Journal of Catalan Studies/Revista Internacional de Catalanisme

[Index / ndex][Per una teoria del canvi morfsintctic]
[La Paret de J.V.Foix i el blanc del poema]

[El parany del ratol: the translation of Shakespeare into Catalan]
[Erem i serem?: varying perspectives in the defence of Catalan culture ]
[Reviews / resenyes ]

Reviews / Ressenyes
portada.jpg (5247 bytes)

 

 

 

Joan Gregori Albiol

<< Tornar al llistat de ressenyes
<< Back to the reviews's index

 
Marco Polo, Llibre de les meravelles del mn
A cura d’Isabel Pay i Climent i Antoni Torreo i Mateu, Torsimany, 7, Edicions del Bullent, Valncia, 1997, 208 p., ISBN: 84-89663-22-X.
 

s molt possible que els lectors catalans s’hagen sorprs la darrera diada de Sant Jordi en trobar una versi del llibre de Marco Polo sobre els aparadors de les novetats. Fins i tot, si llavors hi han pensat, els deu haver resultat inversemblant el fet de no disposar fins ara de cap traducci moderna d’aquest llibre emblemtic de la cultura europea. Per alguna ra, que b pot ser l’absncia fins el 1928 d’una edici filolgica que desbrosss un cam en el seu selvtic stemma, l’obra del mercader veneci va quedar fora del programa de traduccions del Noucentisme i encara avui dia les ms recents propostes editorials dels viatges de Polo sn la coneguda versi catalana quatre-centista (dins Els Nostres Clssics a cura d’Anna Maria Gallina, 1958) i una adaptaci al catal modern d’aquest text medieval fragmentari (Bromera, 1997). Aix doncs, la traducci que amb el ttol Llibre de les meravelles del mn n’acaba de publicar Edicions del Bullent dins la ms interessant de les seues col leccions, Torsimany, ha d’omplir per fora un buit significatiu a les biblioteques catalanes.

Es produeix la paradoxa que l’espessa presncia de Marco Polo entre nosaltres, b en espcie de dibuixos animats o de cmics, b en encartonades o monumentals versions hollywoodianes, o convertit, fins i tot, en inaturable aventurer dins un joc informtic… l’ha pogut fer tan familiar que hom ha oblidat l’origen humil d’una histria tan fecunda: les notes sobre un viatge de vint-i-cinc anys dictades pel protagonista a un enamorat de les cavalleries en una pres de Gnova el 1298. Rustichello de Pisa, el primer receptor i autntic reportador, va ser el primer a interpretar l’inslit relat del mercader des de la prpia enciclopdia cultural, amb el que aix comporta d’interferncia i enriquiment. Devia imaginar potser la fastuositat oriental que li descrivia el company de captiveri com la riquesa de les parades cortesanes novellades per Chrtien? Tanmateix, si alguna cosa crida l’atenci en la mirada de Marco Polo sobre aquell mn desconegut s la racionalitat amb qu el veneci vol copsar-lo: dna mides, apama el territori, desplega un inters gaireb etnogrfic ben diferent del que uns segles ms tard caracteritz l’arribada dels descobridors peninsulars al Nou Mn.

Des de Rustichello, els lectors de tots els temps han projectat les seus experincies llegides i les seues fantasies i els seus prejudicis sobre el relat dels Polo, i encara est per fer la histria fascinant de la recepci del text fins al present. Certament, documentar la presncia del llibre, amb cubertes de cuyr vert, tant en la biblioteca del difunt Mart l’Hum (1410) com en l’inventari dels bns del mercader de Barcelona Guillem de Cabanelles (1424) no ens permet ms que intuir la popularitat de la narraci i un parell de lectures que devien ser bastant diverses. El segon, que compartia amb l’autor veneci la dedicaci mercantil, el devia llegir amb el cor posat en un carregament que havia enviat o que esperava rebre de l’Orient? I el rei Mart, ms afeccionat als clssics i als pares de l’esglsia que a cavalleries de cap mena, devia consultar el Marco Polo com una cosmografia, emps per la seua curiositat humanista? Encara ms, dec incrrer en pecat d’anacronisme si imagino el cronista Muntaner escartejant un trasllat acabat de copiar per documentar-se sobre els tartres de l’abrandat captol XXIX del seu llibre? La cronologia, sense quedar-hi baldera, s’ajusta finament. El 1307 Marco Polo va donar una cpia del manuscrit a Thibaut de Cpoy (A.M. Gallina, 1958, pg. 9) i molt aviat es van conixer versions completes o fragmentries de l’original francoitali. El manuscrit catal custodiat a la Biblioteca Riccardiana de Florncia s un paper de la segona meitat del xiv per es considera cpia d’un text anterior. Imagino que alg ja en deu haver fet el seguiment, per, no devia usar i disfrutar el vell Muntaner dels viatges de l’itali quan va asseure’s a redactar la ms fabulosa de les nostres crniques medievals el 1325? Al capdavall, ell, esdevingut a Valncia especialista en les expedicions mediterrnies i intendent reial per a la campanya de Granada (Rafael Tasis, La vida d’en Ramon Muntaner, Dalmau Editor, Barcelona, 1964) tamb es proposava de relatar els episodis que, en companyia dels almogvers, havia protagonitzat en unes terres tan extiques com les que trepitj Polo.

La versi que han preparat per a Edicions del Bullent Isabel Pay Climent i Antoni Torreo Mateu, sens dubte, ajudar un sector majoritari del pblic que llegeix en catal a reenfocar el que ha esdevingut ja fa segles un dels viatges mtics del passat europeu. No es tracta, doncs, d’una edici filolgica sin d’un text destinat al gran pblic, una versi que es presenta com a integradora i moderna. Els traductors han hagut de triar entre la pluralitat de fonts que podien servir de base i s’han decidit pels testimonis de la famlia italiana, els quals han acarat amb el manuscrit francs 1116 de la Biblioteca Nacional de Pars i la traducci catalana del xiv. De fet, han treballat sobre l’edici d’Il Milione publicada per Marcello Ciccuto (Mil, 1981) dins la Biblioteca Universale Rizzoli. Aquest curador itali va realitzar una sntesi de la tradici textual poliana a partir del text establert el 1928 per Dante Olivieri sobre l’Ottimo, nom de la versi toscana de l’original. Al seu treball d’acarament Pay i Torreo han afegit la consulta de la versi catalana, especialment en aspectes de lxic especfic, i una opci metodolgica personal encaminada a publicar un Marco Polo atractiu, de bon llegir i fidel a l’esperit de l’original.

El treball ha comportat la revisi d’aspectes com ara la puntuaci i les connexions lgiques, la regularitzaci de l’onomstica, l’eliminaci de redundncies medievals, la reordenaci discursiva de fragments especialment confusos i, fins i tot, l’establiment d’una divisi particular del text, d’altra banda, diferent en cada font. Una de les opcions que justifica aquest tipus d’edici s la tria de la primera persona narrativa en comptes de la tercera persona impersonal que predomina a l’original.

S’ha de remarcar en especial la reflexi dels traductors sobre els itineraris de la famlia Polo. En aquest sentit, afegeixen una hiptesi prpia a la polmica sobre el cam que els mercaders seguiren entre la Petita Armnia i l’estret d’Ormuz i complementen el text amb notes aclaridores - poques i massa modestes possiblement- , i, de manera grfica, amb els mapes preparats expressament per al volum (a propsit, a la pagina 17 hom remet al mapa 8 quan noms n’hi ha 7, que caldria haver numerat).

s sabut que tota versi o fixaci d’un text tendeix a un model de consens entre les idees prvies del curador i la identitat que va definint-se al llarg del treball, per en casos com aquest la reflexi propedutica sobre la naturalesa del discurs que hom vol aconseguir t una especial rellevncia. El resultat d’aquesta nova traducci, desenlla d’una tria i d’una manipulaci clarament orientades, ha comportat, no caldria dir-ho, la representaci d’un Marco Polo. Desprs d’una lectura comprensiva i contextualitzada, els traductors han decidit mostrar sobre aquelles meravelles la mirada ms raonable: han cregut en l’experincia del mercader ara que nous descobriments en fan trontollar la versemblana. Altres han optat per excitar els passatges ms fabulosos i decantar l’empresa cap a la literatura d’aventures o, directament, cap al descrdit.