Tornar enrera Homepage La contribuci crtica d’Armand Obiols i de Joan Sales en la Narrativa de Merc Rodoreda

NOTES

1. Segons va esmentar Joaquim Molas en una conferncia dins del cicle Lectures de Merc Rodoreda dels Cursos d'Estiu de la Universitat de Girona, del 10 al 14 de juliol de 1995 (indit) hi ha altres figures destacades en l'assessorament literari de l'escriptora, entre els quals destaca els consells i els arranjaments, a banda de Sales i Obiols, dels escriptors Rafael Tasis, Maurici Serrahima, Lloren Villalonga i Josep M. Castellet.

2. Veg. Arnau 1979, 30-51.

3. Hem pogut consultar algunes de les cartes que envi a Joan Sales durant l'any 1967, moment de revisi d'Aloma, i que es conserven en l'arxiu de la Fundaci Merc Rodoreda.

4. Es conserva aix mateix alguna carta allada de l'escriptora a diversos intellectuals de l'poca, com s el cas de Rosa Chacel, en l'edici de l'any 1992 de les cartes de diverses personalitats que reb aquesta al llarg de la seua vida. En l'edici de l'Editorial Ctedra trobem les cartes que Rodoreda li envi en les pgines 301 i 302.

5. Recomanem la lectura de l'article de Kathleen McNerney "Pens and needles: survival techniques of Merc Rodoreda and Anna Muri" de l'any 1990 per tal d'aprofundir en el coneixement de la relaci epistolar de Merc Rodoreda amb l'amiga i escriptora Anna Muri. Vegeu igualment l'entrevista que Mari Chord i Isabel Segura feren a l'Anna Muri en l'edici de la correspondncia de Rodoreda l'any 1985.

6. Vegeu tamb A. Maass, "Merc Rodoreda com la vaig conixer i la recordo" (1983, 15-16); M. A. Capmany, "Rodoreda, una voz inimitable" (1983).

7. Com un referent vital, la protagonista de Del que hom no pot fugir (1934), en recordar la infantesa, ens diu: "No em plaa d'estudiar; avorria els llibres escolars; comenaven a fer-me'n distreure les primeres novelles." (pg. 91-92)

8. La relaci entre totes dues sembla fora interessant per tal de valorar les opinions oferides en la relaci epistolar, publicada en part en el volum Cartes a l'Anna Muri 1939-1956 publicat l'any 1985, ja que a banda de treballar juntes en la Instituci de les Lletres Catalanes, relaci que es refor en els primers moments de l'exili per motius personals, tamb tingueren una relaci intellectual destacable. Les dues eren dones escriptores, un fet poc corrent en el moment; les primeres novelles que publicaren coincidiren en el temps.

9. Aquesta novella, com tamb Crim (1936), segons assenyala Carme Arnau, "sn obres ms aviat mimtiques que, entre d'altres influncies, reflecteixen la del grup d'avantguarda de Sabadell, integrat per Francesc Trabal, Joan Oliver i Armand Obiols" (1984, 203).

10. Carme Arnau en l'estudi Marginats i integrats en la novella catalana (1925-1938) de l'any 1987 sintetitza les principals aportacions d'aquests escriptors: "es caracteritz per la voluntat d'innovaci i, ms encara de provocaci, tant en el terreny literari com en el de l'actuaci personal, en tractar de somoure amb una actitud desafiadora les aiges estancades de la societat sabadellenca i, de retop, de la catalana." (pg. 121). Per la seua banda, Josep M. Balaguer (1996, 67) destria dues constants en les produccions d'aquest grup literari: a) una clara tendncia a l'estirabot i a la plagasitat; b) una voluntat de construcci cultural fora respectuosa amb determinats elements, personatges, institucions i programes de la tradici catalana recent.

11. La connexi amb Trabal arriba fins i tot a localitzar l'escriptor en el jurat que atorg el premi Crexells l'any 1937 a Aloma, segon ho podem constatar en l'edici original de la novella de l'any 1938.

12. En la biografia de l'escriptora, Merc Ibarz (1991, 55) relata la possible relaci amorosa establerta entre tots dos arran de la visita a Praga per la reuni del Pen Club Internacional, on anaren l'any 1938 en representaci del Pen Club-Centre Catal.

13. La relaci de Merc Rodoreda amb Armand Obiols es caracteritza per una connexi amorosa i intellectual que marcar decididament el perfil creatiu de l'escriptora. Les relacions d'interdependncia entre escriptors apareixen sovint en la histria de la literatura, com s el cas de Simon de Beauvoire i Jean-Paul Sartre, i especialment Anas Nin i Henry Miller; aquesta darrera defineix de la manera segent la relaci que porten tots dos: "Tot s secundari davant d'en Henry [...]. Cada aspecte diferent d'ell em t atrapada: en Henry corregint la meva novella amb una cura sorprenent." (Nin 1986, 142)

14. Vegeu el captol corresponent de la biografia de Montserrat Casals, Merc Rodoreda. Contra la vida, la literatura (1991).

15. Ens referim a la conferncia "Sobre la gnesi de Quanta, quanta guerra... i de La mort i la primavera" que pronunci l'estudiosa dins del cicle Lectures de Merc Rodoreda, Cursos d'Estiu de la Universitat de Girona, del 10 al 14 de juliol de 1995 (indit).

16. Ens referim a la conferncia "Lectura de La plaa del Diamant", dins del cicle Lectures de Merc Rodoreda, Cursos d'Estiu de la Universitat de Girona, del 10 al 14 de juliol de 1995 (indit).

17. Aquesta obra, publicada pstumament, ha tingut recentment una edici crtica feta a cura de Carme Arnau i publicada per l'Institut d'Estudis Catalans (1997).

18. Ens referim a la conferncia anteriorment esmentada.

19. Aquesta informaci pertany a la conferncia "Lectura de Mirall Trencat", dins del cicle Lectures de Merc Rodoreda, Cursos d'Estiu de la Universitat de Girona, del 10 al 14 de juliol de 1995 (indit).

20. Ens referim a l'anterior conferncia de Campillo esmentada.

21. Vegeu principalment la nova edici crtica que la investigadora enllest l'any 1997, com tamb la conferncia anteriorment citada (1995).

22. Sales tamb hi incorpora altres comentaris crtics, com el de Miquel Dol: "Una novella de primerssima qualitat, en un estil personalssim, sempre ingenu; tot flueix sense esfor aparent, amb un fluir natural, elemental, adorablement inhbil i desordenat." (apud Sales 1982, 228).

 

BIBLIOGRAFIA

OBRES DE L'ESCRIPTORA

(Noms indicarem el lloc de publicaci quan no siga Barcelona)

Ressenyes: "Joana Mas per Anna Muri", Clarisme, vol. II, nm. 30 (12.05.34), pg. 2 i "La revoluci moral d'Anna Muri", Clarisme, vol. II, nm. 30 (12.05.34), pg. 4.

(1932), Sc una dona honrada, Llibreria Catalnia.

(1934a), Del que hom no pot fugir, Ed. Clarisme.

(1934b), Un dia en la vida d'un home, Badalona, Proa.

(1936), Crim, edicions de la Rosa dels Vents.

(1938),  Aloma (1a versi), Instituci de les Lletres Catalanes.

(1958), Vint-i-dos contes, Ed. Selecta.

(1962), La plaa del Diamant, El Club dels Novellistes.

(1966), El carrer de les Camlies, El Club dels Novellistes.

(1967a), Jard vora el mar, El Club dels Novellistes.

(1967b), La meva Cristina i altres contes, Ed. 62.

(1969),  Aloma (2a versi), Ed. 62.

(1974),  Mirall trencat, Ed. 62-"La Caixa" (MOLC, 92).

(1978), Semblava de seda i altres contes, 62.

(1979), Tots els contes, Ed. 62-"La Caixa" (MOLC, 18)..

(1980a), Viatges i flors, Ed. 62 ("El Cangur", 128).

(1980b), Quanta, quanta guerra..., El Club dels Novellistes.

(1980c), "Prleg" a Quanta, quanta guerra..., El Club dels Novellistes, 1986, pg. 13-24.

(1982), "Prleg" a  La plaa del Diamant, El Club dels Novellistes, 1991, pg. 7-12.

(1985), Cartes a l'Anna Muri, 1939-1956, La Sal.

(1986), La mort i la primavera, El Club dels Novellistes, 1988.

(1991), Isabel i Maria, Valncia, Ed. 3 i 4.

(1993), El torrent de les flors, Valncia, Ed. 3 i 4.

(1993), Bestioles, Revista de Girona, nm. 157, Diputaci de Girona (abril, 1993), pg. 72-75.

(1997), La mort i la primavera, Fundaci Merc Rodoreda, Institut d’Estudis Catalans ("Arxiu Merc Rodoreda", 1).

 

ESTUDIS I OBRES CITADES

Arnau, Carme (1976a), "Introducci a la narrativa de Merc Rodoreda", Obres completes, vol. I, Ed. 62, pg. 5-45.

-------- (1976b), "El temps i el record a Mirall trencat, per Carme Arnau", Els Marges, 6, pg. 124-128.

-------- (1979), Introducci a la narrativa de Merc Rodoreda. El mite de la infantesa, Ed. 62, 1982.

-------- (1982), "La obra de Merc Rodoreda", Cuadernos Hispanoamericanos, maig 1982, pg. 239-257.

-------- (1984), "Merc Rodoreda", dins Histria de la literatura catalana, vol. III, Ed. Orbis-Ed. 62, pg. 201-212.

-------- (1987), Marginats i integrats a la novella catalana, Ed. 62.

-------- (1990), Miralls mgics. Una aproximaci a l'ltima narrativa de Merc Rodoreda, Ed. 62 (Col. "Llibres a l'abast, 254).

-------- (1992), Merc Rodoreda, Ed. 62 (Col. "Pere Vergs de Biografies", 35), 1992.

-------- (1995), "Sobre la gnesi de Quanta, quanta guerra... i de La mort i la primavera", dins Lectures de Merc Rodoreda, Cursos d'Estiu de la Universitat de Girona, del 10 al 14 de juliol de 1995 (indit).

-------- (1996), Merc Rodoreda, Columna ("Gent Nostra", 116).

-------- (1997), (edici crtica i prleg) La mort i la primavera, Fundaci Merc Rodoreda, Institut d’Estudis Catalans ("Arxiu Merc Rodoreda", 1).

Arnau, Carme i Oller, Dolors (1986), "Una conversa amb Merc Rodoreda", Serra d'Or, 253 (1986), pg. 18-21.

Balaguer, Josep M. (1996), "Francesc Trabal i la pardia de la novella", dins De Rusiol a Monz: humor i literatura, PAM, pg. 67-87.

Campillo, Maria (1979), "Introducci a la narrativa de Merc Rodoreda. El mite de la infantesa, per Carme Arnau", Serra d’Or, 239 (maig, 1979), pg. 344.

-------- (1995), "Lectura de La plaa del Diamant", dins Lectures de Merc Rodoreda, Cursos d'Estiu de la Universitat de Girona, del 10 al 14 de juliol de 1995 (indit).

Casals, Montserrat (1987), "El Rosebud de Merc Rodoreda", Catalan review. Homage to Merc Rodoreda, vol. II, nm. 2, desembre 1987, pg. 27-47.

-------- (1991), Merc Rodoreda. Contra la vida, la literatura, Ed. 62, 1991.

Castellet, Josep M. (1988), "Merc Rodoreda", Els escenaris de la memria, Ed. 62 ("Biografies i memries, 9), pg. 29-52.

Gust, Marina (1995), "Lectura de Mirall Trencat", dins Lectures de Merc Rodoreda, Cursos d'Estiu de la Universitat de Girona, del 10 al 14 de juliol de 1995 (indit).

Ibarz, Merc (1991a), Merc Rodoreda, Empries ("Joves Biografies Adults", 6), 19913.

Mart, Sadurn (1993), "Histria de dues novelles", Revista de Girona, nm. 157, Diputaci de Girona (abril, 1993), pg. 64-70.

-------- (1995), "La reescriptura d'Aloma", dins Lectures de Merc Rodoreda, Cursos d'Estiu de la Universitat de Girona, del 10 al 14 de juliol de 1995 (indit).

Maass, Angelika (1983), "Merc Rodoreda com la vaig conixer i la recordo", Serra d'Or, 209 (nov. 1983), Barcelona, pg. 15-16.

McNerney, Kathleen (Ed.) (1990), "Pens and Needles: survival techniques of Merc Rodoreda and Anna Muri", Actes del Sis Colloqui d’Estudis Catalans a Nord-Amrica, PAM, Vancouver-Barcelona, pg. 279-286.

-------- (1999), Voices and visions. The words and works of Merc Rodoreda, Associated University Presses.

McNerney, Kathleen i Vosburg, Nancy (Ed.) (1994), The garden across the border. Merc Rodoreda’s fiction (Ed. Kathleen McNerney i Nancy Vosburg), Selinsgrove, Susquehanna University Press, Associated University Presses.

Molas, Joaquim (1969), "Merc Rodoreda i la novella psicolgica", El pont, 31 (maig, 1969), pg. 12-17.

-------- (1995), "Cloenda", dins Lectures de Merc Rodoreda, Cursos d'Estiu de la Universitat de Girona, del 10 al 14 de juliol de 1995 (indit).

Muri, Anna (1991), "Merc Rodoreda viva", Cartes a l’Anna Muri 1939-1956, edicions de l’Eixample. Espai de dones, pg. 7-50.

Nin, Anas (1986), Henry i June, Barcelona, ed. 62 (1994).

Porcel, Baltasar (1966), "Merc Rodoreda o la fora lrica", Serra d'Or, pg. 71-75.

Roig, Montserrat (1973), "El aliento potico de Merc Rodoreda", Triunfo (22.09.73), nm. 573.

Sales, Joan (1982), "Una mica d'histria de La plaa del Diamant", dins La plaa del Diamant, El Club dels Novellistes, 199133, pg. 223-235.

Saludes, Anna-Maria (1995), "La prehistria literria de Merc Rodoreda (1932-1936)", dins Lectures de Merc Rodoreda, Cursos d'Estiu de la Universitat de Girona, del 10 al 14 de juliol de 1995 (indit).

 

Tornar enrera Amunt Homepage