Tornar enrera Homepage   El paradigma arbori de l’assimilació poètica

NOTES

1. La figura de més importància en la direcció del procés assimilador fou Joaquim Molas que, en col.laboració amb Josep Maria Castellet, un altre idiòleg cultural de primeríssima fila, s'aprofitaren de les possibilitats d'aquell més tendiós dels gèneres, l'antologia, per encetar un fil discursiu que passà a decidir l'acostament crític de tota una nova generació d'estudiosos de la poesia que, de forma gairebé inevitable, no trigaren a convertir-se, al seu torn, en antòlegs. El títol de l'article de Julià Guillamon en el suplement de cultura de La Vanguardia (24/10/89, pp.8-9) ho indica amb eloqüència: "Un ejército invisible: los 'moletes'; las hazañas metodológicas e institucionales de Joaquim Molas". I la confirmació d'això són els innumerbales aplecs de vers que han sortit en els últims decennis. Per a més informació sobre aquest fenomen vegeu el capítol: "Més floristes que jardiners: els antòlegs i la poesia catalana contemporània" dins el nostre Sobre la poesia catalana contemporània (Eliseu Climent: València, 1996) pp. 27-64.

2. Deleuze i Guattari, Mille plateaux: A Thousand Plateaus: Capitalism and Schizophrenia (London: Athlone, 1987) p. 16 i p. 75. La traducció al català en aquest cas i tots els altres és nostra.

3. Ausías March y su época (Barcelona: Viuda e Hijos de J Subirana, 1882) pp. 1-2.

4. Another Country: Sexuality and National Identity in Catalan Gay Fiction (Manley/MHRA: London, 2000) p. 75.

5. En els primers capítols del nostre llibre Poesia catalana contemporània (València: Tres i Quatre, 1996) tractem aquest tema en més detall amb referència a les innumerables antologies que, amb el seu impuls normativitzador, tant han fet per acondicionar l'assimilació de la poesia contemporània.

6. Deleuze and Philosophy: the difference engineer (New York: Routledge, 1997) p.189.

7. Fet i fet, Harold Bloom parlava de la confrontació entre el neòfit i "l'esperit" o el "pneuma" de l'antecessor, cosa que semblaria del tot pertinent a aquests últims casos.

8. Mille Plateaux…, p.13

9. Deleuze and Philosolphy…, p. 189

10. Deleuze and Philosolphy…, p 190.

11. Strangers to Ourselves (New York & London: Harvester Wheatsheaf, 1991) pp. 1 & 170-92.

Tornar enrera Amunt Homepage