Ponncies


 Grup 1

Autor Ttol
Rosemary Clark Normalisation and/or an Ethics of Difference: Mars's Rabos de lagartija in a Post-Colonial World
Salvador Company i Gimeno "Gregor", el conte com a parbola de la crtica i viceversa
Carles Corts Orts La contribuci crtica d’Armand Obiols i de Joan Sales en la narrativa de Merc Rodoreda
Josep Llus Martos La revaluaci crtica de Joan Ros de Corella



Tornar enrera Homepage



Ttol Normalisation and/or an Ethics of Difference: Mars's Rabos de lagartija in a Post-Colonial World
Autor Rosemary Clark
Nombre de paraules 2.887
Instituci University of Cambridge


COMENA DIENT:

In relation to the promotion and defence of autochthonous cultures, my paper considers how two critics assess language choices in two novels by the Catalan writer Juan Mars. Mars uses Spanish not Catalan as his main narrative medium, but his novels contain an intricate interweaving of languages and registers which constitute a subjective but provocative subtextual comment on cultural politics in postwar Barcelona where he has lived virtually his entire life. In conclusion I shall look briefly at his latest publication, Rabos de lagartija (2000)...

Tornar enrera Homepage



Ttol "Gregor", el conte com a parbola de la crtica i viceversa
Autor Salvador Company i Gimeno
Nombre de paraules 5.657
Instituci Valncia


COMENA DIENT:

A la Histria de la Literatura Catalana, la novel.la Hi ha homes que ploren perqu el sol es pon (1933), de Francesc Trabal —escriptor que considero un precedent important de Monz dins una tradici autorreflexiva de la narrativa catalana de segle XX—, s despatxada amb comentaris negatius que delaten un gran desconeixement d’aquest tipus d’estratgia textual. Monz tamb ha estat censurat per raons semblants. Des de les planes del "Quadern catal" d’El Pas, Valent Puig ressenyava Guadalajara [on s’inclou "Gregor"] i descrivia els contes [d’aqueix llibre] com "acudit[s] sense propsit d’arrodonir, deformar o enriquir el mite inicial". I aix, segons ell, confirmaria "el buit intel.lectual de Monz". Puig acabava dient que la ficci de Monz era "minificci, una mica com els minigolfs que tenen el terra pintat de verd per imitar la gespa" (1996)...

Tornar enrera Homepage



Ttol La contribuci crtica d’Armand Obiols i de Joan Sales en la narrativa de Merc Rodoreda
Autor Carles Corts Orts
Nombre de paraules 5.912
Instituci Universitat d’Alacant


COMENA DIENT:

La narrativa de Merc Rodoreda s un exponent bsic per entendre l’evoluci del gnere en la literatura catalana de la postguerra en. Gran lectora i redactora minuciosa dels seus textos, els seus relats sn el reflex dels canvis que impregnaren la creaci catalana de la segona part del segle XX. Amb una producci iniciada en l’any 1932 amb Sc una dona honrada? fins la publicaci pstuma de l’ltima novella en qu treball, La mort i la primavera (1986), Merc Rodoreda cre un model estilstic personal que ha deixat una empremta fora evident en les generacions d’escriptors posteriors. Els temptejos literaris de la dcada dels trenta (recordem que l’autora rebutj la incorporaci en l’edici de les obres completes d’aquests textos, amb l’excepci d’Aloma [1938-1969]) donaren pas a una de les trajectries literries ms slides de les nostres lletres, des de la publicaci de La plaa del Diamant (1962), Mirall trencat (1974) o Quanta, quanta guerra... (1980), entre altres. La nostra comunicaci t per objectiu analitzar quina va estar la possible influncia o empremta que dos crtics literaris (i escriptors alhora) que foren protagonistes de diversos episodis en la vida de l’autora: Armand Obiols i Joan Sales. Volem destacar en tot moment la importncia que, al nostre parer, tingu l’assessorament d’aquests dos intellectuals en l’evoluci de l’obra rodorediana...

Tornar enrera Homepage



Ttol La revaluaci crtica de Joan Ros de Corella
Autor Josep Llus Martos
Nombre de paraules 2.522
Instituci Universitat d’Alacant



COMENA DIENT:

L'obra del valenci Joan Ros de Corella abraa una disparitat de gneres, si ms no, aparentment, classificable des de diferents perspectives. Un primer apropament ens permet distingir les seues composicions en vers i les redactades en prosa; no obstant aix, tamb podrem diferenciar entre les obres d'autoria i les traduccions; aix mateix, hi podem discriminar obres profanes i obres religioses. Intentarem fer-ne un reps, sense que aquestes classificacions siguen compartiments estancs, en la mesura que el fet literari corell s un tot...



Tornar enrera Amunt Homepage