 | | |
|
 |
|
|
|
| 4.
| Revolució tecnològica i ocupació |
Quina relació té la revolució tecnològica amb l'ocupació? Els líders europeus xifren la creació d'ocupació que permetran aquestes mesures en 20.000.000 de nous llocs de treball.
La societat de la informació i les comunicacions no sols influeix en la globalització, sinó que el seu efecte més important radica, potser, en què condiciona el mercat de treball.
El marc polític de referència per al desenvolupament dels recursos humans a Espanya assenyala que les noves tecnologies suposen un gran canvi en el procés productiu, que s'ha saldat al nostre país amb una destrucció important d'ocupació. Per a afrontar aquesta situació, considera essencial incidir sobre la qualificació dels treballadors per incrementar-ne el nivell i permetre una adaptació dels perfils als nous requeriments del mercat de treball.
Efectivament, les eines i la manera de treballar han canviat, cosa que ha provocat que la capacitat de reciclar-se i l'aprenentatge continu siguin les úniques maneres d'integrar-se i mantenir-se en el mercat laboral. Aquest fenomen afecta d'una manera decisiva un sector important de persones més grans de 40 anys, incapaços literalment d'adaptar-se al món que els ve a sobre.
Arribats a aquest punt, convé potser reflexionar sobre el preocupant percentatge d'espanyols que no llegeixen habitualment, ni tan sols la premsa, amb la qual cosa es converteixen en una mena d'analfabets funcionals per als quals un sistema de treball basat en la comunicació escrita comporta indubtables dificultats.
Un dels principals condicionants de l'exclusió social al nostre país és la desocupació. Partint d'aquesta realitat, la Creu Roja Espanyola ha incorporat als seus programes d'intervenció social un pla d'ocupació per a col·lectius vulnerables, en el qual es preveu un itinerari personalitzat d'inserció social i laboral i que, evidentment, té en compte la capacitació en noves tecnologies.
Contribuint a la paradoxa de la qual abans els parlava, els avantatges que suposen les noves tecnologies per a la inserció social i laboral i per a la salut i qualitat de vida dels col·lectius més febles (ancians, discapacitats, immigrants, dones amb dificultats especials, etc.) tenen la seva altra cara en la capacitat diferencial d'accés. Ells i elles constitueixen els candidats amb més possibilitats per a integrar els nous guetos no tecnològics en la societat del coneixement i de la informació.
És aquest un aspecte que, com a organització humanitària, ens preocupa de ple. La lluita contra l'exclusió és una prioritat per a la Creu Roja i aquesta lluita passa per incrementar l'autonomia personal d'aquells a qui van adreçades les nostres accions. Autonomia personal entesa com l'habilitat per a planificar la pròpia vida, entrar en relació amb altres i participar activament en la construcció de la societat. El foment d'aquesta autonomia passa necessàriament per una justa distribució d'oportunitats i per la promoció necessària d'aquestes persones per a la seva integració.
Un segon aspecte important és que s'arribi a perdre de vista la realitat en la qual viuen immerses milions de persones per a les quals el simple fet de poder accedir als mínims bàsics de supervivència suposa una tasca ímproba. Mai no ha estat més fàcil que avui no perdre'ls de vista, ja que la tecnologia de les telecomunicacions ens permet rebre imatges en temps real de les seves circumstàncies.
Sens dubte, aquest aspecte ha tingut una gran influència en l'increment de les aportacions solidàries dels ciutadans a la tasca humanitària. Tanmateix, la nostra capacitat d'intervenció directa continua sent escassa.
Aquí observem una altra paradoxa. Arran de les últimes catàstrofes, l'ajuda internacional per mitjà de la Xarxa va arribar gairebé immediatament, en forma de transferències bancàries. Però, l'accés físic dels voluntaris de les ONG al lloc de la tragèdia o l'arribada d'aliments i medecines es va convertir en una lluita titànica per manca d'infraestructures de tot tipus.
|
|
 |
 |
| | |
|
|
 |
|
