Journal of Catalan Studies/Revista Internacional de Catalanisme

[Index / Índex]

LA DIFUSIÓ DE LA PREMSA DIÀRIA ALS PAÏSOS CATALANS ENTRE 1976 I 1996

Salvador Cardús



"Si es vol conèixer el poder de la premsa, no s'ha de parar atenció a allò que diu, sinó a com se l'escolta"
Alexis de Tocqueville, L'Ancién Régime et la Révolution (1858)



En aquest estudi és la nostra intenció presentar els resultats de la recerca realitzada per a la Fundació Jaume Bofill de Barcelona on s'analitzen els processos d'interdependència informativa que ha definit la premsa diària d'abast estatal, nacional i comarcal, vinculats amb l'evolució de la vertebració política i territorial dels Països Catalans, des de l'inici de la transició a la democràcia, el 1976, i fins a 1996.

Les tesis de partida

La investigació es fonamenta en tres punts de partida que es poden resumir en aquests termes:

a) L'actual desaparició formal de les fronteres territorials entre els estats, especialment en el marc de la Unió Europea, no implica de cap manera que s'esborrin altres límits espacials, ja siguin d'ordre econòmic, d'ordre cultural i simbòlic i, és clar, d'ordre comunicatiu, en els quals les audiències constitueixen nous grups socialment significatius que apunten a jerarquies de diferenciació social d'una gran transcendència cultural i política. En la meva investigació es considera que els territoris que conformen els Països Catalans troben en la seva estructura informativa el correlat de la seva vertebració espacial. Certament, només se n'ha estudiat un aspecte parcial, la premsa escrita diària. Però és abastament reconegut que des del punt de vista de la dinàmica política, la premsa és la que té més rellevància per la seva potència estructuradora del camp de joc polític .

b) El procés de Transició a la democràcia a Espanya, i el desenvolupament desigual i irregular dels territoris definits per la nova Espanya de les Autonomies, va suposar l'inici, l'any 1976, d'un procés de modelació de nous equilibris regionals a l'interior del territori estatal. Apareixien noves comunitats autònomes sobre territoris que mai no havien estat pensats com a unitats polítiques i, per contra, s'accentuava la fragmentació de territoris que havien aspirat potser no a una futura integració total, però sí a una progressiva vertebració cultural, com és el cas dels Països Catalans, o també el cas de Navarra en relació al País Basc. En definitiva, aparegueren nous territoris polítics i administratius; d'altres es reestructuraren internament -la comarcalització de Catalunya, la capitalitat del País Basc a Vitoria-Gasteiz, o la "balearització" de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera-; es feren perceptibles les dificultats d'organitzar els nous vincles entre centre i perifèries i, finalment, es comprovà la complexitat de vertebrar tot el conjunt per tal d'equilibrar les noves forces centrífugues i centrípetes que entraven en joc.

c) En tercer lloc, la investigació parteix de la constatació del paper absolutament central dels mitjans de comunicació en tot procés de construcció de la realitat política. L'acció política s'ha convertit en una representació en públic, vehiculada pels mitjans de comunicació, que han esdevingut els veritables escenaris de la política, així com els directors d'escena i, gairebé, els guionistes i tot. La premsa, en particular, s'ha convertit en l'expressió pública d'uns poders fàctics -que són alhora poders supraeconòmics i suprapolítics- que actua dinamitzant el joc polític, en el qual hi intervé activament amb la publicació de declaracions, entrevistes, sondeigs d'opinió, articles d'anàlisi, descobrint "secrets" o creant zones informatives opaques .

Els canvis a la premsa espanyola

La premsa a Espanya, de 1976 ençà, ha viscut un traumàtic procés de renovació de capçaleres, de transformació empresarial, de revolució tecnològica i, no cal dir-ho, de cultura periodística. I tot això ha passat en el marc d'una extraordinària estabilitat en la difusió, no massa allunyat del caràcter recessiu del mercat de la premsa arreu del món. Per ser més exactes, però, el cas espanyol ha estat d'estabilitat en unes baixíssimes xifres de difusió, que només des de 1992 van començar a superar els mínims atribuïts als països desenvolupats, és a dir, els 100 exemplars per 1000 habitants.

Taula 1. Taxes de difusió de premsa als països desenvolupats
 
  1975 1980 1985 1990 1995
Estats Units 281 270 260 245 218
Bèlgica 239 232 220 301 316
Dinamarca 341 366 363 352 308
França 201 192 193 208 234
Alemanya 472 375 391 304 313
Grècia 102 120 122 122 153
Irlanda 216 229 193 169 154
Itàlia 116 101 97 105 100
Holanda - 326 310 301 329
Noruega 414 463 510 610 596
Portugal 65 49 42 45 41
Espanya 98 93 80 88 102
Suècia 539 528 526 526 460
Gran Bretanya 431 417 397 388 344

Font: Statistical Yearbook, UNESCO, dels anys 1986 a 1997

Per tal de fer-se càrrec de la magnitud la renovació de les capçaleres, només cal constatar que pel que fa als diaris d'informació general anteriors a 1975, a Barcelona només queda La Vanguardia i a Madrid, l'Abc. I la relativa continuïtat en les capçaleres de premsa provincial i local, en la major part de casos, sol emmascarar el pas de l'herència de la premsa del règim franquista -l'anomenada premsa del Movimiento i, durant la transició, Medios de Comunicación del Estado- a mans privades. La resta, són noves empreses, i sobretot, destaquen un nombre espectacular d'aventures periodístiques poc serioses, de curta durada i efectes més devastadors que no podria semblar sobre el mercat i sobre els professionals que hi quedaven atrapats. Només als Països Catalans, entre 1976 i 1996, podem comptabilitzar la desaparició de trenta diaris, entre els d'abans de 1975 que pleguen i els que, creats en aquest període, no arriben a 1996.

En segon lloc, tot i que l'anàlisi del procés de transformació empresarial, no serà objecte del nostre treball, cal dir que no som només davant d'un fet que era de preveure, el de l'aparició de noves editores de diaris, sinó que parlem d'un procés complex de concentració empresarial, amb uns pocs grans grups que dominen diverses capçaleres, alguns dels quals amb vocació multimèdia. I això és extraordinàriament rellevant pel tema que ens ocupa, perquè sovint les implantacions territorials no s'expliquen pas pel fet que determinats diaris defensin una ideologia política concreta, sinó precisament pel tipus de connexió empresarial de la qual depenen.

En tercer lloc, i en relació a la renovació tecnològica, a part de les implicacions que això té en les formes de treball i en la disminució de les plantilles de treballadors, els canvis han permès que els diaris s'imprimeixin simultàniament en diversos punts i amb la introducció de variacions informatives locals. L'èxit de les edicions de El País a Catalunya o el País Valencià, fan que un diari d'abast nacional-espanyol pugui arribar a ser un diari influent en la política local. I no només això, sinó que pel que fa al País Valencià, mancat d'una premsa regional de forta implantació a les tres províncies, El País - Comunidad de Valencia s'ha convertit en l'únic instrument de vertebració d'abast autonòmic . I si això és d'aquesta manera en la premsa d'informació general, també ho és en la comarcal on, per posar un parell de casos, El Punt de Girona pot tenir diverses edicions comarcals perfectament diferenciades i El 9 Nou pot fer la seva edició pel Vallès Occidental modificant cada dia diverses pàgines, amb l'objectiu d'identificar millor, des del punt de vista local, el producte que distribueix a Sabadell i el que va a Terrassa.

Finalment, la cultura periodística d'aquests anys també ha sofert transformacions no menys grans que les anteriors. El món del periodisme català a la fi del franquisme no té res a veure amb l'actual. Així, a part dels canvis ideològics que ha produït la normalitat democràtica, s'hauria d'esmentar el rejoveniment -i sovint la precarització- de les plantilles que ha arribat fins als mateixos directors dels diaris (entre els diaris d'informació general el 1991 a Barcelona, quatre de sis directors tenien al voltant de només quaranta anys); l'accés a la professió per la via universitària i no per l'aprenentatge de l'ofici a la mateixa redacció o, per exemple, la interrelació amb els altres mitjans, ràdio i televisió -per assenyalar fets ben diversos-, apunten a regles de joc periodístiques novíssimes, l'evolució de les quals encara té aspectes imprevisibles.

Taula 2. Evolució de la difusió de la premsa espanyola i dels PPCC
 
 

ESPANYA

 

PPCC

 

I BALS

 

P VALENCIÀ

 

CATALUNYA

 

1976

2896368 100 920896 100 58213 100 112410 100 656122 100
1977 2690436 93 877037 95 55627 96 107649 96 623836 95
1978 2596304 90 830256 90 56791 98 107424 96 565458 86

1979

2761687 95 872952 95 61388 105 109444 97 604731 92

1980

2844523 98 931894 101 65206 112 119058 106 631427 96

1981

2996003 103 913500 99 66937 115 115056 102 604455 92

1982

2991948 103 924150 100 74168 127 117791 105 589275 90

1983

2977756 103 943756 102 78682 135 116938 104 586122 89

1984

3061751 106 951875 103 76907 132 128055 114 574132 88

1985

3086080 107 962519 105 78981 136 127413 113 580685 89

1986

3000058 104 922225 100 80053 138 125867 112 540989 82

1987

3046400 105 954578 104 80736 139 125753 112 567507 86

1988

3162780 109 988677 107 83938 144 132609 118 587632 90

1989

3330258 115 1050806 114 89185 153 145220 129 616790 94

1990

3645807 126 1104583 120 84054 144 152907 136 640449 98

1991

3805759 131 1131239 123 85519 147 150347 134 658912 100

1992

3895076 135 1171529 127 81906 141 151924 135 678727 103

1993

4030321 139 1196449 130 82662 142 168842 150 685633 104

1994

4174952 144 1227468 133 81346 140 178176 159 689682 105

1995

4236749 146 1293979 141 82144 141 178489 159 721359 110

1996

4180000 144 1287261 140 83113 143 180829 161 721782 110

Difusió total en milers d'exemplars, no territorialitzada (DT), i índexs de creixement 1976=100 Font: Per a la difusió total d'Espanya hem hagut de recórrer a dues sèries diferents. Pel període 1987-1996, utilitzem la de l'informe de Fundesco Comunicación Social 1996, que considera les dades d'OJD, més una estimació pels diaris no controlats. Pel període 1976-1988, hem fet una estimació a partir dels índexs de creixement calculats per Ramos (1989). Les dades dels PPCC, són les d'elaboració pròpia.

Però, com dèiem, el més curiós de tot plegat és que tot això s'hagi produït enmig d'una atonia extraordinària en la difusió, amb només un cert moviment significatiu en els darrers cinc anys, però que podria haver-se tornat a estancar. La primera sorpresa ja va ser la de la davallada els mateixos anys de la transició. El procés de democratització de la societat espanyola no va ser estimulant per la premsa, en contra de tota previsió. I tot i la recuperació relativament ràpida en els mercats més petits i estables, en els mercats políticament i econòmicament determinants, la situació de reculada va ser llarga. A Espanya, en el seu conjunt, és el 1981 que les xifres de difusió recuperen les xifres de 1976 -a Catalunya, no és fins al 1991-, però llavors queden estancades fins a finals de la dècada dels anys vuitanta.

Gràfic 1. Evolució de la difusió de la premsa espanyola i dels PPCC (1976=100)
 

La distribució territorial de la difusió i les taxes de lectura corresponents per Comunitats Autònomes espanyoles, d'altra banda, mostra ben a les clares unes diferències espectaculars, cosa que indica l'extrema heterogeneïtat del mercat periodístic espanyol, difícil de ser analitzat com un tot. És cert que en els darrers anys algunes de les taxes que més han crescut són les de comunitats amb xifres de difusió molt baixes, com Extremadura o Catella-La Manxa (en el període 1989-1995, amb increments del 56 i el 39 per cent). Però les diferències es mantenen, a causa de creixements importants, també, entre les més ben situades, com a Navarra i el País Basc. Així, el 1995, Navarra ja duplica la mitjana espanyola, mentre Castella-La Manxa es queda exactament a la meitat, amb una difusió de 195 i 54 diaris per cada 1000 habitants, respectivament.

Es demostra, doncs, que en el desenvolupament del mercat de la premsa, més que no pas la pertinença a un mateix marc estatal, hi pesen des de condicionaments econòmics, factors d'estructura urbana i de procés de modernització a variables com el desenvolupament demogràfic i l'educatiu, i sobretot de tradició cultural. I el cas és que no sempre pesen en una mateixa direcció: per exemple, tal com han assenyalat alguns autors nord-americans, la disseminació de la població en zones residencials, per bé que està relacionada a la millora del benestar econòmic, en canvi, pot tenir efectes negatius en la difusió de premsa. Sigui com sigui, el cert és que la difusió de premsa es manifesta com un termòmetre de mesura eficaç de l'accentuada diversitat de la societat espanyola, cosa que, en canvi, no fa la televisió, les audiències de la qual pràcticament s'igualen a tot el territori.

La difusió de premsa als Països Catalans

L'evolució de la difusió de premsa als Països Catalans també revela unes diferències molt significatives de creixement, taxes de lectura i tipus de premsa per cada territori, cosa que recorda que, des del punt de vista comunicatiu, els Països Catalans no constitueixen un espai comú ni estructuralment comparable.

Així, si a Catalunya la difusió de premsa editada en el mateix territori ha quedat estancada en el període estudiat (amb una difusió que passa de 623.726 a 633.937 exemplars) i pràcticament tots els increments es deuen a la premsa central de penetració (de 33.030 a 137.150 exemplars), en canvi, a les Illes Balears i al País Valencià tenen increments importants en la difusió de la premsa pròpia, del 15 per cent i de més del 60 per cent, respectivament.

D'altra banda, cada territori té unes taxes de lectura molt diferenciades, de manera que a les Illes Balears (que ha passat dels 116,9 exemplars per cada 1000 habitants el 1976 a 149,5 el 1996) sempre s'ha doblat la taxa del País Valencià (que en aquests anys ha passat de 51,0 a 85,6 exemplars per 1000 habitants), mentre que la de Catalunya, que igualava la de les Balears el 1976, al cap de vint anys ha crescut molt moderadament (de 116,0 a 126,6 exemplars per cada 1000 habitants).

Taula 3. Trets diferencials més significatius de l'evolució de la premsa dels Països Catalans

 

Creixement total de la difusió de premsa entre 1976 i 1996

(% sobre 1976)

Creixement de la premsa pròpia entre 1976 i 1996

(% sobre 1976)

Creixement de la premsa central d'informació general

(% sobre 1976)

Creixement de les taxes de lectura entre 1976 i 1996

(% sobre 1976)

Illes Balears

62,7

15,1*

859,9*

27,9

País Valencià

98,6

61,6

169,7

67,8

Catalunya

17,4

1,6

918,7

9,1

Països Catalans

36,4

13,0

422,7

21,3

* Es considera El Día del Mundo de Baleares com a premsa central.
Font: Elaboració pròpia.

Pel que fa a l'intercanvi de premsa en l'àmbit territorial dels Països Catalans, s'ha de dir que és irrellevant. Els fluxos només són, pel conjunt, del 2,3 per cent del total de premsa difosa a tot el territori i es limita al moviment de premsa barcelonina regional d'informació general (un 0,5 per cent) i esportiva (1,8 per cent) a les Illes Balears i al País Valencià. La resta d'intercanvis són tan petits que ni es poden mesurar. Aquesta situació, en els vint anys estudiats, s'ha mantingut estable en la difusió de premsa d'informació general (sempre al voltant del 0,5 per cent), i s'ha doblat en l'esportiva (de 0,7 a 1,8 per cent), especialment al País Valencià.

Taula 4. Difusió diària de premsa barcelonina a la resta dels Països Catalans (1976-1996)

 

Informació general 1976

Esportiva 1976

Informació general 1996

Esportiva 1996

Illes Balears

2270

3558

3045

8041

País Valencià

3404

3068

3431

14250

Catalunya

-

-

-

-

Font: Elaboració pròpia

En canvi, la dada potser més significativa de totes, és que la premsa de penetració, bàsicament la d'àmbit estatal amb centre a Madrid, s'ha implantat de manera extraordinària als tres territoris dels Països Catalans en el període estudiat.

a) Pel que fa a la premsa d'informació general, a les Illes Balears -si comptem El Día del Mundo de Baleares, que és l'edició balear de El Mundo però amb unes pàgines pròpies, com a premsa central- el creixement ha estat de 9,6 vegades en aquests vint-i-un anys. Si hi sumem l'esportiva, la difusió total de premsa central de penetració ha passat de 6.911 a 36.800 exemplars diaris, amb un creixement del 433 per cent, i si ocupava 9,9 per cent de quota de mercat, ara arriba a un 32,4 per cent.

b) Pel que fa al País Valencià, el punt de partida de premsa de penetració, el 1976, ja era més alt que a la resta dels PPCC, i d'altra banda, la premsa pròpia ha crescut notablement. Per tant, el creixement pel període és menor, d'un 258 per cent, passant de 37.934 a 135.672 exemplars diaris. En termes de quota de mercat, representa passar del 22,1 al 39,8 per cent. En el cas valencià, destaca el paper de la premsa esportiva, que creix 4,8 vegades en aquest període, fins al punt que el 1996 Marca ha aconseguit ser el segon diari en difusió, darrera de Las Províncias, amb 57.725 exemplars (Las Províncias té una mitjana diària de 59.400 exemplars).

c) Catalunya, tot i ser el territori on la premsa central hi ocupa la menor quota de mercat dels Països Catalans, pel fet que parteix d'unes xifres mínimes per a 1976, és on el creixement ha estat proporcionalment superior pel que fa a la premsa d'informació general: ha passat de 8.203 exemplars el 1976 a 83.562 exemplars el 1996, i en termes de quota de mercat, ha passat d'ocupar un 1,2 a un 10,8 per cent. Com que la premsa esportiva de Madrid que es difonia el 1976 ja era una mica superior -23.435 exemplars diaris-, fins al 1996 "només" es dobla, i arriba als 41.345 exemplars. El diari Marca, amb 28.763 exemplars diaris de mitjana el 1996, se situa per damunt de qualsevol altre diari local o comarcal català, i només queda per sota de El País entre els diaris de penetració. Globalment, la premsa central de penetració ha arribat, doncs, al 17,5 del mercat i té una taxa de difusió, a Catalunya, de 22,2 exemplars per cada 1000 habitants.

En definitiva, si la dependència política d'un territori i, en conseqüència, la seva vertebració territorial en una unitat superior, queda -ni que sigui parcialment-, reflectida per la seva dependència informativa, es podria afirmar que l'Espanya de les Autonomies no ha independitzat o autonomitzat més els respectius territoris informatius, sinó tot el contrari: s'ha mostrat com un model efectiu d'integració territorial i política. En vint anys, per dir-ho de manera esquemàtica, les Illes Balears són tres vegades més dependents, el País Valencià, dues vegades més i Catalunya gairebé quatre. És a dir, seríem a mig camí d'un procés creixent d'homogeneïtzació de les respectives dependències, que en l'actualitat ja serien d'una tercera part del mercat balear, un 40 per cent del valencià i un 17,5 del català (vegeu els mapes 1 i 2 de l'annex).

Sigui com sigui, malgrat el notable increment de premsa central de penetració, tots els territoris dels Països Catalans es mantenen per sota de la mitjana espanyola de difusió relativa de premsa central que és del 42,2 per cent del total de premsa difosa, ja sigui just per sota com les Illes Balears amb un 32,4 per cent o el País Valencià amb un 39,8 per cent, o bé a més distància com Catalunya, amb un 17,5 per cent (vegeu el mapa 3 de l'annex).

Taula 5. Evolució de la penetració de premsa central als Països Catalans (1976-1996)

 

DIFUSIÓ TOTAL 1997

DIFUSIÓ TOTAL 1996

DIFUSIÓ RELATIVA 1976

DIFUSIÓ RELATIVA 1996

TAXA DIFUSIÓ 1976

TAXA DIFUSIÓ 1996

Creixement 1976=100

Illes Balears

6911

36800

9,9

32,4

11,6

48,4

533

País Valencià

37934

135672

22,1

39,8

11,2

33,8

358

Catalunya

32060

135094

4,9

17,5

5,7

22,2

421

Difusió de premsa central d'informació general, esportiva i econòmica, exclosa la difusió dels diaris fronterers, tipus Heraldo de Aragón o La Verdad.
Font: Elaboració pròpia.

En un altre ordre de coses, tot i que quan es parla de dependència informativa se sol posar l'èmfasi en la d'informació general i, concretament, en el paper de la informació pròpiament política, el fet és que l'anàlisi de les dependències informatives i polítiques també queden reflectides en la premsa esportiva. Hi ha estudis que mostren de manera concloent la càrrega política de tota informació esportiva i com aquesta és la principal transmissora d'estereotips nacionals (Blain, Boyle i O'Donnell, Sport and National Identity in the European Media, 1993). Des d'aquest punt de vista, doncs, és de destacar el paper que ha tingut la premsa esportiva en el creixement de la premsa en general, de la de penetració en particular, però també en l'únic creixement d'intercanvi que hi ha hagut entre els Països Catalans, estretament lligada al fenomen de l'afició al Futbol Club Barcelona. Pel conjunt dels Països Catalans, el creixement de la premsa esportiva és el següent:

Taula 6. Evolució de la difusió de la premsa esportiva al conjunt dels Països Catalans

 

DIFUSIÓ TOTAL 1976

DIFUSIÓ TOTAL 1996

DIFUSIÓ RELATIVA 1976

DIFUSIÓ RELATIVA 1996

Regional

120027

139249

13,4

11,4

Intercanvi

6626

22292

0,7

1,8

Central

41508

117858

4,6

9,6

Total

168161

279399

18,7

22,8

S'entén per premsa esportiva regional la que té la seu a Barcelona o València i es difon a la seva pròpia regió. La premsa d'intercanvi, és la regional que es distribueix als altres Països Catalans. La central és l'editada des de Madrid.
Font: Elaboració pròpia.

Finalment, i en relació als intercanvis a l'interior de cadascun dels Països Catalans,s'ha de dir que amb l' excepció de Catalunya, ni a les Illes Balears ni al País Valencià no es pot parlar de veritable premsa regional, que vertebri informativament i territorialment la balearitat ni la valencianitat, i per tant només hi ha una premsa local, per a cada illa o per a cada província, respectivament.

a) En el cas de les Illes Balears, la insularitat marca unes fronteres que, malgrat els diversos intents, mai no han estat superades: no hi ha cap diari que sigui de referència general a les Balears, i ni les edicions descentralitzades no han arrelat. Menorca, i Eivissa i Formentera, tenen els seu propi diari, ben implantat i sense competència. Ni el projecte en català del diari Balears sembla que aconsegueixi trencar la insularitat a l'interior de l'arxipèlag.

b) En el cas del País Valencià, el cas és que cada província té la seva premsa. Las Províncias i Levante difonen el 90 per cent de la seva edició dins la mateixa província de València, mentre que Castellón Diario ho feia en un 93 per cent, Mediterráneo -també de Castelló- en un 94 per cent, i Información d'Alacant, en un 99 per cent a la pròpia província. Fins i tot és un cas ben significatiu el del diari La Verdad, de Múrcia, que en la seva edició alacantina es manté -tot i l'important retrocés d'aquests darrers vint anys- en 8.142 exemplars (el 1976 eren 16.031), que són més del doble dels exemplars que venen plegats a la província Levante i Las Províncias (en total, el 1996, 3992 exemplars diaris). Per tant, no es pot parlar tampoc al País Valencià d'una premsa regional pròpia de referència. Així, tal com assenyala l'informe, l'única premsa que té funció vertebradora regional, paradoxalment, és la de Madrid amb edició valenciana no provincial: El País. Una vegada més, aquest diari és el que més s'ajusta, en la seva implantació territorial, al model autonòmic espanyol, vertebrant l'autonomia i alhora vinculant la regió amb tot l'espai nacional espanyol.

c) A Catalunya, l'aparició del fenomen de la premsa comarcal diària és molt interessant i ha representat l'únic increment real de difusió de premsa pròpia en vint anys. Tanmateix, el seu pes específic encara és molt petit, amb una difusió total d'uns 30.000 exemplars diaris, que en termes relatius representa menys del 4 per cent, i que sumada a la premsa local i provincial -que també s'ha mantingut estable- tot just arriba al 10,2 per cent de la difusió total. En una breu descripció per àmbits provinvials, la situació és la següent:

Girona: S'hauria de destacar l'increment de la difusió de premsa a Girona, un 56 per cent en els vint anys -ara se situa en una taxa de 140 exemplars per cada 1000 habitants-, en molt bona part conseqüència de la bona implantació de la premsa comarcal: és a dir, del fenomen de El Punt. De 32 exemplars més de difusió per cada 1000 habitants, 22 els ha aportat la premsa comarcal, 19 la premsa estatal, 3 l'esportiva regional, mentre la premsa barcelonina ha perdut 11 exemplars. El fet és que a Girona, el 1996, cada dia es venien més El País (3.970 exemplars) que Avui (2.513 exemplars).

Lleida: El creixement de difusió de premsa és menor, i passa d'una taxa, el 1976, de 103 a una de 112 diaris per 1000 habitants el 1996. Dels 9 exemplars més que es venen per cada 1000 habitants després de vint anys, 14 provenen de la premsa estatal de penetració (7 d'informació general i 7 d'esportius), mentre es perden 6 diaris regionals (6 d'informació general i 1 d'esportiu).

Tarragona: Té la taxa més baixa de lectura del Principat, 103 exemplars per cada 1000 habitants. Tanmateix partia d'unes xifres tan baixes el 1976, que l'increment ha estat gairebé tan gran com el de Girona. Dels 22 diaris de creixement, 9 provenen de la premsa local i comarcal, 2 de la premsa esportiva barcelonina i 18 de premsa estatal de penetració, mentre la premsa barcelonina d'informació general hi perdia 7 exemplars.

Barcelona: Barcelona, pel que fa a la difusió de premsa, està estancada, i només ha passat d'una taxa de 122 diaris a una de 129 per cada 1000 habitants. El guany de 7 diaris més en vint anys prové dels 3 que hi ha aportat la premsa local i comarcal, 16 de premsa central de penetració (dels quals, 1 d'esportiva), amb la pèrdua molt significativa de 11 diaris d'informació general propis, dels que s'editen a Barcelona mateix.

Conclusions

Més enllà del detall de xifres, l'exhaustivitat de la informació recollida en aquesta recerca permet establir, si no relacions de causa a efecte, com a mínim correspondències clares entre l'organització política i l'estructura de les difusions de premsa. Certament, és difícil saber si ha estat una estructura política territorial feble la que pot explicar la inexistència d'una premsa sòlida en el mateix espai, o bé si la manca d'una bona estructura informativa autòctona té efectes negatius en l'establiment d'una sòlida vida política autònoma. Però sí que podem afirmar que el model autonòmic d'organització territorial de l'Espanya postfranquista ha tingut èxits d'implantació desiguals en l'àmbit dels Països Catalans paral·lels a les evolucions del mercat periodístic.

En síntesi, els grans moviments que es detecten en la difusió de premsa són, en primer lloc, l'increment de la vertebració territorial espanyola, visible tant per l'augment del pes de la premsa central de penetració com pel procés d'homogeneïtzació de les grans dades de difusió, taxes de lectura i quotes de mercat. En segon lloc, és clar que en vint anys, el marc territorial dels Països Catalans, si més no en el terreny de la premsa, no només no s'ha reforçat, sinó que en termes relatius ha perdut força: tota la premsa creix a cada territori, mentre els intercanvis pràcticament es mantenen estables. Tercerament, la vertebració interna de cadascun dels tres territoris catalnoparlants no només no avança -com és el cas del País valencià i les Illes Balears-, sinó que fins i tot retrocedeix allà on era més sòlid, com és el cas de Catalunya: en els dos primers territoris, perquè no ha estat possible crear un espai regional periodístic i en el tercer, perquè el paper de la premsa regional ha sigut recessiu.

Aquestes afirmacions caldria ponderar-les amb l'anàlisi de variables qualitatives, ja que com s'indica a la investigació, la difusió de premsa no és l'única dada per mesurar-ne la seva rellevància política. Ara bé, els assaigs que hem fet en aquest sentit, apunten en la mateixa direcció. Per exemple, les anàlisis de la definició i jerarquització interna, a les pàgines dels diaris, dels territoris dels que s'informa. En aquest sentit, per exemple, tota la premsa regional d'informació general de Catalunya, ha fet desaparèixer la secció de política catalana, que s'ha dissolt en les pàgines de política espanyola; o bé, els diaris provincials, en la seva lluita per competir i mantenir les fronteres locals, disminueixen la importància objectiva de la informació fronterera i destaquen més la informació de fora de la Comunitat Autònoma.

En definitiva, i sigui quina sigui l'opinió política que es tingui sobre el model autonòmic espanyol d'organització territorial o sobre quin ha de ser el futur dels Països Catalans, és clar que en qualsevol cas, un i altre dependran, també, de la força de les seves pròpies xarxes d'informació que, en una societat com la nostra, són les veritables estructures de representació del joc de la política.

DADES BÀSIQUES DE DIFUSIÓ DE LA PREMSA DELS PAÏSOS CATALANS

 

 

1976

1981

1986

1991

1996

DIFUSIÓ TOTAL

Illes Balears

69864

79357

96809

107505

113662

País Valencià

171515

192783

213763

279107

340611

Catalunya

656756

619928

594304

710430

771087

TAXES DE LECTURA

Illes Balears

116.9

121.0

142.2

151.6

149.5

Alacant

54.1

57.1

64.6

74.9

83.9

Castelló

38.7

37.1

51.0

65.2

85.1

València

51.0

53.8

54.3

72.3

85.6

País Valencià

50.5

52.9

57.3

72.4

85.0

Barcelona

121.7

109.0

100.9

117.6

129.1

Girona

108.5

103.9

112.5

134.5

140.4

Lleida

103.1

87.7

96.6

115.5

111.5

Tarragona

80.5

71.4

76.0

99.2

103.4

Catalunya

116.0

104.7

99.4

117.2

126.6

Països Catalans

93.0

87.0

87.1

103.2

112.8

ÍNDEX DE CREIXEMENT DE LA DIFUSIÓ TOTAL

Illes Balears

100

114

139

154

163

País Valencià

100

112

125

163

199

Catalunya

100

94

90

108

117

Països Catalans

100

99

101

122

136

DIFUSIONS RELATIVES

Illes Balears (*)

Premsa pròpia

81.7

83.0

81.6

78.7

72.0

Premsa estatal de penetració

9.9

10.4

11.1

12.0

18.2

Premsa d'intercanvi

8.3

6.6

7.3

9.3

9.8

País Valencià

Premsa pròpia

64.6

58.9

58.2

53.2

52.6

Premsa estatal de penetració

31.6

39.3

39.7

43.1

42.2

Premsa d'intercanvi

3.8

1.8

2.1

3.7

5.2

Catalunya

Premsa pròpia

95.0

93.1

86.6

85.5

82.2

Premsa estatal de penetració

5.0

6.9

13.4

14.5

17.8

Premsa d'intercanvi

-

-

-

-

-

* Les dades d'aquest apartat consideren El Día del Mundo de Baleares com a premsa pròpia de les Illes Balears, per raons formals. Tanmateix, com que es tracta d'un cas discutible, en els comentaris anteriors hi ha les dades per considerar-lo, com de fet és, premsa de penetració.

Difusió total: Mitjana d'exemplars diaris venuts en el territori de referència
Taxa de lectura:
Diaris difosos per cada 1000 habitants
Índex de creixement:
Índex de creixement, en el supòsit que 1976 = 100
Difusió relativa:
Percentatge que ocupa un determinat tipus de premsa d'entre el total de la que es difon en un territori i any determinat

Mapes annexos

1. Fluxos d'intercanvi de premsa l'any 1976
2. Fluxos d'intercanvi de premsa l'any 1996
3. Percentatge de premsa de penetració a les Comunitats Autònomes espanyoles