixen l'espina dorsal de la nostra organització. Tant el CICR com la Federació tenen el seu suport per al desenvolupament de les seves operacions, com a coneixedores de les realitats i circumstàncies locals. En els seus respectius països actuen com a auxiliars dels poders públics en el camp humanitari i ofereixen una sèrie de prestacions que, segons cada circumstància, poden incloure el socors i els programes sanitaris i socials.
La dedicació de cada societat nacional està supeditada a les demandes socials o humanitàries del seu país, des de l'acatament als valors humanitaris que són comuns a tota la institució. Originàriament, van estar dedicades al socors en els conflictes bèl·lics, però especialment després de la Segona Guerra Mundial, es van anar ocupant de tasques relacionades amb la promoció de la salut i l'assistència social.
En el cas de la Creu Roja Espanyola, actualment la seva ocupació quotidiana discorre entre una àmplia tasca social als col·lectius desafavorits i la contribució als plans internacionals de la resta de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja. Aquesta dedicació inclou prestacions iniciades fa temps i convenientment actualitzades, així com la incorporació de nous serveis en funció de les seves necessitats. A més de l'evolució de la seva tasca, cap destacar que aquesta, abans dedicada en exclusiva a atendre situacions internes, ha guanyat un fort impuls pel que fa als aspectes de cooperació internacional.
D'acord amb els esdeveniments a Espanya, la Creu Roja va tenir, al principi, una tasca exclusivament relacionada amb el socors en situacions de conflicte bèl·lic, i aviat va començar a atendre situacions de calamitat pública. El 1918 va iniciar l'extensió de la xarxa d'hospitals de la Creu Roja, motivada per les manques assistencials que hi havia. Durant la Guerra Civil també va dur a terme una important activitat en ambdós bàndols, per a la qual cosa comptava amb la intervenció del CICR. Els anys setanta, va portar a cap la implantació de la xarxa de llocs de primers ajuts. I a partir dels vuitanta, la Creu Roja va diversificar la seva actuació a noves àrees, com ara les accions amb els grups més desafavorits del nostre país i l'augment de la cooperació amb els països menys desenvolupats.
|
|
|
La Conferència Diplomàtica del 1864 va aprovar un marc jurídic que va establir les finalitats fonamentals de la Creu Roja: l'acció efectiva de socors als ferits, els vehicles i personal sanitari que haurien de ser considerats i respectats com a neutrals i, per tant, protegits en els conflictes bèl·lics.
El 1921 el Comitè Internacional de la Creu Roja va adoptar quatre principis: caritat, universalitat, independència i imparcialitat. El 1964, la Federació Internacional de Creu Roja i Mitja Lluna Roja va adoptar aquests principis als quals va sumar-ne tres més. Però va ser a Viena i l'any 1965, en la XX Conferència Internacional de la Creu Roja, en què es van definir i es van aprovar els principis fonamentals actualment en vigor: humanitat, imparcialitat, neutralitat, independència, caràcter voluntari, unitat i universalitat.
Els principis fonamentals són el codi de conducta i ideari del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i constitueixen els signes d'identitat de la institució en tots els àmbits i nivells d'actuació.
Els principis obliguen tota la institució en el seu conjunt i constitueixen un dels elements de cohesió fonamentals del Moviment. Ara bé, no podem oblidar que els membres de la institució, com a part visible d'aquesta, estan obligats pels principis en un doble sentit:
|
 |
Actuar a tota hora i en tot lloc d'acord amb aquests principis.
|
|
|
|
Mantenir un compromís ideològic.
|
|
El voluntari de Creu Roja ha de ser conegut i reconegut, com a tal, per l'activitat que desenvolupa (centrada en determinats col·lectius i/o situacions) i per la manera d'actuar que haurà de reflectir l'assimilació personal dels principis fonamentals.
|
|
El Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, que ha nascut per la preocupació de prestar auxili, sense discriminació, a tots els ferits als camps de batalla, s'esforça, sota el seu aspecte internacional i nacional, a prevenir i alleujar el sofriment dels homes en totes les circumstàncies. Tendeix a protegir la vida i la salut, així com a fer respectar la persona humana. Afavoreix la comprensió mútua, l'amistat, la cooperació i una pau duradora entre tots els pobles.
El principi d'humnitat és essencial en el Moviment, ja que estableix la finalitat prioritària de la institució: "Prevenir i alleujar el sofriment humà en totes les circumstàncies", i els objectius generals:
Protegir la vida i la salut.
Fer respectar la persona humana.
També especifica una determinada forma d'acció que ens permetrà aconseguir els objectius, afavorir:
La comprensió mútua i l'amistat.
La cooperació.
Una pau duradora entre els pobles.
Aquest principi es fonamenta en el valor de la persona, dotada de dignitat i drets inviolables i en la solidaritat amb tots aquells que pateixen. És l'expressió del compromís del Moviment amb la defensa dels drets humans. El Moviment ha estat present en la defensa dels drets humans des dels seus orígens, encara que no sempre explícitament. Destaquen particularment les accions en els següents temes: tortura, desaparicions forçades o involuntàries, discriminació racial, drets de la infantesa, camps en els quals pot dur a terme una tasca mobilitzadora. Això sense deixar de tenir en compte molts altres drets de contingut econòmic social i cultural, i els coneguts com de la "tercera generació" o drets de solidaritat (pau, desenvolupament i medi ambient), en els quals es realitzen de fet nombroses contribucions.
En la consecució d'aquests objectius els voluntaris expressen la seva solidaritat mitjançant actituds de:
Comprensió, cooperació, amistat, interès afectuós i desinteressat.
Respecte, que neix del reconeixement de la individualitat de l'altre, de les seves capacitats i possibilitats.
Relacions obertes, horitzontals, sense caure en xarxes afectives, que bloquegen.
|
|
|
No fa cap distinció de nacionalitat, raça, religió, condició social ni credo polític. Es dedica únicament a socórrer els individus en proporció amb els sofriments, a posar remei a les seves necessitats i a donar prioritat a les més urgents.
Suposa l'essència del pensament del Moviment. Del reconeixement de tots els éssers humans neix la no-discriminació, per motius de raça, sexe, religió, condició social, credo polític o ideologia. Suposa la no-aplicació de distincions de caràcter desfavorable pel simple fet de pertànyer a una categoria determinada. L'única "discriminació" es fa a partir de les necessitats: l'assistència serà proporcional a la intensitat del sofriment. Exigeix lluitar contra tot prejudici i actuar atenint-se sols als fets a fi de fer-ho sense preferències personals ni idees preconcebudes.
La vivència d'aquest principi no sols s'exercita en situacions extremes de conflictes bèl·lics o confrontació de grups, sinó que té ramificacions que ens afecten en la quotidianitat, en la forma de relacionar-nos amb aquells que "són diferents" o que no pensen com nosaltres. D'aquí la necessitat d'aprofundir en la tolerància, com a actitud que exigeix un exercici personal d'obertura de la ment i acceptació de l'altre, tal com és, sense afectar les pròpies conviccions.
|
|
|
A fi de conservar la confiança de tots, el Moviment s'absté sempre de prendre part en les hostilitats i en les controvèrsies de tipus polític, racial, religiós i ideològic.
Alhora que respecta els drets civils, polítics i socials de tota persona, el Moviment sempre s'absté de prendre part en qualsevol tipus de controvèrsia de tipus polític, racial, religiós o ideològic.
Neutralitat significa no entrar en controvèrsies per poder actuar en tot temps i a tot arreu. En aquest sentit, la neutralitat és una garantia d'acció. No hem de confondre mai ser neutral amb ser indiferent; la neutralitat suposa prendre partit pels més vulnerables.
Lògicament al voluntari de la Creu Roja no se li demana que renunciï a la seva ideologia, tothom té unes idees determinades, sinó que aquesta no es reflecteixi en l'acció que exerceix en nom de la Creu Roja.
No hem de confondre mai neutralitat amb imparcialitat:
El neutral es nega a pronunciar-se, no pren partit.
L'imparcial actua segons unes normes establertes.
|
|
|
El Moviment és independent. Auxiliars dels poders públics en les seves activitats humanitàries i sotmeses a les lleis que regeixen els països respectius, les societats nacionals, tanmateix, han de conservar una autonomia que els permeti actuar sempre d'acord amb els principis del Moviment.
Aquest principi aparentment entra en una contradicció: d'una banda, estableix que el Moviment és independent i, de l'altra, que és auxiliar dels poders públics. Però no existeix aquesta contradicció. La independència suposa:
Oposar-se a tota ingerència d'ordre polític, ideològic o econòmic.
No ser un instrument de la política governamental.
Independència davant de l'opinió pública.
Llibertat d'acció.
Però alhora és una institució auxiliar dels poders públics ja que:
Les societats nacionals són reconegudes pels estats.
La seva acció complementa la desenvolupada pels poders públics i cobreix aquelles àrees a les quals no poden arribar les diferents administracions, sempre amb l'autonomia necessària per a complir els principis fonamentals i poder decidir les accions que realitza i les que no.
Per a fer realitat aquest principi en la quotidianitat, es requereix que els voluntaris de la Creu Roja:
Respectin aquests principis per sobre dels seus interessos particulars.
Aprofundeixin i s'entusiasmin amb el paper que, com a voluntaris de la Creu Roja, estan cridats a exercir per al desenvolupament d'una societat que, sense ells, sense l'acció solidària i independent de Creu Roja, no tindria un element de vertebració necessari per al món actual.
La independència de la institució es garanteix a la pràctica amb un funcionament intern democràtic, estant oberta a tots, amb fonts de finançament diverses i amb una gran diversitat d'accions.
Aquesta independència ens ajuda a ser més lliures per a actuar per la dignitat, el benestar i la defensa dels subjectes més dèbils de la societat, i a comprendre el compromís i la responsabilitat que, a més, tenim amb la institució.
|
|
|
Els voluntaris, amb la seva acció, donen compliment als principis fonamentals.
És un moviment de socors voluntari i de caràcter desinteressat.
La Creu Roja és una associació de voluntaris, per la qual cosa el voluntariat forma part de la mateixa essència de la institució.
El voluntariat té les característiques següents:
La relació del voluntari amb l'activitat que desenvolupa a la Creu Roja comporta:
Implicació personal: relació d'ajuda, comunicació, companyia, pau, etc.
Expressió dels principis fonamentals.
Servei gratuït i desinteressat.
Es compromet lliurement a dedicar "un temps" a una activitat voluntària dins del camp d'actuació de la Creu Roja.
Participació en la comunitat, per millorar les condicions de vida dels seus semblants.
La participació voluntària és cooperativa, és a dir, tracta d'aconseguir un major nivell d'humanització, per mitjà de la cooperació entre els diferents actors i factors socials.
|
|
|
En cada país només hi pot haver una societat de la Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja, que ha de ser accessible a tothom i ha d'estendre la seva acció humanitària a la totalitat del territori.
Aquest principi suposa que ha d'existir una única societat nacional per país i, per tant, que ha d'estendre la seva acció a tot el territori i estar oberta a tothom. Garanteix que la Creu Roja no es dilueixi en assemblees independents i garanteix la coherència institucional.
Actualitzar la consciència de la nostra permanència en una sola i gran institució, estesa arreu del món i per tot el territori nacional, i mantenir l'essència de la seva identitat ha de ser per a tots els membres de Creu Roja motiu d'orgull, alhora que d'estímul per al compliment de les normes i orientacions que dimanen dels seus documents i òrgans.
|
|
|
El Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, en el si de la qual totes les societats tenen els mateixos drets i el deure d'ajudar-se mútuament, és universal.
El Moviment té vocació universal i aspira a estendre la seva acció a tot el món. Però, alhora, aquesta universalitat implica que totes les societats nacionals, des de la més gran i desenvolupada fins a la més petita, tenen els mateixos drets i deures al si del Moviment i el deure de recolzar-se mútuament.
Les activitats voluntàries, alhora que són concretes, referides a subjectes personalitzats, tenen la possibilitat de ser ampliables a qualsevol persona que estigui en una situació similar, cosa que permet dissenyar processos i establir estratègies universalitzables.
|
|
|
|
|
|
La Creu Roja i la Mitja Lluna Roja constitueixen una organització de persones voluntàries. Els voluntaris i les voluntàries són la màxima expressió d'un compromís solidari, lliurement assumit que es manifesta en el respecte i la defensa dels ideals del Moviment de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, ja que són els qui fan possible la nostra acció. A més, el caràcter voluntari n'és la base ideològica i conforma la seva identitat com a institució.
El Moviment Internacional de la Creu Roja compta amb prop de 100 milions de voluntaris distribuïts en 180 països del món, que atenen milions de persones.
El voluntariat ha estat i és la base de l'organització des de la seva fundació el 1864. En els orígens i l'evolució fins avui de la xarxa mundial humanitària que és actualment el Moviment de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja trobem un magnífic exemple de perseverança en la dedicació solidària. Una dedicació afermada i organitzada en uns principis, entre els quals el caràcter voluntari de la participació dels seus membres n'ha estat i n'és el motor impulsor.
Al costat de l'imprescindible tasca del voluntariat en els objectius de la Creu Roja, els seus altres principis fonamentals, d'humanitat, imparcialitat, neutralitat, independència, unitat i universalitat, constitueixen condicions essencials i imprescindibles per a avançar en l'extensió dels drets essencials, que han d'estar a l'abast de qualsevol persona.
La política de voluntariat de la Federació Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja defineix el voluntariat com una activitat que s'exerceix lliurement, que beneficia les persones vulnerables i l'organització de la qual corre a càrrec de cada societat nacional.
|
|
|
Els models de voluntariat entre les societats nacionals estàn influïts per diversos factors: models socioeconòmics de l'estat i sistema organitzatiu i de gestió.
La participació social i política és una de les claus de la ciutadania i el voluntariat, una de les formes d'exercir aquesta participació. Avui dia, l'acció voluntària constitueix, sens dubte, un element essencial per a la construcció de la societat civil.
El voluntariat és una força creativa i mediadora que, dia rere dia, construeix societats més saludables basades en el respecte a la dignitat de totes les persones. És una tasca que dóna poder a la gent per a exercitar els drets que els assisteixen com a éssers humans i, per això, els concedeix solvència per a millorar les seves pròpies vides i contribuir a resoldre problemes socials, culturals, econòmics i ambientals. És un afany que contribueix, també, a construir un món més just i humà, per mitjà de la cooperació internacional.
L'acció voluntària és una decisió individual i això és el que contribueix a dotar d'escala humana aquesta rebel·lió contra la injustícia que està subjacent a l'acció humanitària. Es tracta d'una aposta pel poder de cada un per a pal·liar el sofriment d'altres persones. A més és, alhora, font i reflex del capital social; d'una banda, capacita les persones mitjançant l'adquisició de nous coneixements i habilitats i contribueix al seu desenvolupament personal, a la seva creativitat i a la seva autoestima; de l'altra, possibilita la creació de comunitats més fortes i cohesionades, reforça la confiança entre els ciutadans i facilita el desenvolupament de normes de solidaritat i reciprocitat.
Moltes persones contribueixen de manera significativa al benestar i al progrés dels països desenvolupats. Cada vegada es fa més necessari augmentar la participació voluntària atès l'impacte dels diferents problemes globals; la xarxa més important és aquella que es construeix entre les persones, partint de decisions i actituds individuals i teixint una malla d'esforç col·lectiu.
Som molt conscients del potencial que l'acció voluntària té en la societat civil. El voluntariat s'anticipa en molts casos a l'actuació de les administracions, ja que crea espais d'intervenció que, posteriorment, són assumits pels governs i el sector privat. La proximitat de les ONG a les noves necessitats i demandes socials deriva de la seva condició de canal de les iniciatives ciutadanes. Voluntaris i voluntàries formen part del teixit social. Per aquesta raó, la seva acció és important, les seves reflexions, la seva participació en totes les esferes de la institució, les seves propostes...
|
|
|
El voluntariat d'avui es concep en termes de solidaritat i de responsabilitat: la preocupació pel respecte a la dignitat dels altres.
És un altre model de societat el que ofereix el voluntariat; una societat que transcendeix fronteres, en la qual preval l'ajuda mútua amb independència de l'afiliació religiosa, el passaport o la pertinença ètnica, perquè hi ha dignitat humana i és universal.
Els nostres voluntaris i voluntàries són persones que tenen una consciència solidària que els impulsa a actuar en col·laboració amb altres persones, per tal de despertar-hi les seves pròpies capacitats per a millorar la seva qualitat de vida, per a la qual cosa desenvolupen activitats en benefici de la comunitat, dins del marc de les finalitats i els objectius de l'organització.
Aquestes persones es caracteritzen pel següent:
Respecte a l'ésser humà, sense discriminació, respecte a la vida i cooperació amb els pobles.
Capacitat d'adaptació i aprenentatge, per a garantir una atenció de qualitat, d'acord amb les finalitats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja.
Iniciativa, amb la promoció de canvis que permetin a les persones amb les quals treballem afrontar el seu projecte de vida.
Actitud solidària i cooperativa.
Compromís amb les persones més vulnerables i amb les finalitats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja.
Capacitat de treballar en equip, amb la qual cosa s'incrementa el poder de transformació i de canvi.
|
|
|
El voluntariat de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja s'ha de reforçar en totes les societats nacionals tant per raons externes com internes. Aquesta situació és diferent en els diferents països, en funció de les seves circumstàncies i condicions. Per això, cal reforçar les capacitats de cada societat nacional.
Per abordar les necessitats creixents de la societat.
Perquè els governs, les empreses i els/les ciutadans/es que contribueixen aportant els seus recursos són més exigents en relació amb la qualitat del servei que prestem.
Els canvis en el mateix voluntariat (perfils) per tal com s'incrementen les seves exigències en relació amb la feina, la direcció, el suport i el reconeixement que reben.
|
|
|
La Creu Roja Espanyola és l'organització amb un major nombre de voluntaris al nostre país: prop de 150.000 voluntaris i voluntàries que donen una mitjana de tres hores setmanals del seu temps al compliment del compromís que han adquirit amb l'organització de manera altruista. La dedicació de tots ells permet la realització d'activitats que no serien possibles si haguessin de ser remunerades.
La Creu Roja ha diversificat la seva actuació i ha implantat programes que responen a noves demandes socials, amb la qual cosa arriba cada vegada a més persones i amplia els programes d'ajuda humanitària i cooperació internacional fins a extrems difícilment predictibles fa uns quants anys, gràcies al continuat suport dels ciutadans.
El voluntariat de la Creu Roja Espanyola es caracteritza per la seva joventut. Aproximadament el 60% tenen menys de 30 anys, la dona representa el 40%, encara que n'està augmentant la presència els últims anys. Com a repte per als pròxims anys, creiem important ampliar el perfil incorporant-hi nous col·lectius o aquells que tenen una presència més escassa a la nostra organització, incloent-hi els qui en el seu moment van ser usuaris dels nostres serveis (gent gran, discapacitats, immigrants, etc.).
S'ha fet un gran esforç per a consolidar el paper del voluntariat a la institució i per a millorar la seva promoció i gestió, mirant de conjugar el plantejament ideològic amb eines de treball.
S'estan elaborant materials adaptables a les noves tecnologies de la informació, de manera que la seva utilització sigui compartida, ràpida i accessible.
En aquesta línia s'ha elaborat el "procediment de gestió", que pretén flexibilitzar i personalitzar, per mitjà d'itineraris individualitzats, la incorporació i formació dels voluntaris i les voluntàries, per a la qual cosa es faciliten fórmules i opcions adaptades tant a les persones com a les diferents realitats locals. Amb aquest procediment pretenem homogeneïtzar criteris i donar espai a les diverses circumstàncies de cadascú, per conformar la identitat plural de l'organització.
El voluntariat, pel paper que ocupa en la institució i la proximitat amb els usuaris, està en condicions de promoure canvis. Perquè puguin desenvolupar aquesta tasca com a agents de canvi han d'estar informats i formats.
|
|
|
Cada vegada són més freqüents els portals relacionats amb la solidaritat, el voluntariat i les ONG. Són diversos els avantatges de les noves tecnologies:
1. La comunicació és pràcticament instantània.
2. La informació és viva, gràfica i interactiva i no té fronteres.
3. Els documents són susceptibles d'una ràpida actualització.
4. Faciliten als usuaris les consultes, les donacions...
Tots els avantatges acabats d'esmentar afavoreixen l'ús de la Xarxa en les línies següents:
1. Ofereix informació sobre les característiques de l'organització i tot el que s'esdevé en relació amb la seva activitat al món.
2. És eficaç en la realització de campanyes de sensibilització per tal com promou la participació activa dels ciutadans i les ciutadanes.
3. Contribueix a la captació de voluntariat.
4. Facilita els processos de formació dels voluntaris i les voluntàries per mitjà de la formació a distància.
5. És un canal de participació i opinió interessant dels socis/sòcies i voluntaris/àries.
6. Permet el treball en xarxa i contribueix a la gestió interna de manera descentralitzada.
7. Pot facilitar l'assessorament i l'intercanvi d'experiències, no sols dins sinó també fora de l'organització.
|
|
|
|
|
|
El capítol de la cooperació internacional és l'eix de l'activitat internacional de la Creu Roja Espanyola, constitueix la nostra feina determinant amb les persones més vulnerables, és el nostre compromís exterior amb aquests col·lectius i una de nostres majors apostes a favor de la pau.
Estenent-nos en aquesta definició, d'importància cabdal per a tot el Moviment Internacional, la nostra missió fonamental és prevenir i alleujar, en totes les circumstàncies, els sofriments humans, protegir la vida i la salut i fer respectar la persona, en particular en temps de conflicte armat i en altres situacions d'urgència; mirar de prevenir les malalties i promoure la salut i el benestar social; fomentar el treball voluntari –d'importància cabdal– i la disponibilitat dels membres del Moviment, i també un sentiment universal de solidaritat envers les persones que tinguin necessitat de protecció i assistència.
Totes les estratègies dels membres del Moviment estan basades en unes polítiques prèviament aprovades i es reflecteixen en documents base de caràcter general i multisectorial (tant de la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja [IFCR] com del Comitè Internacional de la Creu Roja [CICR]), com ara l'Estratègia 2010 i altres de marcat caràcter regional o que aborden un únic sector d'intervenció, com és el cas de l'ARCHI (Africa Red Cross and Red Crescent Health Initiative).
|
|
|
L'acció de Creu Roja Espanyola (CRE) està centrada en diversos programes destinats tant a resoldre situacions estructurals com conjunturals. Dins d'aquestes últimes, les més conegudes per l'opinió pública, hi ha els programes destinats a pal·liar les necessitats detectades amb motiu de desastres, tant els produïts per fenòmens naturals com els provocats per l'acció humana.
En tots dos casos, es pretén reduir la vulnerabilitat de les comunitats amb les quals treballem, potenciant les seves capacitats, i enfortir les diferents societats nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja perquè puguin desenvolupar millor la seva tasca.
Fruit del pla d'acció de la Creu Roja Espanyola per al període 1999-2003 és el pla de cooperació internacional. Sota uns criteris clars i definits, aquest pla s'articula al voltant de quatre programes.
El primer el constitueix l'ajuda humanitària, que té com a objectiu general prevenir i alleujar el sofriment humà derivat de guerres, conflictes i desastres, i donar resposta a les necessitats bàsiques i immediates de les persones afectades quan es demostra que no poden ser eficaçment socorregudes per les seves pròpies autoritats, cosa que constitueix un pas previ a accions de desenvolupament o de reconstrucció i ajuda les poblacions afectades a trobar un mínim nivell d'autosuficiència.
El segon programa, la cooperació al desenvolupament, té per objectiu reduir la pobresa i la vulnerabilitat, per a la qual cosa treballa en l'enfortiment de les capacitats a llarg termini per aconseguir societats més justes i equitatives i ajudar amb això a preservar la pau i a prevenir els conflictes i els desastres.
El tercer programa el constitueix el desenvolupament institucional, amb el qual pretenem contribuir a l'enfortiment de les societats nacionals del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja perquè aquestes puguin complir el seu mandat humanitari.
En quart i últim lloc, hi ha el programa d'educació per al desenvolupament, la pau i els drets humans.
Entre els quatre programes, i sempre que sigui possible i/o viable, s'estableix el continuum operacional, que dóna una major coherència i viabilitat a la nostra intervenció. Aquest treball és reforçat i coordinat pel Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), en casos de conflicte, i per la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja (IFRC), en casos de desastres naturals.
|
|
|
El continuum que acabem de descriure on queda més ben reflectit és en la resposta davant de desastres; cada vegada que s'esdevé un desastre de grans dimensions, tant provocat per un fenomen natural (inundacions, terratrèmols, volcans, etc.) com provocat per l'acció de les persones (conflicte armat, fam, etc.), s'activen els nostres primers instruments de resposta. El primer d'ells és la posada en marxa dels equips FACT (Field Assessment Coordination Team), equips formats per un conjunt de persones que, en coordinació amb altres organismes nacionals i internacionals, avaluen la veritable magnitud de la catàstrofe i, sobretot, les necessitats més immediates de la població afectada (allotjament temporal, aigua i sanejament, ajuda alimentària i no alimentària, etc.).
En funció dels resultats d'aquesta avaluació, i en coordinació amb la societat nacional del país afectat, el CICR o la Federació efectua una crida d'ajuda internacional, en què es recull la situació a la zona del desastre i l'acció del Moviment a curt, mitjà i llarg termini, tot prioritzant zones, col·lectius i sectors d'intervenció.
Alhora la Creu Roja Espanyola inicia una campanya de solidaritat per a cobrir les necessitats de la població afectada, i estableix un pla de treball amb la societat nacional del país.
Aquest pla d'acció pot incloure la tramesa d'alguna de les Unitats d'Intervenció d'Urgència o UIU (en anglès, ERU), en coordinació amb la resta de components del Moviment.
De la mateixa manera, el personal que gestiona les emergències disposa d'altres eines d'ús intern, com és el lloc DEMIS, un sistema informatiu de gestió de desastres que ofereix informació en temps real sobre l'evolució del desastre, eines de treball i bases de dades. Aquest sistema és compartit tant per totes i cada una de les societats nacionals com per la Federació i el Comitè Internacional.
La Creu Roja Espanyola disposa d'altres eines d'ús exclusivament intern, encara que poden ser consultades per la població en general: l'Aplicació de Cooperació Internacional recull tots els plans, els programes, els projectes i les activitats de la nostra acció exterior, i la més coneguda és la que informalment coneixem com "Cartera de Projectes".
|
|
|
|
|
Finalment, tant la Federació Internacional com la Creu Roja Espanyola avaluen totes les etapes de la intervenció. Aquesta avaluació és realitzada tant pels diferents finançadors com per auditories tècniques i financeres encarregades per la institució, al marge de les valoracions que siguin efectuades per tot el personal de la Creu Roja, tant al país on s'executen els programes com a Espanya, incloent-hi sempre les persones beneficiàries dels projectes.
Aquesta avaluació ens serveix com a eina de control i, així mateix, pot ser útil per a la millora dels nostres procediments i la nostra capacitat de gestió, per tal com pot motivar canvis en el rumb de les nostres polítiques, en cas necessari; i sempre obtindrem ensenyaments de l'experiència que facilitin la millora dels resultats de les intervencions i ens permetin respondre a l'obligació de retre comptes i augmentar la transparència.
La reflexió final es plasma en diferents estudis i documents tècnics que són referència gairebé obligada en el complex món de la cooperació internacional. Un clar exemple d'això és l'Informe Mundial sobre Desastres de la Federació o els informes del Comitè Internacional.
|
|
|
Encara que l'activitat internacional del Moviment es basa fonamentalment a enfortir les capacitats de les societats nacionals de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja per mitjà de les operacions de socors, recorrent prioritàriament a la utilització del personal local, tant a la Creu Roja Espanyola (Unidad-delegados@cruzroja.es, eru@cruzroja.es), com a la Federació i al Comitè Internacional, es necessiten col·laboradors per a les missions a les seves seus o sobre el terreny.
Es necessiten tot tipus d'especialistes en socors i desenvolupament, des de tècnics de logística fins a metges, des de gestors financers fins a experts en comunicacions, per a donar suport i coordinar totes les activitats sobre el terreny, a més del suport que es necessita tant en material com en recursos econòmics per al sosteniment, increment i millora d'aquesta activitat fonamental en la missió de la Creu Roja Espanyola.
|
|
|
|
Davant d'un món global, l'acció local
En aquest món globalitzat i globalitzador, on sembla que les decisions que ens afecten es prenen en llunyans centres de poder, es dóna la paradoxa que el que és pròxim, proper, adquireix una importància fonamental. Una organització com el Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja desenvolupa tota la seva potencialitat en aquest àmbit, la seva acció es duu a terme en el que és més pròxim, en el que és més proper, en el "cara a cara" i, en aquest sentit, l'acció local adquireix una importància fonamental.
Aquesta Creu Roja de qualsevol poble del món, amb els seus voluntaris i el seu petit local, és la que està portant a la pràctica els nostres principis i el nostre compromís humanitari amb els més desafavorits, la que desenvolupa accions de millora de la qualitat de vida dels col·lectius més vulnerables. Tot el nostre compromís, tota la nostra ideologia, tota la tecnologia al final es plasmen en un voluntari que treballa amb un usuari que rep uns determinats serveis. Vegem-ne un exemple:
Per a preveure els moviments dels ciclons a la badia de Bengala s'utilitzen dades dels satèl·lits. Després de ser registrats a Dhaka, els avisos són transmesos per ràdio als voluntaris de la Mitja Lluna Roja de Bangla Desh a les zones costaneres baixes. Els voluntaris, per mitjà de megàfons, són l'última baula de la cadena d'avisos d'alta tecnologia generats pels sistemes de satèl·lits i informàtics però, sense aquesta participació local al terreny, la resta dels sistemes no té sentit.
L'acció de la Federació Internacional per a aquests pròxims anys s'ordena en quatre àrees essencials: promoció dels principis i valors humanitaris, intervenció en casos de desastre, preparació per a desastres i salut i assistència en l'àmbit de la comunitat.
El Moviment de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja promou els valors humanitaris individuals i comunitaris que fomenten el respecte dels éssers humans i la disposició a col·laborar per trobar solució als problemes. Dels set principis fonamentals al lema del poder de la humanitat, es tracta sempre d'influir en el comportament de les persones amb les quals treballem.
La intervenció en casos de desastres representa encara la part més important de la nostra tasca, ja que anualment prestem assistència a uns 30 milions de persones, des de refugiats fins a víctimes de desastres naturals.
El gran augment del nombre de desastres naturals arreu del món, en anys recents, ha fet que la federació pari més atenció a les activitats de preparació per a desastres. L'objecte d'aquestes activitats és que tant les societats nacionals com les comunitats estiguin més ben informades dels riscos als quals s'enfronten, de la forma de reduir la seva vulnerabilitat i de les maneres d'afrontar la crisi quan es produeix un desastre.
Moltes persones perden la vida perquè no tenen accés ni tan sols als serveis de salut més elementals i a l'educació en salut elemental. Les activitats de salut i assistència en l'àmbit de la comunitat s'han convertit en el nucli de l'assistència humanitària i absorbeixen una gran part de les despeses de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja. Per mitjà d'aquests programes, la federació mira de posar les comunitats en condicions de reduir la seva vulnerabilitat a les malalties, de preparar-se per les crisis de salut pública i d'intervenir-hi degudament.
Podem veure diversos exemples d'activitats de voluntaris en diferents parts del món:
La Creu Roja Russa intervé en els diversos orfenats que hi ha arreu del país. Gràcies a l'ajuda internacional, diverses seccions locals renoven edificis i donen joguines. La Creu Roja dels Estats Units i la Creu Roja Russa han distribuït aliments a orfenats de cinc regions de la Sibèria central. Tanmateix, amb l'ajuda material no n'hi ha prou i és urgent una reforma radical del sistema. Els voluntaris de la Creu Roja Russa treballen per canviar l'actitud de la gent i establir nous mètodes d'atenció i de cura. Ajudar els més vulnerables no es limita a mitigar la gana i posar calefacció als dormitoris, també s'han de tractar els nens amb la dignitat i el respecte a què tenen dret.
La Creu Roja Francesa està desenvolupant un programa per a abordar els problemes dels suburbis de les grans ciutats, on abunda la desocupació, la violència i la pobresa. D'aquesta manera, els voluntaris de la Creu Roja Francesa han pogut ajudar comunitats que d'altres prefereixen ignorar o aïllar. En abordar els problemes de la violència i de l'exclusió, han anat guanyant-se la confiança dels joves i han aconseguit que s'establís el diàleg entre veïns. També han assolit el seu objectiu d'aportar un nou alè de vida a aquestes zones marginades.
La República Democràtica del Congo és un país desestabilitzat en el qual s'han produït importants moviments de població per fugir de la violència. Els socorristes de la Creu Roja de la República Democràtica del Congo treballen, arriscant fins i tot la seva vida, amb els col·lectius més afectats pel conflicte i han establert un sistema de recerques i de transmissió de missatges per a les famílies que estan separades.
Les persones grans s'han convertit en un dels col·lectius prioritaris. Al món, cada mes, 1.000.000 de persones arriba als 60 anys. El 2010 una persona de cada deu de la població mundial tindrà més de 60 anys; el 2025 serà una de cada cinc, i el 2050 la proporció de més grans de 60 anys serà superior a la de menors de 15. Gairebé el 60% de les persones grans viu al món en desenvolupament; el 2020 seran el 70%. Les dones representen el 55% de les persones grans i el 65% de les persones de més de 80 anys. Diferents societats nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja arreu del món desenvolupen programes d'atenció a aquest col·lectiu.
Colòmbia pateix un greu problema de violència social. Cada any moren unes 30.000 persones a causa del crim a les grans poblacions i els maltractaments. La Creu Roja Colombiana va llançar una campanya d'informació massiva amb el lema Adéu violència. Durant set mesos de campanya per tot el país, l'organització va demanar a la gent que xopés la mà amb pintura fresca de colors i deixés la seva empremta en pancartes amb les quals després es van decorar les parets de les seccions de la institució. Així mateix, escoles, hospitals i centres comunitaris van lluir durant mesos aquest símbol del cansament popular provocat per la greu malaltia que viu Colòmbia. Es van recollir més de 147.000 empremtes de colors. A més, es va iniciar una gran tasca de sensibilització amb els 55.000 voluntaris i centenars de funcionaris de la institució, instant-los que ells mateixos fossin portaveus i promotors del missatge i el seu significat.
La Creu Roja de Ghana està desenvolupant projectes de millora de la qualitat de vida de les dones i els joves de Ghana. S'estan duent a terme sistemes de recollida d'aigua que ajuden a millorar considerablement els cultius i que permeten a les dones organitzar petites empreses per comercialitzar els productes. Amb els joves, l'activitat més eficaç continua sent la creació d'una xarxa de 450 educadors, que s'encarreguen de les campanyes de prevenció de la sida. La Creu Roja de Ghana també encapçala la lluita contra la marginació dels qui viuen amb el VIH/sida i que, desgraciadament, és tan comuna. Com que els encarregats de formar tenen un contacte directe i natural amb la població, estan en una posició immillorable per a convèncer la gent que tingui cura dels membres de la seva família, sense rebutjar-los, com acostuma a fer-se per prejudicis culturals i falta de coneixements sobre el virus.
Cada vegada més es veu la importància del suport psicològic a les víctimes dels desastres naturals o dels conflictes bèl·lics. Per això, diferents societats nacionals compten amb voluntaris formats i preparats per a oferir assistència psicosocial. L'assistència psicosocial permet que la gent es desfogui i parli del seu sofriment i de les seves penes. Els voluntaris escolten i confirmen els seus sentiments. També donen informació clara i precisa, ja que els rumors augmenten l'estrès. Durant la primera sèrie de visites, els casos més seriosos es remeten a especialistes perquè proposin el tractament. Quant a la resta, continuen les visites i les sessions de grup perquè els participants puguin compartir experiències. Es tracta més aviat de prevenció posttraumàtica que no pas de tractament; en molts casos, el fet de poder parlar evita o mitiga complicacions ulteriors.
La difícil situació de les persones amb discapacitats físiques i mentals obeeix, en part, a la percepció que en té la gent, aquesta noció que una persona amb alguna discapacitat és una càrrega i no pas un avantatge per a la societat. Hi ha un projecte pilot de la Delegació Regional de la Federació a Budapest, juntament amb la Creu Roja Hongaresa, per mitjà del qual s'intenta canviar les actituds i fer participar els qui volen ajudar a trobar solucions per als seus propis problemes. En aquest projecte també participen el govern local, diverses ONG i les mateixes persones amb problemes i oprimides a qui s'escolta; algunes ho fan per primera vegada en la seva vida.
A Somàlia les probabilitats de morir al part són més altes que en cap altra part del món. Com que no existeix un servei de salut centralitzat, la Mitja Lluna Roja de Somàlia, amb el suport del CICR i la Federació, administra dos hospitals i 45 clíniques d'atenció primària de salut a tot el país, que presten serveis a 840.000 persones. Tots els mesos, la societat nacional proporciona a les clíniques medicaments bàsics i vacunes essencials per reduir la mortalitat infantil. A més, cada any, la Mitja Lluna Roja de Somàlia dóna formació i lliura farmacioles especials a tres parteres nacionals que després treballen en estreta col·laboració amb la clínica.
Als encreuaments principals d'Abidjan (Costa d'Ivori), els nens envolten els cotxes i demanen almoina. Com que hi ha milers de nens del carrer, és més fàcil ignorar-los i tancar els ulls. Als nens del carrer se'ls tracta amb una barreja de desconfiança i menyspreu. Amb els seus escassos recursos, la Creu Roja de Costa d'Ivori només pot arribar a una petita proporció de nens del carrer, cosa que no impedeix que el projecte brindi una assistència valuosa als pocs que se'n beneficien. Uns 400 nens arriben a la Creu Roja per veure el metge o els socorristes de primers ajuts. Trenta-cinc nens estan matriculats al primer grau d'un programa d'educació d'un any. Reben classes de càlcul elemental, aprenen a llegir i a escriure i a desxifrar els senyals de circulació. També se'ls donen nocions d'alimentació i higiene corporal i de la reproducció mitjançant sensibilització pel que fa a les malalties de transmissió sexual, la contracepció i la prevenció del VIH/sida.
El CICR, la Creu Roja dels Estats Units i la Creu Roja Kenyana col·laboren a les àrides planes i les escarpades muntanyes de la zona de la vall del Kerio, al nord-oest de Kenya, una de les regions més aïllades del país. S'estan desenvolupant projectes per a millorar l'accés a l'aigua i l'educació, i fomentar els valors humanitaris. D'aquesta manera, la Creu Roja ha tractat d'abordar algunes de les causes del conflicte entre grups ètnics que ha assolat la regió aquests últims anys. Finalment, el projecte també va afavorir la instal·lació de la Creu Roja Kenyana en aquesta zona allunyada. Voluntaris de la Creu Roja local administren l'alberg que s'acaba de construir amb la idea d'utilitzar els fons recaptats per a ajudar la comunitat a mantenir i reparar els nous pous i les escoles.
|
|
 |
 |
| | |
|
|
 |
|
