 |  |  |
|
 |
|
|
| 5.
| Internet: eina útil per al tercer sector? |
A Internet trobem cada vegada amb més freqüència portals especialitzats en la solidaritat, el voluntariat i les ONG i, sobretot, centenars d'ONG i organitzacions solidàries. La major facilitat per a "penjar" pàgines a la Xarxa i el seu accés han fet d'Internet un espai cada vegada més important per al tercer sector. La crisi de les empreses.com no sembla haver arribat a la solidaritat.com o al tercer sector.com, sens dubte perquè els seus plantejaments eren molt més modestos i estaven molt menys desenvolupats amb inversions infinitament menors.
Internet, sens dubte, té avantatges que poden ser aprofitats pel tercer sector:

|

 |
La comunicació és gairebé instantània, la informació es pot posar en pocs minuts en xarxa.
|
|

|

 |
Els documents a Internet es poden actualitzar i canviar ràpidament.
|
|

|

 |
La presa de comandes, la consulta a bases de dades, les donacions, etc., les fa l'usuari còmodament i fàcilment, ja sigui aquest intern o extern a l'organització.
|
|

|

 |
La informació és viva, gràfica i interactiva, pot contenir text, imatges, color, menús, documents descarregables, vídeo, so, etc.
|
|

|

 |
Té un cost baix en relació amb els documents impresos (no s'ha de comprar paper, imprimir-ho, distribuir-ho, etc.), ja que s'esmerça molt poc temps a produir-los en comparació amb les formes tradicionals de publicació.
|
|

|

 |
No té fronteres. Qualsevol usuari en qualsevol part del món pot accedir a la informació.
|
|
Una vegada més, i a Internet no podria ser d'una altra manera, el món anglosaxó ens porta un gran avantatge pel que fa a la presència de pàgines solidàries a la Xarxa. Fa molt pocs anys (si bé és cert que això a la Xarxa és molt temps), en castellà trobàvem escassament algunes pàgines personals, generalment fetes per voluntaris que tractaven temes diversos relacionats amb aquest àmbit, pàgines d'algunes associacions més o menys extenses, que, gairebé sempre, es limitaven a reproduir material imprès de l'entitat i algunes universitats, en què algun professor o alumne que tenia interès pel tercer sector i la solidaritat mantenia informació dins del servidor de la universitat. Eren pàgines molt estàtiques, sovint poc acurades en el disseny i contingut i que, sens dubte, no aprofitaven la interactivitat d'Internet. En aquells primers moments era habitual que els proveïdors d'accés a Internet oferissin petits espais en els quals les associacions podien posar poc més que la seva adreça, el telèfon i els objectius.
Però potser l'esdeveniment que va demostrar les grans possibilitats d'Internet per al tercer sector espanyol va ser l'huracà Mitch. Internet es va convertir en una font d'informació per a les ONG sobre la situació que es vivia en el terreny i, alhora, va demostrar ser una eina molt eficaç per a la captació de fons. La informació del que estava passant en el terreny arribava via Internet a les seus centrals de les organitzacions, aquestes la posaven en xarxa immediatament i les persones interessades hi accedien i feien els seus donatius en línia. Alhora, rebien informació sobre la destinació dels seus fons per mitjà de la Xarxa. Sens dubte el desastre provocat per l'huracà Mitch va obrir els ulls a les ONG espanyoles sobre la potencialitat de la Xarxa. Les ONG van començar a ser conscients de la importància d'Internet.
Actualment la solidaritat a Internet és present en tots els àmbits –informació, fòrums, xats, venda de productes solidaris, captació de fons, sistema per a relacionar-se amb els socis i voluntaris de l'organització, etc.– amb més o menys fortuna. Les ONG són conscients de les possibilitats que s'obren davant d'elles. Els organitzadors del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre esperaven uns 2.000 participants en les previsions més optimistes, i hi van acudir més de 5.000. Ells ho atribueixen a l'"efecte Internet". Un mes abans del fòrum havien obert una pàgina web. Internet té la capacitat de connectar ràpidament grups de tot el món, amb la qual cosa es forma una base de persones sensibilitzades, disposades a actuar. Grups de defensa dels drets humans, mediambientals i, sobretot, el moviment antiglobalització consideren que la utilització d'Internet és fonamental per a la difusió de les seves idees. Sens dubte, el paper de molts grups està sent enormement potenciat gràcies a la Xarxa.
Oferir informació sobre les característiques de l'organització és potser un dels aspectes més clàssics i que les ONG han desenvolupat més sovint a la Xarxa (dades sobre els objectius, projectes, àrees de treball, etc.). Milers d'organitzacions apareixen amb aquest tipus d'informació, grans i petites, del nord i del sud. Normalment aquesta informació acostuma a ser bastant estàtica i no s'actualitza amb la freqüència necessària.
Internet ofereix a les organitzacions cada vegada d'una manera més fiable informació sobre el que s'esdevé al món. Les ONG compten amb la seva pròpia xarxa de delegats i contraparts que, per mitjà del correu electrònic, envien informació actual sobre el que passa als països en els quals desenvolupen els seus projectes. Aquesta facilitat de comunicació ha suposat una important reducció de costos en les comunicacions de les ONG. D'altra banda, permet informar immediatament sobre el que està passant. La Creu Roja Americana, als pocs minuts de l'onada d'atemptats als Estats Units, ja tenia a la seva pàgina web informació, que va anar complementant amb crides a la població sobre com podien col·laborar.
D'altra banda, cada vegada més sovint apareixen agències de notícies especialitzades a facilitar informació sobre aspectes humanitaris, solidaris, de participació ciutadana, moviments socials, i sobre aquella informació generada per les mateixes organitzacions, com ara Alertnet, Canal Solidari, info-ONG o One World.
Les campanyes de sensibilització a la Xarxa també han demostrat la seva efectivitat, tant com un element exclusivament de sensibilització, com promovent la participació activa dels ciutadans al voltant d'alguna causa, com ara en la recaptació de fons. Per promoure la participació activa és potser on Internet es mostra amb tota la seva potència. Per exemple, la campanya d'American Heritage Forest, l'objectiu de la qual és prohibir la construcció de carreteres als parcs nacionals, va aconseguir enviar a la Casa Blanca uns 170.000 correus electrònics generats per persones aficionades a l'aire lliure. Amb una campanya per mitjà d'Internet, els petits grups poden tenir un gran impacte, impacte que no aconseguirien per un altre mitjà. Fins i tot es crea la possibilitat que grups de defensa existeixin exclusivament en l'àmbit virtual.
Potser últimament ens ve a tots a la memòria la campanya organitzada per Amnistia Internacional per a salvar Safiya i més recentment Amina, dones condemnades a Nigèria a morir per lapidació, i la campanya Junts per l'Àfrica.
Espais dedicats a la captació de fons apareixen cada vegada amb més freqüència a les pàgines de moltes ONG amb sistemes més o menys sofisticats. La donació per mitjà de la Xarxa troba alguns problemes, com la por encara existent a facilitar les dades bancàries malgrat ser en un entorn segur. En canvi, permet que la donació sigui més reflexiva. El donant potencial entra a la pàgina web, pot llegir dades sobre l'organització, conèixer els projectes que s'estan desenvolupant, comprendre els problemes que pateix un determinat col·lectiu o país i, davant d'aquesta informació, decideix contribuir econòmicament al desenvolupament d'un determinat projecte o a les despeses generals de l'organització. Alhora, per a l'ONG se simplifiquen enormement els tràmits en realitzar-se la donació, ja que pot facilitar d'una manera molt simple al donant el seu certificat de donatiu i periòdicament informació sobre la destinació dels diners donats. El donant pot conèixer exactament en què s'empren els seus diners, amb la qual cosa la transparència de l'organització s'incrementa enormement. Seria similar el cas per a la captació de socis, i s'hi afegiria l'avantatge de poder variar la quota en el moment que es desitgi.
A més, per a l'internauta, la solidaritat pot ser gratuïta. Els acords entre ONG i les firmes comercials permeten que es patrocinin projectes en què les empreses abonen una quantitat a canvi que l'internauta faci un "clic" en una icona i miri una cibertira de l'empresa patrocinadora. La pàgina web Clic solidario recull una gran part de totes les iniciatives que hi ha per a donar diners a canvi d'un simple clic.
Per a la captació de voluntaris, també pot tenir grans avantatges. D'una banda, permet al voluntari potencial conèixer els llocs disponibles: ja no m'"apunto" de manera genèrica a una organització, sinó que a priori puc triar l'àmbit de l'organització on vull treballar. En l'àmbit anglosaxó trobem els Centres de Voluntariat, on diferents organitzacions d'una determinada localitat, com si es tractés d'una oficina d'ocupació, situen les seves ofertes de llocs vacants; els voluntaris potencials hi accedeixen i, per mitjà de cercadors, seleccionen l'opció que els interessa més. A Espanya ens trobem amb afortunades inactives com ara hacesfalta.org, risolidaria.org o voluntariado.net. Algunes organitzacions també compten amb aquest sistema. D'altra banda, a l'organització li facilita els tràmits, les dades ja són en una base de dades introduïdes pel voluntari potencial i d'una manera automàtica es poden emetre carnets, certificats, convocatòries per a la formació, etc.
Un dels camps amb més futur és potser la formació. Es pot utilitzar per a la formació de voluntaris, personal remunerat, tant a la seu com al terreny i per a la formació de personal extern, que poden pagar per la formació rebuda. La facilitat de poder formar un gran nombre de persones apareix com un important avantatge. Tanmateix, contràriament al que molts pensen, els costos de l'educació no es reduiran. La instal·lació de les infraestructures, la compra d'ordinadors i la preparació del personal docent, entre d'altres, faran que no es pugui pensar en aquests sistemes com la solució per a reduir costos.
Bàsicament hi ha dues modalitats de formació d'autoaprenentatge, en què l'alumne va seguint el curs per mitjà d'Internet i ell sol es marca el ritme d'aprenentatge. El nivell de coneixements es valora per mitjà de qüestionaris que el mateix sistema corregeix. En l'altra modalitat, un monitor s'encarrega de fer el seguiment dels alumnes, marcant el ritme d'aprenentatge, proposa treballs, s'estableixen contactes periòdics entre els alumnes i el professor, es poden fer consultes en línia, hi ha biblioteca virtual, etc. A Espanya, potser un dels líders de la formació virtual és la UOC, que ha desenvolupat per a la Creu Roja Espanyola diversos materials formatius com ara el Taller de prevenció d'accidents, el Curs de formació bàsica institucional o el Curs de primers ajuts.
La venda de productes per mitjà de la Xarxa, si bé no ha respost a les expectatives, pot ser, també, un àmbit adequat per a les organitzacions. Algunes compten amb pàgines interessants en les quals es ven material publicitari de l'organització (clauers, samarretes, pòsters, etc.), publicacions i estudis, etc. És cert que, en aquest àmbit, les associacions no s'escapen de les dificultats que ha trobat el comerç virtual.
Un dels avantatges que aviat es va apreciar va ser la facilitat que oferia Internet per a treballar en xarxa i van començar a sorgir tímidament iniciatives que facilitaven el treball i l'intercanvi d'informació entre diferents ONG. Es posa a la seva disposició recursos en línia, ofertes de tasques per a voluntaris, llocs de treball per a personal remunerat, documentació, fòrums, xats, etc. Potser les dues iniciatives més interessants en aquesta línia són: Risolidaria i Voluntariado.net. Possiblement aquest tipus d'iniciatives són les que aprofiten més les potencialitats de la Xarxa, ja no s'apareix d'una manera aïllada, sinó que junts ofereixen serveis d'interès per a les ONG, els voluntaris i les persones interessades en qüestions humanitàries. D'altres treballen en xarxa d'una manera molt original, com la Fundació AjudantAjudar, que intenta posar en comunicació en línia possibles donants i possibles receptors. El receptor de qualsevol tipus d'ajuda al seu torn passa a ser donant, ja que es compromet a donar un 10% de l'ajuda rebuda a un altre col·lectiu o projecte que consideri que pugui necessitar-ho. D'aquesta manera s'afavoreix que es creïn xarxes de solidaritat econòmica i que s'entri en una dinàmica ja no dualista (donar-rebre), sinó en una via d'estendre's de manera més global.
Internet també apareix com un mitjà per a facilitar assessorament a les ONG. Sorgeixen iniciatives com ara Solired, que dóna assistència professional gratuïta a ONG, amb el suport de professionals voluntaris –qualificats en diferents temes tècnics, legals, organitzatius, comercials, etc. El canal per a l'intercanvi d'aquesta informació és Internet i es dóna una informació personalitzada a les consultes de les entitats. D'altres assessoren per mitjà de la Xarxa aportant material que les organitzacions poden consultar, com ara la Guia de gestió d'entitats sense finalitat de lucre o Idealistas.org.
Però Internet no sols pot ser útil a les associacions, sinó que els seus beneficis poden repercutir directament en els beneficiaris de l'organització. Per exemple, pot contribuir a complementar els projectes de teleassistència domiciliària, amb aspectes com la telemedicina o la videoconferència, que permeten una comunicació més personal i directa amb els beneficiaris per a conèixer el seu estat. Aquest és un àmbit encara no prou desenvolupat però en el qual esperem un progrés molt important.
Però la Xarxa també pot contribuir enormement a la gestió interna de les ONG que funcionen descentralitzadament. El treball descentralitzat de moltes organitzacions pot ser un problema en la gestió diària, ja que disposar de les seus connectades per mitjà de la Xarxa facilita que tothom comparteixi la mateixa informació en temps real. Comandes, gestió del personal, actualització de bases de dades, realització de tràmits interns, etc., es poden fer d'una manera més eficaç en organitzacions que funcionen en xarxa. Intranets amb eines de gestió i amb informació d'interès per a tots els membres s'aniran desenvolupant progressivament en el tercer sector.
També ha de tenir un espai important de participació. Per això, la participació de socis i voluntaris pot ser un aspecte fonamental. Sovint és difícil conèixer l'opinió dels nostres socis i voluntaris, ja que les organitzacions, encara que disposen de canals de participació, no sempre funcionen com seria desitjable. Internet apareix com un espai fonamental de participació, la realització d'enquestes, els fòrums i xats, l'accés a àrees privades amb informació només per a membres, etc., pot fer que els socis i voluntaris se sentin més importants dins de l'organització i més propers a les seves decisions. És cert que, fins ara, les experiències en aquesta línia de vegades no tenen els resultats que se n'esperaven; per exemple, els xats, llevat que es compti amb una persona destacada de l'organització com a ponent, tenen molt poca participació.
Sens dubte, el tercer sector només ha aprofitat una mínima part de les potencialitats que ofereix la Xarxa. Aprofitar realment la Xarxa suposa unes inversions importants que lògicament no estan a l'abast de tothom. Les ONG del sud no podran fer aquestes inversions, però tampoc moltes del nord. La crisi de les empreses.com ha provocat una certa desconfiança a l'hora d'invertir els escassos recursos amb els quals es compta en aquest àmbit.
Posar una pàgina a Internet és barat, aprofitar-ne totes les potencialitats, no. Això farà que la majoria no pugui gaudir, si més no a curt termini, d'aquesta tecnologia. Cada vegada comptarà més l'actualitat i vigència de la informació, això farà que pàgines molt atractives però difícilment actualitzables vagin caient en desús, davant pàgines més "sòbries" però fàcilment actualitzables.
El tercer sector, una vegada més, haurà d'utilitzar la seva creativitat per a estar adequadament a Internet i això passa, també una vegada més, pel treball en xarxa. Els portals d'Internet on participen múltiples organitzacions possiblement seran la solució per a molts. Aquests portals enriquits per les aportacions de diferents organitzacions i amb un bon suport tecnològic seran l'alternativa per a molts, que altrament no podrien estar a la Xarxa.
D'altra banda, les ONG del nord hauran de començar a incloure projectes de desenvolupament que tinguin en compte el desenvolupament tecnològic de les seves contraparts. El desenvolupament i l'enfortiment de les ONG del sud, entre altres aspectes, passarà per l'aprofitament de les noves tecnologies de la informació.
Possiblement l'atenció als nostres usuaris no s'ha beneficiat prou d'Internet. Haurem d'analitzar com Internet pot repercutir directament en la millora de la qualitat dels serveis que estem prestant. No hem d'oblidar que inversions en Internet per part de les ONG tindran sentit en la mesura que siguem capaços d'abocar els seus beneficis directament en els nostres beneficiaris.
Finalment, Internet ofereix unes condicions idònies per a fomentar la participació. Les ONG hauran de ser creatives i audaces per a potenciar la participació de la societat civil a la Xarxa, amb la qual cosa es crearan nous espais de solidaritat i compromís. Només convertint les nostres pàgines en un espai de participació i d'opinió ens diferenciarem d'altres formes de ser a la Xarxa i podrem convertir Internet en un espai de solidaritat i compromís.
|
 |
 |
[Data de publicació: octubre de 2002]
|
|  |  |
 |
| ©
Juan Manuel Suárez del Toro Rivero,
2002 |
| ©
d'aquesta edició: FUOC,
2002 |
| Títol original: Las nuevas tecnologías, una oportunidad para la acción humanitaria. |
|
 |
|