Tornar enrera Homepage La contribuci crtica d’Armand Obiols i de Joan Sales en la narrativa de Merc Rodoreda

La narrativa de Merc Rodoreda s un exponent bsic per entendre l’evoluci del gnere en la literatura catalana de la postguerra en. Gran lectora i redactora minuciosa dels seus textos, els seus relats sn el reflex dels canvis que impregnaren la creaci catalana de la segona part del segle XX. Amb una producci iniciada en l’any 1932 amb Sc una dona honrada? fins la publicaci pstuma de l’ltima novella en qu treball, La mort i la primavera (1986), Merc Rodoreda cre un model estilstic personal que ha deixat una empremta fora evident en les generacions d’escriptors posteriors. Els temptejos literaris de la dcada dels trenta (recordem que l’autora rebutj la incorporaci en l’edici de les obres completes d’aquests textos, amb l’excepci d’Aloma [1938-1969]) donaren pas a una de les trajectries literries ms slides de les nostres lletres, des de la publicaci de La plaa del Diamant (1962), Mirall trencat (1974) o Quanta, quanta guerra... (1980), entre altres. La nostra comunicaci t per objectiu analitzar quina va estar la possible influncia o empremta que dos crtics literaris (i escriptors alhora) que foren protagonistes de diversos episodis en la vida de l’autora: Armand Obiols i Joan Sales. Volem destacar en tot moment la importncia que, al nostre parer, tingu l’assessorament d’aquests dos intellectuals en l’evoluci de l’obra rodorediana.(1)

El treball encetat durant la II Repblica i continuat a l’exili francs i sus va obtenir l’aportaci, des d’una influncia crtica i no tan sols personal, en la creaci d’una estilstica concreta que gui l’autora envers la seua maduresa creativa. Pretenem, per tant, observar com la influncia de l’assessorament i del comentari crtic sobre l’obra d’una escriptora durant el procs de creaci i de publicaci dels seus textos pot originar-se en el contacte personal de persones protagonistes del mateix moment evolutiu de la literatura catalana. La relaci de tots dos amb l’escriptora barcelonina s bvia; d’una banda, Armand Obiols (pseudnim de Joan Prat) va ser el seu company sentimental des de l’exili al castell de Roissy en Brie fins la seua mort, l’any 1971; d’una altra banda, Joan Sales, va ser l’editor principal de l’autora des de La plaa del Diamant, en el Club Editor.

Per a la nostra anlisi hem resseguit els diversos testimonis biogrfics, a partir de les entrevistes fetes a l’autora, els prlegs que inclogu en algunes edicions de les seues obres, com tamb en les biografies que en els ltims anys s’hi han publicat. En aquestes biografies, tant la realitzada per Merc Ibarz (1991), per Montserrat Casals (1991) o per Carme Arnau (1992 i 1996), s’hi ofereix un bon conjunt de dades del moment histric en el qual es despleg la seua activitat literria. Parallelament, diversos estudis crtics sobre la seua obra procedents de l’mbit anglosax tamb s’hi ha referit a la importncia d’aquests dos crtics en l’evoluci de la literatura rodorediana. La gran quantitat d’estudis desplegats en els ltims anys sobre l’autora aborda en diversos moments (segons exposarem tot seguit) les influncies literries i crtiques que afavoriren l’evoluci de la seua estilstica. Podem citar, entre altres, el nmero extraordinari de la Catalan Review: Homage to Merc Rodoreda de l’any 1987 o la publicaci del recull d’articles The Garden across the Border editat per Kathleen McNerney i Nancy Vosburg de l’any 1994 i el volum d’estudis Voices and visions: the words and works of Merc Rodoreda editat per McNerney l’any 1999. Dins d’aquest ltim volum cal ressaltar l’anlisi dels estudis crtics que s’han fet sobre l’autora en l’article "Merc Rodoreda and the criticism of her works: analysis and selected bibliography" de M. Isidra Mencos (1999, 240-265).

No obstant aix, hem d’adonar-nos de la importncia de les crtiques que es feren d’una manera coetnia al perode creatiu de l’autora, aix s, les anlisis fetes abans de la seua mort l’any 1983. Sn aquests consells, comentaris o visions les que van poder influir (especialment les realitzades per persones ms prximes a l’autora) en la creaci i la seua evoluci narrativa. Aix, trobem un dels primers articles de Joaquim Molas "Merc Rodoreda i la novella psicolgica" (1969) que analitza la seua producci des dels parmetres del relat psicologista i els sintetitza de la manera segent:

Els temes d’anlisi de la versi rodorediana sn les relacions entre l’home i la dona, sobretot, entre l’home madur i la dona jove, tant si sn consagrades pel matrimoni com si no ho sn. Aquestes relacions acostumen a sser tenses, gaireb sempre impossibles, per unes raons lgiques o, si ms no, suposadament lgiques, o per d’altres del tot inexplicables. (1969, 12)

Dins d’aquesta lnia interpretativa, cal destacar els estudis de Carme Arnau (1976a, 1976b, 1979, 1982): els dos primers articles publicats l’any 1976, "Introducci a la narrativa de Merc Rodoreda", que prologa el primer volum de les Obres completes, i "El temps i el record a Mirall trencat", publicat en la revista Els Marges, plantegen l’estudi de l’obra de l’autora fins a Mirall trencat com un reflex de l’evoluci psicolgica contnua dels protagonistes rodoredians. El primer article es remonta als orgens de l’autora, concretament a Aloma, que l’analitza com una novella que tracta la fi de la infantesa ("Aloma o la prdua de l’adolescncia", pg. 9-13), La plaa del Diamant, El carrer de les Camlies i Jard vora el mar com un mirall de l’poca de la joventut ("La plaa del Diamant o la prdua de la joventut", pg. 13-22; "El carrer de les Camlies o l’artificiositat voluntria", pg. 22-27; "Jard vora el mar, entre el passat i el futur", pg. 27-31), La meva Cristina i altres contes i Mirall trencat com un tractament de la vellesa i de la mort ("La meva Cristina i altres contes o la vellesa", pg. 31-35; "Mirall trencat o la mort", pg. 35-43).

L’autora entn Mirall trencat com una consecuci lgica de l’evoluci experimentada per la maduraci d’un mateix personatge, amb diversos noms i trets, que es repeteix al llarg de les obres de l’escriptora, a partir del qual el pblic lector contempla un model de perfil psicologista concret. En el prleg de les Obres completes, Arnau diu que l’ltima novella estudiada s "la culminaci, del tot reeixida, d’una evoluci que avana des de la inserci de les seves novelles en una realitat condicionant, precisa i concreta, un mn quotidi, en suma, a una altra de ms envergadura i d’arrels universals, deslligada d’una concreci histrica i social, per que en canvi, reflecteix la condici de l’home d’una forma crua, despullada i, a ms, clara, sense cap mena d’ambigitat" (1976a, 43).

Sens dubte, aquestes paraules encasellen definitivament l’obra de l’autora fins l’any 1974 (any de publicaci de Mirall trencat) en l’mbit psicologista. L’estudi d’Arnau ms complet, Introducci a la narrativa de Merc Rodoreda. El mite de la infantesa (1979), recull aquestes idees i les amplifica amb gran quantitat d’exemples procedents d’aquestes novelles. Aquest llibre, procedent de la tesi doctoral de Carme Arnau, s una guia bsica per a introduir-nos en l’estudi de l’obra narrativa de Rodoreda, ja que estableix els trets bsics de l’anlisi del discurs rodoredi; gran part dels estudis posteriors d’altres autors s’originen a partir de les conclusions d’Arnau. (2) La base d’aquest assaig s psicologista, com la mateixa autora concreta en el prleg. Hi entn el producte narratiu rodoredi com un parallel de l’evoluci psicolgica dels homes, de tal manera que afirma que "la persona humana t, doncs, diferents identitats que sorgeixen amb el pas dels anys", la qual cosa justifica que "he hagut de dividir la seva narrativa en tres etapes distintes, amb uns temes dominants que l’edat conforma. Adolescncia / Joventut-maduresa / Vellesa-mort. I observem que la Rodoreda s’ocupa d’aquestes etapes vitals tan sols en deixar-les, ella mateixa enrera." (pg. 7).

Arnau anuncia els tres eixos metodolgics del seu estudi: l’obra dels estructuralistes francesos (Barthes, Todorov i Genette), les propostes psicologistes derivades de la psicoanlisi (Freud, Jung, Starobinsky i M. Robert) i el que anomena crtica simblica-bsica (essencialment Bachelard). En Introducci... Arnau parteix del parallel entre les edats dels personatges protagonistes de les novelles i l’edat de l’escriptora, la qual cosa la duu a estructurar el seu treball com un recorregut simbitic de les narracions i els fets vitals de l’autora. Una ressenya d’aquest llibre, feta per Maria Campillo (1979) a la revista Serra d’Or (pg. 344), assenyala la importncia de l’estudi d’Arnau a partir que "aquesta visi s parallela a la vida de l’autora, ja que, com assenyala Carme Arnau, l’obra de Merc Rodoreda s marcada pel pas del temps i per les seves prpies circumstncies vitals [...]. Rodoreda d’entrecreua amb el procs de la seva vida i, novament, aquesta uni potencia una interpretaci evolutiva i, per tant, un mtode de treball.".

L’article que comentem a continuaci recull bsicament la metodologia anterior. Ens referim a la publicaci en castell del nmero de maig del 1982 en Cuadernos Hispanoamericanos (pg. 239-257) titulada "La obra de Merc Rodoreda". L’autora fa un recorregut descriptiu per la totalitat de les obres rodoredianes, tot incloent-hi les publicades posteriorment, Viatges i Flors i Quanta, quanta guerra... Arnau destaca els perfils psicologistes dels protagonistes de Merc Rodoreda, la qual cosa confirma la seua tesi sobre l’homogenetat dels seus personatges. L’aplicaci del mtode als dos ltims textos, especialment Quanta, quanta guerra... la duu a considerar l’obra narrativa de Rodoreda com un exponent de la literatura psicologista i humanista, de tal manera que afirma que "Merc Rodoreda demuestra que sabe evolucionar de una manera incluso sorprendente, pero al mismo tiempo permanecer fiel a s misma, al presentarnos, como siempre a lo largo de su narrativa, que el hombre [...] es la medida de todas las cosas, que nada fuera de s mismo tiene existencia posible." (pg. 257).

A banda de les percepcions crtiques anteriors, hi ha ms fonts de dades per a l’estudi de l’obra rodorediana que podem tenir en compte:

Els prlegs de l’escriptora. Hi trobem reflexions personals del procs d’escriptura dels textos. Destaquem el de La plaa del Diamant, Mirall trencat i Quanta, quanta guerra... El primer i el tercer prlegs sn reflexions ms generals on l’escriptora ens ofereix una visi molt personal i subjectiva del procs literari. El prleg de Mirall trencat s un reps del conjunt de la seua producci.

Testimonis biogrfics. s tamb fora interessant el missatge que obtenim de l’escriptora amb les cartes que creu amb Joan Sales, (3) Armand Obiols i Anna Muri, (4) principalment. Aquestes cartes ens ofereixen la visi ms immediata del procs literari de l’escriptora. (5) Les tres biografies de l’escriptora que ads hem esmentat utilitzen la correspondncia de l’autora per obtenir dades biogrfiques ms precises. (6) Citem tamb com a testimonis les entrevistes que li feren: Josep M. Castellet a Els escenaris de la memria (1983); Carme Arnau i Dolors Oller (1986) "Una conversa amb Merc Rodoreda"; i, finalment, Baltasar Porcel "Merc Rodoreda o la fora lrica", publicada l’any 1966.

L’observaci biogrfica s clau per a la correcta interpretaci de l’obra rodorediana. s d’aquesta manera com podem conixer la base cultural que afavor l’aparici de Merc Rodoreda com a escriptora. Les fonts citades assenyalen la importncia dels seus primers anys en el procs de formaci. Envoltada de persones grans a la seua infantesa, Merc Rodoreda abandon l’escola ben aviat, als deu anys, com llegim a les biografies. L’avi Pere Gurgu ho anuncia en una carta al fill que resideix a Amrica, "tot ho aprn i amb tanta rapidesa que tinc por se poss malament i aix ho evitem", que reprodueix Monsterrat Casals en la biografia sobre l’autora (1991, 43). Aquesta explicaci tan simple no fa sin amagar les dificultats econmiques de la famlia, per s ens indica la manca d’escolaritzaci en la nostra autora.

De fet, Rodoreda visqu en un entorn afavoridor de la cultura que motiv la jove; Merc Rodoreda fou aix una autodidacta. Una vegada deix l’escola, es dedic a l’avi, qui la influ decididament en diversos aspectes culturals i humans. La mateixa autora justifica en el prleg d’una novella la seua falta d’escolaritzaci: (7) "Va anar creixent. Va anar tres anys a l’escola. Dels set als deu i prou." (prleg de Crim, 5).

La Rodoreda infant i adolescent comen el seu endinsament en el mn de les lletres de la m de l’avi a la biblioteca que tenien. Montserrat Casals, en el llibre esmentat, confirma que l’ambient cultural de la llar familiar afavor el seu aprenentatge (1991, 35-44). s, per tant, en aquest ambient familiar on Rodoreda inicia les seues primeres lectures. Als vint anys es cas amb l’oncle Joan Gurgu. Atesa la seua relaci oncle-neboda els va caldre una dispensa del Vatic per a casar-se. Poc temps desprs, el 23 de juliol de 1929, va nixer el seu primer i nic fill, Jordi Gurgu i Rodoreda. Amb la vinguda de la Repblica, Merc va buscar treball per tal d’acabar amb la dependncia exclusiva del seu marit. L’etapa que hi ha entre 1928 i 1931 est marcada per la monotonia i la vida a casa sense grans allicients: "Tancada i desesperada, doncs. Com tanta gent, per ella amb ganes de sortir-se’n" (Ibarz 1991, 32). La memria d’Anna Muri ens ha reportat un perfil fora interessant de l’escriptora en els anys en els quals comen a escriure, encara que la vida familiar obstaculitzava el seu cam literari; llegim les paraules de l’escriptora amiga: (8)

De tota manera, penso que devia trobar feli compensaci a les possibles penes en l’esforada dedicaci i el goig del lliurament a la vocaci literria. (En servo la visi, o la impressi a la memria, del que em digu all a Roissy: ja en els seus principis de narradora, a altes hores de la nit, a la matinada, si l’excitava una idea solia alar-se del llit conjugal i posar-se a escriure.) (Muri 1991, 9)

s en aquest perode anterior a la guerra quan Rodoreda conegu a una de les persones que ms marcarien la seua trajectria personal i literria, Armand Obiols. El contacte amb els membres del Grup de Sabadell, del qual l’Obiols era un dels principals integrants, pos en contacte l’autora amb una nova manera de fer literatura, principalment amb l’inters per crear una narrativa urbana i actual on la visi de la societat que es reflectia tingus un caire crtic. Destaquem especialment la novella Un dia en la vida d’un home (1934) com un exemple de relat que seguia els plantejaments d’aquest grup d’escriptors. (9) Montserrat Casals en l’article "El Rosebud de Merc Rodoreda" (1987, 35) analitza la importncia dels postulats d’aquest conjunt d’intellectuals (Francesc Trabal, Joan Oliver i Armand Obiols, principalment) en l’evoluci literria de l’autora. (10) L’empremta d’aquests autors en l’escriptora i en el mn cultural del moment s important; en "El aliento potico de Merc Rodoreda" de Montserrat Roig (1973), es comenta que els integrants del grup de Sabadell "eran gente muy culta. Y es que durante la Repblica haba una autntica vida catalana, ms brillante [...]. Yo no s qu hubiera sido de todos esos escritores si las cosas hubieran sido de otra manera...".

Pel que fa a la seua relaci amb els membres del grup d’escriptors, sembla interessant destacar la relaci establerta amb Francesc Trabal, (11) secretari de la Instituci de les Lletres Catalanes. (12) Amb tot, no fou sin en l’inici de l’exili francs quan Rodoreda comena la relaci sentimental amb Joan Prat, que es constituir en el principal lector i assessor de la seua obra; la crtica s’hi ha referit en nombroses ocasions davant d’aquest fet, com s el cas de les paraules segents del professor Sadurn Mart: "el 1939 comena a jugar un nou pe en el tauler rodoredi, i tindr una importncia determinant en la conformaci de la narrativa posterior, convertint-se amb seguretat en el crtic ms agut i el lector ms profund que mai tindr l'obra de Rodoreda: Joan Prat i Esteve, lias Armand Obiols." (Mart 1993, 66). La importncia de l'intellectual del Grup de Sabadell (com s citat per la crtica) rau en la revisi final dels principals textos de l'escriptora escrits entre el 1939 i el 1971.

Sadurn Mart (1995), que ha estudiat les dues versions d'Aloma, esmenta la importncia del factor Obiols com a decisiu en els arranjaments finals de les novelles ms importants de l'escriptora. Mart destaca l'ltim reps que Armand Obiols va fer a la versi d'Aloma del 1968. D’una manera complementria, la biografia feta per Montserrat Casals (1991) ens dna bones referncies de la correspondncia entre tots dos personatges i la relaci literria que establiren contnuament malgrat la separaci entre les ciutats on visqueren.

Armand Obiols, encara que inicia el seu dest literari com a escriptor, prompte destac com a crtic i gran coneixedor de la literatura catalana. Parallelament a la relaci afectiva encetada, va exercir un mestratge important en l’escriptora autodidacta i constant que era fins aquell moment Rodoreda. (13) Encara que en els darrers anys de la seua vida tingueren una separaci fsica (Obiols a Viena, com a assessor cultural de la UNESCO, i Rodoreda a Ginebra), la comunicaci literria, a travs de la correspondncia, continu i provoc interessants arranjaments en l'obra de l'escriptora. Ella mateixa ens explica la importncia de la seua relaci dins el procs de creaci literria: "Escrivia sobretot quan esperava els retorns de l'Obiols. Escriure era esperar, com qui espera, femeninament parlant: una gestaci passiva en funci d'un acte d'amor, desprs del qual ve la solitud." (Castellet 1988, 46).

El seu mestratge sembla decisiu en l’assumpci d’un estil particular en la novellista; aix, quant a la concepci del temps narratiu i literari, Obiols fu un seguit de consells a l'escriptora: en una carta li aconsell "de moment el que has de fer s anar madurant el contingut, sense presses, per sense deixar de pensar-hi a fi de crear el clima interior, essencial (sobretot en tu) per escriure" (apud Arnau 1991, 19). Malgrat tot, els consells literaris que li feia a les diverses narracions per, segons anuncia Anna M. Saludes (1995), no sempre eren acceptats per l'escriptora. Aquest mestratge acab amb la mort de l’escriptor l’any 1971, la qual cosa provoc un breu silenci literari de l’autora, encara que prompte reprengu amb fora el seu cam en l'escriptura: enllest Mirall trencat (1974) i public Quanta, quanta guerra... (1980), Viatges i flors (1980) i el recull Semblava de seda i altres contes (1978). El mestratge fou important, sens dubte, en relaci a la posada en contacte de l’autora amb les novetats bibliogrfiques que eren publicades arreu del mn en aquell moment.

La relaci peculiar establerta entre l’autora i Joan Prat sembla tenir un parallel autobiogrfic interessant en el triangle amors de la novella indita Isabel i Maria (1991), on es poden localitzar fcilment diverses escenes de la prpia vida de l’escriptora. Aix, la famlia que crea la histria s un grup tancat i desequilibrat, on el seu trencament ser inevitable des dels inicis de la narraci. Maria, anys desprs de la mort de l'oncle Joaquim, segons l'epleg del text, anir a Frana, des d'on enyorar la Barcelona natal. La famlia de Rodoreda tamb fou un cercle tancat i conflictiu; desprs de la fugida a l'exili es veur greument afectada la relaci familiar entre tots els membres. Observem un pargraf de la novella:

Dem seria a Pars. Aix, aquesta sensaci de llibertat, d'anar-me'n, de poder fer el que volgus, em feia circular la sang, com si des d'aquell moment haguessin acabat les coses difcils i desagradables i comencessin les bones i fcils. (pg. 227)

Maria va a Pars per a ser pintora. Rodoreda tamb fou i hi va practicar la pintura. La fugida a Pars no s del tot gratificant i exitosa per a Maria. Rodoreda tamb se'n pened en molts moments del seu exili voluntari; cap ra poltica la impedia no tornar, solament la por al retrobament familiar i la relaci anterior de l'Obiols, tamb casat a Catalunya, era element d’angoixa per a l’autora. (14)

Pel que fa a la participaci crtica del company sentimental de l’autora en la configuraci del seu univers literari, diversos estudis han esmentat sovint quines sn les influncies literries d’Obiols en la trajectria de Rodoreda. Entre altres, Carme Arnau ha afirmat (15) que l’Obiols mostr les seues preferncies per autors europeus com Andr Gide i J. P. Sartre, els quals influren, sens dubte, en l'obra de la nostra escriptora. Arnau confirma que els comentaris literaris entre tots dos foren continus, l'estudi de la correspondncia aporta successius coneixements del paper funcional d'Obiols en el procs d'escriptura de diverses novelles; per la seua banda, Maria Campillo ha destacat (16) el valor de la universalitat que emana La plaa del Diamant, un tret reforat per Obiols en els comentaris que envia a l’autora una vegada llegeix els esborranys de l’obra. Segons Campillo, el crtic i company sentimental de l’autora opina que la novella, La plaa del Diamant, podr aix ser llegida des de qualsevol cultura, un fet confirmat temps desprs a causa de les diverses traduccions fetes de l'obra.

Fora de l'assessorament cultural de l'escriptora (simultani a la creaci de diverses obres), la seua presncia fou important en textos com La mort i la primavera (1986). (17) Obiols li recoman la creaci d'un dibuix-mapa del poble de la histria per tal d'aconseguir la major versemblana possible en una novella tan fantstica. Al mateix temps collabor intensament en l'ambientaci general del context literari; Carme Arnau (18) li envi diverses mostres de literatura prehistrica perqu coneguera els costums de l'poca. La mort i la primavera presenta, com en els models oferits per l’Obiols, una civilitzaci sense nom ni escriptura, que ofereix el culte a la vegetaci amb la realitzaci de diversos ritus. Al mateix temps, tamb s'hi cre un rerafons medieval de la novella; recordem la configuraci d’un senyor-propietari al bell mig del poble, en una casa-castell on hi ha armadures i altres elements simblics de l’edat mitjana.

Una altra estudiosa de l’obra de l’autora, Marina Gust esmenta el paper jugat per l'Obiols en la construcci de les complexes relacions establertes entre els personatges de Mirall trencat (19). La parella tenia un fitxer minucis sobre les dades dels personatges creats, per tal d'evitar incoherncies al llarg de la novella. Aix, l'estudiosa catalana ha pogut establir una cronologia interna de la novella sense gaireb situacions illgiques: Teresa naixeria el 1857, tindria cinquanta anys quan la filla Sofia es casaria, alhora que naixeria Maria i poc desprs Ramon; la protagonista Goday moriria als 78 o 79 anys, quan l'alament militar del 36, i Maria el 1925; a la fi de la novella les edats de Ramon, Sofia i Armanda serien, respectivament, 45, 60 i 70 anys.

Per la seua banda, el paper de l'editor Joan Sales en la drecera de la producci rodorediana s tamb fora destacable. Si exceptuem la narrativa de preguerra, Rodoreda tingu dificultats importants per tal de publicar les primeres novelles de maduresa. La plaa del Diamant va perdre el premi Sant Jordi de 1960 i no va ser l'nica decepci de l'escriptora. s en aquest moment on hem d'entendre la importncia de l'editor Joan Sales que, aconsellat per dos membres del jurat, Joan Fuster i Joan Triad, deman a la novellista la publicaci de la novella, en una carta publicada anys desprs en l'epleg de l'edici del text (Sales 1982, 226-228). El mateix editor dna claus per a la lectura de l'obra en qesti:

He llegit moltes altres vegades (quantes? ja ni ho s), d'en que ho vaig fer quan era encara un manuscrit indit, aquesta novella extraordinria; sempre, a cada nova lectura, hi he descobert noves meravelles de detall, com si fos una mina inexhaurible que ens reserva sorpreses cada cop que ens hi endinsem. Voldria, doncs, aconsellar al lector que no es limiti a fer-ne una nica lectura, i menys distreta i precipitada; s un d'aquells llibres que cal rellegir, un dels poqussims que ens semblen millors cada vegada que ho fem. (Sales 1982, 234)

Sales esmenta aix la possibilitat de concebre un doble lector de la narrativa rodorediana, al temps que confirma la seua participaci indirecta en la construcci final de la novella. L’editor destaca com a tret fonamental de la narrativa de Merc Rodoreda la multiplicitat d’ interpretacions a partir de la riquesa de l'estil literari desplegat.

El paper de Joan Sales en la versi definitiva de La plaa del Diamant, com tamb d'altres obres de l'escriptora que publicar a la seua editorial, s important. Hi hagu un seguit de cartes on l'autora i l'editor discutien sobre distints aspectes lingstics. Rodoreda volia aconseguir un discurs directe i versemblant "d'una noia de Grcia", encara que algunes solucions que proposava quedaven al marge de la correcci gramatical. No obstant aix, el to de la novella consegu oferir la colloquialitat que l'escriptora volia, a partir d'una puntuaci adequada i de les frases populars, com assenyala l'estudiosa de la novella Maria Campillo. (20)

Pel que fa a una novella posterior, segons assegura Montserrat Casals (1991, 253), La mort i la primavera no s llegida per Joan Sales fins desprs de la mort de l'escriptora. Merc Rodoreda no dna a penes notcies del seu procs de redacci. Tot el que sabem ho devem a la introducci de Nria Folch, vdua de Joan Sales, a la versi editada que va fer una vegada havia mort el seu marit. Per contra, Carme Arnau destaca l'avs que Rodoreda fa a Joan Sales de La mort i la primavera en una carta del dia 2 d'octubre de 1961. (21) L'escriptora vol enviar la novella al premi Sant Jordi, una condecoraci que no guanyar fins poc desprs amb El carrer de les Camlies (1966). L'editor s’acosta tamb a la imatge d’un assessor literari que, malgrat les diferncies amb l'autora, segueix parallelament el procs de redacci de les novelles.

D’igual manera, l’editor facilita l’opini d’altres crtics sobre l’obra de l’autora, en aquest cas en el prleg de La plaa del Diamant on trobem el comentari que sobre la novella fu l’escriptor Lloren Villalonga: (22)

Poques vegades, des de Sterne, s'havia escrit amb un humorisme tan net, tan de bona llei; humorisme trgic, perqu el pes angoixs de la histria se'ns fa sensible a travs dels petits i entranyables problemes d'una pobra noia de la barriada barcelonina de Grcia que no t cap idea de la histria. (apud Sales 1982, 229)

Aquest mateix tret esmentat per l’autor mallorqu, recopilat per Joan Sales, s expressat per l’escriptora en una entrevista d’aquest perode: "Quan vaig escriure La plaa..., tota la primera part, de vegades m'havia d'aixecar de la mquina i em posava a riure per l'habitaci" (Arnau/Oller 1986, 20).

Sobre els trets identificatius de la narrativa de l’autora, l’editor Sales s’hi refereix en diversos moments, entre els quals hem de citar el prleg de l’edici de 1982 de La plaa del Diamant, on podem llegir que "l'estil, una troballa. Fa realment la sensaci vivssima que s la Colometa en persona qui es va explicant sense adonar-se'n, en un monleg d'impressionant autenticitat psicolgica, en un desordre inspirat de la ms alta qualitat lrica. [...] Aix de fer dir tantes coses, i de vegades tan penetrants i tan angoixoses, a un personatge com la Colometa sense caure mai en la inversemblana, s un encert incomparable" (Sales 1982, 227-228). Sales relaciona la novella del 1962 amb Solitud (1905) de Caterina Albert amb les paraules segents: "Vost hi ha arribat amb aquesta obra com una altra novellista catalana hi arrib amb Solitud." (Sales 1982, 227), en destacar el desig de fugida de les protagonistes de les dues novelles.

Els testimonis posteriors de Sales ens confirmen la hiptesi inicial de qu partem: l’evoluci de l’estil rodoredi a partir de l’increment de l's simblic en els seus textos ltims, un fet que Carme Arnau, en l’assaig Miralls mgics (1990), exposa a partir de la consideraci de l'existncia de dues estilstiques paralleles en l’obra de Merc Rodoreda. Aix, en el prleg de La mort i la primavera, una vegada s mort l’editor i la seua dona s’encarrega de l’edici, s’hi inclou parcialment una carta a Joan Sales (28-IX-1961) on llegim que "La mort i la primavera s molt bo. Terriblement potic i terriblement negre. Amb el meu estil d'ara: primera persona i procurant dir les coses de la manera ms pura i ms inesperada [...]. Ser una novella d'amor i de soledat infinita."

L'estil d'ara al qual es refereix la Rodoreda representa la confirmaci de l’evoluci personal de la seua narrativa. s aquest desig d'interioritzaci (la recerca de la primera persona narrativa del protagonista) el que la portar a endinsar-se en la recreaci de mons ficticis on l'expressi de sentiments li ser ms senzill, ms clar. Heus ac la negritud que especifica a la carta a Joan Sales: el negre s la barreja de tots els colors. En La mort i la primavera, en Quanta, quanta guerra..., en Viatges i Flors hi ha de tot: infantesa, adolescncia, maduresa, viatges, amor, coneixement, misteri, etc., per sobretot, hi ha l'expressi de sentiments, el cant lric d'un individu tremendament potic.

Podem concloure, doncs, destacant la importncia del mestratge intellectual en la creaci i en la publicaci rodorediana per part de dos intellectuals i crtics relacionats ntimament en l’autora. Tant Obiols com Sales es mostren, al nostre parer, com factors bsics per entendre algunes de les innovacions estilstiques que l’escriptora inclour en els seus textos, a mesura que madura la seua expressivitat literria. L’acci del primer d’aquests assessors s’executa en l’organitzaci i l’estructuraci d’alguns dels textos ms emblemtics de l’autora. L’acci del segon es concreta en la consecuci d’unes opcions lingstiques i estilstiques concretes una vegada els textos es troben en una situaci ms avanada. Ens referim, per tant, a l’execuci d’una tasca d’assessorament important que afavor, sens dubte, l’evoluci i el perfeccionament de l’estil rodoredi. Aquesta acci, no obstant aix, es redueix a una srie de consells i de recomanacions, on la decisi personal de l’autora fou finalment la que marc el desplegament dels textos esmentats. Una vegada ms, la crtica simultnia, desenvolupada al mateix nivell de creaci i de publicaci (arran de la relaci estreta personal entre l’autora i els dos intellectuals), marc la construcci final dels relats d’una escriptora en evoluci contnua.

Notes/referncies bibliogrfiques


Tornar enrera Amunt Homepage