Lliçó inaugural del curs 2002-2003 Les noves tecnologies, una oportunitat per a l'acció humanitària 3. Les noves tecnologies, ¿una oportunitat per a l'acció humanitària? Els avenços experimentats per la tecnologia ofereixen grans oportunitats per al desenvolupament humà i l'acció de les organitzacions humanitàries. Aconseguir aquesta potencialitat depèn, evidentment, de la manera en què es fa servir la tecnologia i això requereix el concurs de diferents actors i una anàlisi que inclogui també perspectives sociològiques, ètiques, humanístiques i polítiques. Potser la contribució que una organització humanitària com la Creu Roja pot fer consisteix, precisament, a aportar com a element per a aquesta anàlisi l'ajuda inestimable que per a la nostra tasca suposa la utilització de la tecnologia de la informació i les comunicacions, i també il·lustrar des de l'experiència, les paradoxes (en ocasions importants) que envolten el desenvolupament tecnològic. Des de la nostra perspectiva, la tecnologia és una eina per al progrés de les societats. Com a la pràctica totalitat dels sectors, les tecnologies basades en les telecomunicacions són avui un element fonamental en la dinàmica d'una organització humanitària. Tanmateix, l'escenari de la nostra intervenció està molt lluny de ser virtual; el compromís d'alleujar el sofriment humà que la nostra organització manté des de fa tants anys es veu enfortit amb les ingents possibilitats que aquestes noves eines posen a la nostra disposició. Però la nostra experiència ens diu, també, que la tecnologia pot fer minvar la progressió de determinats sectors socials, amb la qual cosa generen fenòmens d'exclusió. Ens trobem, per exemple, davant de la gran desigualtat tecnològica entre el nord i el sud. Aquesta desigualtat en el desenvolupament tecnològic rep el nom de bretxa tecnològica o bretxa digital i sembla que cada dia és més gran la distància entre els qui tenen accés a les noves tecnologies i el qui no. El desenvolupament tecnològic sembla que no està igualant, sinó creant més diferències, amb la qual cosa s'agreugen les brutals desigualtats entre els països del nord i els del sud, els rics i els pobres, inforics i infopobres. El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), en el seu Informe sobre Desenvolupament Humà 2001 afirma: "Si no es formulen polítiques públiques innovadores, aquestes tecnologies podrien passar a ser fonts d'exclusió i no pas instruments de progrés, les necessitats dels pobres podrien continuar postergades i nous riscos podrien passar a ser ingovernables. Però si el procés és ben conduït, els beneficis podrien ser superiors als riscos." Com afirma el PNUD: "La tecnologia es crea en resposta a les pressions del mercat i no de les necessitats dels pobres, que tenen un poder de compra escàs". La tecnologia es produeix per a aquells que poden pagar-la i, sens dubte, no es fan inversions milionàries pensant en els milions de persones que viuen amb menys d'un dòlar el dia. Mentre el progrés tecnològic no es produeixi pensant en com desenvolupar les capacitats humanes i com augmentar el seu desenvolupament humà, les diferències nord-sud continuaran incrementant-se. Parlant de paradoxes, podem reflexionar, també, sobre la incomunicació que, de vegades, poden crear les noves formes de comunicació; analitzar la capacitat diferencial d'accés a les tecnologies de persones i societats i sospesar els riscos que comporta la globalització. La interacció mundial es basa avui en l'economia del coneixement i això concedeix un paper preponderant a les noves tecnologies. Els avenços han estat tan espectaculars que permeten afrontar actuacions inimaginables, a més de millorar substancialment el que ja es feia. La fusió d'informàtica i comunicacions trenca els límits de cost, temps i distància, cosa que inicia una era de formació de xarxes d'informació mundial. Aquesta tecnologia impulsa la globalització, obre nous mercats i dóna lloc a nous actors. Les comunicacions canvien la competència econòmica, la cultura i el poder. La globalització reivindica el coneixement, el nou actiu en el qual es basa més de la meitat del PIB dels països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Tanmateix, el mapa mundial de les noves tecnologies es configura a tanta velocitat que una persona corrent és incapaç de fer un balanç dels seus efectes. La diferència mundial entre els qui tenen i els qui no tenen i –circumscrit en l'economia del coneixement– entre els qui saben i els qui no saben creix. Les aplicacions del desenvolupament tecnològic a la tasca humanitària de la Creu Roja, tant en el que suposa el suport als col·lectius més vulnerables de la nostra societat com en el vessant d'ajuda humanitària i cooperació al desenvolupament, tenen una utilitat indiscutible en àmbits molt variats, començant pel mateix desenvolupament intraorganitzacional. Esquemàticament, podríem delimitar les utilitats de les noves tecnologies com a eina de suport a la nostra intervenció en els àmbits següents: Les comunicacions: entre bases i centres, amb unitats mòbils, amb recursos humans. Un exponent en són les unitats d'intervenció d'urgència (UIU o ERU), que funcionen com un centre de comunicacions i es poden instal·lar, en menys de 48 hores, en qualsevol lloc del món. El diagnòstic: tant sobre el terreny (en unitats mòbils) com en centres de primers ajuts, centres sanitaris o als habitatges dels usuaris. El tractament: en unitats mòbils o en centres propis, per mitjà d'equipament sanitari. L'alerta: d'usuari a centre i derivació, per exemple, la teleassistència (sistema que proporciona a les persones que han de mantenir-se al seu domicili la possibilitat de poder posar-se en contacte de manera immediata, per mitjà d'un equipament telefònic i informàtic, amb una central d'assistència que funciona les 24 hores del dia), i de personal a centre (com en el cas dels delegats i voluntaris de servei). Aquesta aplicació ens permet activar els nostres recursos d'emergència. L'últim àmbit d'utilitat és la prevenció: d'usuaris a serveis especialitzats, alertes ràpides, comunicació de canvis de situació i informació remota. Entre els dos últims àmbits podem situar el seguiment que diàriament es fa de diversos fenòmens atmosfèrics, que ens permet alertar i prevenir, amb la qual cosa es dissenya una resposta adequada a la possible magnitud dels seus efectes. Així, hem seguit l'evolució de l'huracà Mitch, des de la setmana anterior a la seva arribada a l'Amèrica Central. Proporcionar suport a sectors de població que per edat, problemes de discapacitat, de salut, etc., afronten un greu risc d'exclusió social és una línia de treball prioritària per a la Creu Roja Espanyola. La comprensió del paper que les noves tecnologies exerceixen en l'increment de la qualitat de vida d'aquestes persones ens ha mogut a desenvolupar serveis que uneixen el component tecnològic amb el suport humà. La Creu Roja va ser pionera en la conceptualització i posada en marxa d'un projecte de teleassistència l'any 1989, que en l'actualitat presta cobertura a més de 60.000 persones. La participació en projectes de recerca, disseny i validació de prototips que suposen l'aplicació dels avenços tecnològics a la provisió de serveis als col·lectius més vulnerables és de gran interès per a la Creu Roja. Al seu torn, el nostre coneixement de les necessitats i demandes dels usuaris interessa a entitats, empreses, universitats, etc., que treballen en el sector. Partint d'aquestes premisses, la Creu Roja ha participat en el projecte Mobcare, liderat per un destacat grup empresarial, els objectius del qual consistien a ampliar la prestació del servei de teleassistència a l'àmbit mòbil, tot integrant eines complementàries com la localització per GPS i dotant el centre d'atenció d'alarmes d'un sistema cartogràfic d'alta qualitat. El projecte permet, també, el monitoratge de les constants vitals bàsiques de l'usuari i la seva tramesa periòdica al centre de control per fer-ne l'anàlisi. Una vegada finalitzat el projecte, la Creu Roja prossegueix la seva col·laboració en l'extensió de la telemedicina a l'atenció extrahospitalària, en la dotació d'equipament per a vehicles de transport sanitari que permeti el telemonitoratge i en la millora del disseny del terminal de teleassistència mòbil. La Creu Roja ha participat, també, en el projecte SAFE XXI, liderat per una gran empresa, en el qual, a més de les prestacions de telemedicina i teleassistència mòbil, es va incorporar la possibilitat de transmetre la veu des de la unitat de control remot i el desenvolupament d'un terminal de teleassistència per a sords. En col·laboració amb una important fundació, la Creu Roja està projectant una unitat mòbil de telecomunicacions que incorporarà tecnologia que permeti la substitució de centrals de teleassistència en cas necessari i possibilitarà, al seu torn, la coordinació d'actuacions d'emergència de tot tipus. Altres àmbits explorats per la Creu Roja en aquest moment són l'aplicació de la tecnologia en la prestació de suport a la vida al domicili de persones afectades per demències, per mitjà de dispositius orientats a la detecció de riscos i a l'increment de la seva qualitat de vida. Aquesta col·laboració en projectes de recerca ens permet explorar solucions tecnològiques per a les demandes socials emergents i vincular-hi les administracions públiques, amb el suport de les quals proveïm serveis per a col·lectius vulnerables, en l'inici d'un cicle format per les fases següents: Recerca – Prova de prototips amb usuaris de projectes de la Creu Roja – Comercialització i universalització de prestacions. En aquest afany tenen consideració de població prioritària els sectors més vulnerables, la qual cosa condueix a la seva integració entre els perceptors del suport tecnològic, en el moment de l'extensió de la cobertura a tota la població. Els parlava al principi d'una altra paradoxa, la incomunicació que es deriva de les noves formes de comunicació. La societat del coneixement i la informació suposa un canvi en els esquemes que encara imperen en multitud de facetes de la nostra societat i que quedaran obsolets d'aquí a molt poc temps. A més dels canvis en l'educació, la formació continuada de professionals qualificats, la mobilitat física i geogràfica que les noves formes de treballar i aprendre comporten, aquesta revolució suposa, així mateix, canvis en la manera de relacionar-se. A aquesta reflexió sobre la incomunicació em mou la imatge de la important quantitat d'adolescents i nens connectats a l'ordinador i que troben en aquesta relació amb la pantalla un cabal d'informació que resol aquella necessitat de respostes que constituïa una de les bases de la relació entre generacions. L'experiència acumulada ja no és un valor per ella mateixa. També em fa pensar en aquesta recurrent paradoxa llegir que el terme utilitzat a Finlàndia (la terra de Nokia i el país del món amb un major percentatge d'usuaris d'Internet per cada mil habitants) per a designar al telèfon mòbil significa "prolongació de la mà". En una recerca sobre els avantatges i desavantatges d'aquesta eina de comunicació, els menors finlandesos reflexionaven sobre la seva utilitat i concloïen que no necessitaven com abans el contacte amb els amics, ja que podien relacionar-s'hi sense necessitat de "quedar", enviant-se missatges escrits per mitjà del telèfon, cosa que, d'altra banda, resultava més econòmica que una conversa telefònica. Resulta fàcil col·locar un contrapunt a aquesta imatge d'incomunicació en l'immens valor que suposen les eines tecnològiques per a restablir llaços de comunicació entre persones afectades, per exemple per conflictes bèl·lics. El Comitè Internacional de Creu Roja va posar en marxa per primera vegada una pàgina web per facilitar el contacte entre els membres de les famílies separades com a conseqüència de la guerra als Balcans. Tots podem imaginar la velocitat que dóna al procés de reunificació familiar una solució d'aquestes característiques, que permet estalviar una important quota de sofriment als afectats. Un altre exemple d'aquesta comunicació el trobem en un grup de dones que va utilitzar Internet per a formar una comunitat que travessava les línies a l'antiga Iugoslàvia esquinçada per la guerra. Aquest mitjà va permetre vincular dones de diferents grups ètnics. Connectades entre elles, per mitjà d'ordinadors de diferents universitats, aquestes persones es van prestar suport mutu i es van enviar missatges que els permetien compartir les seves preocupacions i les seves estratègies de supervivència. Un últim exemple que em permet tancar el cercle comunicació/incomunicació té com a protagonistes un grup d'adolescents i persones grans als Estats Units. Amb el suport de les noves tecnologies, van constituir una xarxa d'intercanvi d'informació, reflexió i aprenentatge que tenia com a objecte de debat la Segona Guerra Mundial. En aquest cas, l'experiència viscuda pels ancians es ressaltava com una cosa summament valuosa per a les noves generacions.