

			Presentació del Rector

			Erkki Liikanen, comissari europeu per a l'empresa i la societat de la informació, ha volgut acceptar aquest any la invitació que li vam fer arribar per a compartir amb els membres de la nostra comunitat universitària la lliçó inaugural d'aquest curs 2003-2004. Aquestes paraules d'introducció són necessàriament també paraules de reconeixement al comissari per la seva resposta positiva i per la seva aportació a aquest debat d'idees que, com ja és tradició a cada inici de curs a la UOC, encetem amb la lliçó inaugural pròpia com a pretext i com a fil conductor. El comissari Liikanen ens proposa una reflexió sobre el paper que les tecnologies de la informació i el coneixement (TIC) estan destinades a tenir a l'hora de bastir un nou model d'administració pública a Europa, i fonamentalment un nou model de prestació de serveis als ciutadans des de l'administració. Erkki Liikanen ens parla no d'una administració centrada en l'aplicació de les TIC en els seus processos, sinó d'una administració i d'uns governs que, a partir de les possibilitats que ofereix el desplegament i l'accessibilitat de les TIC, redefineixen el model de relacions amb els ciutadans, repensen els models organitzatius, preveuen noves vies de participació ciutadana en els processos de presa de decisions, etc. La lliçó del comissari europeu per a l'empresa i la societat de la informació és una invitació al debat sobre la governança, els seus reptes i les seves oportunitats en la societat xarxa. Val la pena aprofitar qualsevol ocasió per a reflexionar una mica sobre el que hem fet i sobre el que ens cal fer encara. Per això aprofito la data simbòlica d'un inici de curs per a compartir amb tots —amb els estudiants, amb els professors i amb els gestors— aquesta mirada reflexiva sobre el camí que ha fet la UOC darrerament i sobre el que li queda encara per recórrer. Vull compartir-la perquè l'anàlisi és satisfactòria: la UOC creix i això és mèrit de tots. A vegades no ens adonem que el fet de començar un nou curs és, justament, el primer motiu de satisfacció per a una universitat. Darrere aquest fet hi ha moltes proves —personals i col·lectives— superades, molt treball i un ric entramat de cooperació i de coordinació entre molts, que fa que puguem començar un nou curs ple d'oportunitats tant per als qui hi estudien com per als qui hi treballen. Us ho agraeixo i us felicito a tots. De fet, aquest és el resultat d'un treball d'equip que ens permet donar resposta a moltes necessitats de formació i en direccions molt diverses. Per això m'agradaria recordar-vos alguna —només alguna— de les moltes coses que heu aconseguit. La primera, el creixement de la Universitat. En aquest semestre que ara iniciem, la matrícula a la UOC —comparant-la amb la del mateix semestre del darrer curs— ha crescut un 14%. Aquest fet mostra dues coses: d'una banda, que el tipus d'universitat que som encaixa adequadament amb la societat del nostre temps i, d'altra banda, que fem les coses ben fetes. De segur que tenim moltes coses per millorar. En aquest sentit el sòlid ritme de creixement que continua experimentant la nostra universitat ens compromet a un esforç considerable i sostingut, encaminat a garantir la qualitat del servei que prestem a la societat, parant una atenció especial als grups operatius que fan possible el manteniment d'una dinàmica tan intensa com la de la UOC. No hi ha dubte que el vostre esforç i la vostra dedicació donen fruit. Un dels objectius d'aquest esforç i una de les raons d'aquest èxit és, és clar, l'increment de l'oferta educativa: els programes de formació de la UOC, que continuen creixent i actualment ja són disset —dotze dels quals també en castellà—, les titulacions homologades que ofereix la Universitat, a més d'una titulació pròpia i més d'un centenar de màsters i postgraus. L'increment de l'oferta educativa és un dels nostres deures com a universitat, més encara com la universitat jove que encara som. Val la pena, doncs, constatar aquest creixement que és expressiu de la consolidació de la UOC, i sens dubte val la pena continuar per aquest camí. En aquest mateix ordre de coses vull subratllar la importància de la posada en marxa aquest curs 2003-2004 dels Estudis de l'Àsia Oriental, que impliquen una llicenciatura i un màster, del primer màster internacional de programari lliure i del màster internacional d'aprenentatge virtual. Hi insisteixo, la diversificació de l'oferta és la millor manera de donar servei a les necessitats de formació de molta gent, i aquest és l'objectiu que dóna sentit a la nostra feina i el nostre motiu de satisfacció més legítim. L'àmbit de la difusió del coneixement concentra bona part de la nostra raó de ser com a universitat. L'espai a Internet Lletra s'ha consolidat com el centre de recursos sobre literatura catalana més complet de què podem disposar els ciutadans i els estudiosos. Per a la UOC és un honor, però també és un deure de fidelitat a la cultura d'aquest país. D'altra banda, aquest curs hem iniciat una nova aventura, l'espai Artnodes, dedicat a la interacció entre art, ciència i tecnologia, tema que és, precisament, al centre de la raó de ser de la nostra universitat. Ara bé, no voldria acabar sense donar un relleu especial a la recerca, fonament de tota la nostra activitat. El galvanitzador de la recerca a la UOC és també un dels nostres projectes més ambiciosos: l'institut d'investigació de la UOC, l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3). En aquest darrer curs hi ha hagut molts aspectes positius per al futur de l'IN3 que li han permès anar assolint una identitat pròpia i definida coherent amb l'ambició de ser el centre de recerca de referència, no tan sols a Catalunya, en l'àmbit de la societat de la informació: la incorporació del Ministeri de Ciència i Tecnologia al projecte; la creació i posada en marxa de la comissió científica de l'IN3, presidida pel professor Manuel Castells, la qual, per la trajectòria i la reputació internacional dels seus membres, és un exponent evident de l'ambició a la qual em refereixo; també el símptoma que comporta que un dels principals experts i investigadors en l'àrea de l'educació i de les ciències socials, Tony Bates, de la Universitat de la Colúmbia Britànica, hagi acceptat ser professor i investigador de l'institut. Per això val la pena mirar cap al futur, i encara més: coincidint amb l'inici de curs l'IN3 estrena nova seu, situada en un dels tres centres d'excel·lència en la recerca, que, amb l'esforç de la Generalitat i de les universitats catalanes, s'implanten al Parc Mediterrani de la Tecnologia, a Castelldefels. N'esperem molt. Tanmateix, la raó més important per a celebrar el començament d'un nou curs —i per tant d'un nou període de treball i d'esforç— és saber que el nostre treball no serà mai, a la UOC, ni un treball aïllat, ni un treball improductiu ni un treball que no ajudi el conjunt de la societat a tenir més oportunitats a l'abast de molta gent. Vull dir, que serà un treball personalment productiu però també socialment útil. Aquesta és la nostra gran responsabilitat però també el nostre millor estímul. Bon curs a totes i tots. Gabriel Ferraté Rector de la UOC