Journal of Catalan Studies/Revista Internacional de Catalanisme

[Index / ndex]

Joan Fuster i la funci de la crtica

Josep Ballester
Universitat de Valncia



Etimolgicament, el terme ‘crtica’ procedeix del grec, jutjar. I d’ac ve fonamentalment una part substancial de la problemtica d’aquesta disciplina. Tanmateix, d’una banda, no incumbeix solament al crtic, ja que tot lector la pot exercir o l’hauria d’exercir en el procs de lectura; d’altra banda, no s l’nica funci de la crtica ni podria realitzar-se allant-la de les altres disciplines. El crtic s una espcie d’intrpret del text i un mitjancer entre l’autor i el pblic receptor.

Aquesta disciplina parteix dels supsits conceptuals i del metallenguatge proporcionat per la Teoria literria i s’aplica a la descripci i la interpretaci dels textos literaris. El crtic, com diem, s un mitjancer que t la tasca social d’orientar el pblic tant amb el seu judici com tamb en les seues interpretacions. Aix, en el devenir histric ha omplit diverses funcions:

  1. En el pla cronolgic, ha estat la normativa i prescriptiva, per la qual partint d’un sistema de principis esttics elaborats per la Teoria de la literatura enuncia criteris orientadors als quals havia d’acollir-se l’escriptor per aconseguir una perfecci en l’obra.
  2. La funci interpretativa. L’investigador i el crtic, en la seua descripci i interpretaci d’un text, han d’analitzat els seus aspectes fonamentals. Tot seguint la frmula de Hjelmslev, han d’atendre els elements de l’expressi i del contingut, en els seus dos plans de substncia i de forma.
  3. La funci orientativa o estmul de la creaci literria, tot facilitant a escriptors i lectors el coneixement de les obres del passat, advertint les deficincies dels productes literaris del present i valorant els descobriments de noves formes d’expressi artstica.

lex Broch, un crtic literari militant de la literatura catalana, tot parafrasejant la imatge de Frederic Jameson sobre qualsevol possible anlisi de la realitat, fa un esbs fora realista del seu quefer professional, que ens ve com anell al dit per acabar d’esbossar aquesta disciplina: …el crtic es converteix inevitablement en un topgraf, un cartgraf, un dissenyador i constructor de mapes. En aquest cas, d’uns mapes que descriuen la realitat literria subjecta a la seva anlisi perqu el lector, les institucions acadmiques o, en aquest moment, nosaltres aqu puguem transitar pels camins, eixos centrals o dreceres venals, que el crtic-topgraf ha anat senyalant per orientar el seu itinerari. El dubte ser saber si el mapa construt ser til o no. Si la nostra percepci, en el fons, ha estat capa de configurar la principal orografia del terreny i si el cam s el de deb o una simple prefiguraci. En fi, si condueix a algun lloc o ens hem perdut en l’empresa. (1991: 22-23).

Del crtic s’espera un veredicte, un judici de valor que cal que atorguem a una obra determinada. Cal tenir present que el seu punt de vista ens pot ajudar a entendre o a aprofundir en un autor o en un perode, per, la seua opini s parcial i aix mateix provisional. Com qualsevol altra.

Un camp de l’inters de Joan Fuster va ser els estudis d’histria cultural, literria i lingstica. L’escriptor, que no era cap especialista i que no va deixar mai de proclamar-ho, es va dedicar a la crtica i a la investigaci, per diversos motius: l’actitud d’universalitat en el terreny de les idees i, al mateix temps, la seua ambici de creador a solucionar elements tcnics i estilstics l’han fet interessar-se amb preferncia pel bastiment literari. I tamb la condici de valenci l’ha dut a inventariar la ms immediata tradici.

Qu pensava, per, Joan Fuster de la funci de la crtica? En una nota del seu diari, concretament la datada, un 10 de gener del 1956, ens diu: "Amb els seus comentaris i la seua fiscalitzaci, el crtic orienta, classifica, discuteix, ordena, identifica el sentit subjacent de les forces creadores de la literatura en uns instants determinats. Sense les decisions del crtic, la producci literria d’un pas, d’una llengua, mancar d’un punt de contrast essencial. Res ni ning no podrien substituir-lo en aqueixa tasca".

Fuster no es dna a conixer, com hom pensa, com a poeta si no amb la collaboraci en una srie de publicacions peridiques. A l’Almanac de Las Provincias per a 1945, hi trobem el seu primer article signat, "Vint-i-cinc anys de poesia valenciana" i a l’any segent, en la mateixa publicaci, apareixen els seus primers poemes. D’aquesta manera sorprn a algunes de les ptums literries de les generacions anteriors a la guerra d’Espanya. Com a mostra, el cas de Carles Salvador, que no coneixia l’escriptor de Sueca i un 10 de maig del 1947 escriu al diari Las Provincias: "Gramaticalmente es un gran conocedor de nuestro idioma y lo escribe sin concesiones de ninguna clase. Su formacin, pues, es perfecta... Joan Fuster, crtico y poeta valenciano desconocido personalmente por nosotros, es ya un escritor maduro y hasta sospechamos, dada la manera de aparecer en los luceros de nuestro cielo literario, que J. Fuster no sea un nombre de pila sino la vulgaridad de un seudnimo". A banda d’aquesta ancdota, es pot veure com era l’ambient de desconeixement literari d’aquells anys. D’aquesta manera podem percebre com en aquest inici de la trajectria literria de Fuster, t un pes important el vessant potic, d’una banda, i el vessant crtic, de l’altra.

La revista Verbo va tenir una certa importncia en la reacci anticlassicista i antiretoricista de l’anomenat garcilacisme de la postguerra. La publicaci t un gran inters, noms apuntarem el fet de ser en una plataforma de formaci crtica i literria del nostre escriptor. (1)

La revista tingu una gran preocupaci pel moviment surrealista. Ja en dos nmeros de l’any 1948 (nm. 12 juliol-agost i nm. 13 novembre-desembre) Fuster i Albi publiquen diversos textos tot reflexionant sobre alguns aspectes d’aquest -isme i, fins i tot, el mateix escriptor suec tamb publica un poema que entraria plenament en aquestes coordenades: "(Conato de imprecacin)". Aquest poema connecta amb molts dels trets caracterstics d’altres textos lrics que ms tard escriur Fuster, en catal, amb un clar influx surrealista. Per en el nmero 11 ja havia aparegut en l’article "Gaos y los ismos" un comentari explcit sobre el surrealisme. En el nmero 12, tanmateix, s quan Fuster publica l’article "El surrealismo y lo dems", on ja ens demostra el lcid assagista que era. A partir de la citaci de J.V. Foix, "l’oceanografia del subconscient s ms limitada encara que la ra", Fuster explica la seua visi del surrealisme. El moviment es proposa, sobretot, la revelaci del subconscient. Tant en el cinema, com en la pintura, com en molts dels escrits que segueixen aquest corrent, all que dna s una "allucinaci conscient". Parafrasejant P. Valry, el nostre autor comenta que per a escriure o pintar un somni cal estar ben despert. s a dir: l’automatisme s mentida, "una fictcia versi del subconscient". L’automatisme psquic pur, l’onirisme, en ltima instncia, amaga una recepta.

Aquest inters pel moviment, tamb present en altres articles posteriors, culminaria amb la publicaci de l’ Antologa del surrealismo espaol (1952) que va ser un nmero triple (23-25) de la revista. s, indubtablement, la revisi ms significativa del corrent esttic que s’ha realitzat a la postguerra, sobretot per ser un fet totalment inslit. S’ha de comentar que fins al 1974 no es publica a l’Estat espanyol altra antologia d’aquestes caracterstiques. Aleshores, una lnia d’escriptura tan ignorada i rebutjada per l’oficialitat obri un ventall de possibilitats. En l’antologia s’utilitza un concepte pragmtic i molt flexible de surrealisme, tot fugint de la interpretaci que molts crtics han fet identificant-lo amb l’automatismo psquico puro. S’ha d’assenyalar que la introducci i la selecci de la primera antologia del surrealisme espanyol de la postguerra s, prcticament, obra de Joan Fuster. La contribuci d’Albi fou la invenci dels dos darrers poetes i les notes explicatives del moviment al qual pertanyien. Jaime Siles ha apuntat la gran validesa d’aquests escrits sobre el moviment amb aquestes paraules: "La teorizacin de Fuster sobre la imagen en el creacionismo y el surrealismo es uno de los ms rigurosos intentos que la crtica peninsular ha hecho para definir y delimitar lo comn y lo propio de ambos movimientos ". (2)

Al principi dels anys cinquanta guanya un premi convocat pel diari Levante, una corona potica en llaor de la patrona de la ciutat de Valncia, a partir d’aquest fet inicia la collaboraci quinzenal al rotatiu amb articles a les pgines culturals. Poc temps desprs, quan es crea el suplement "Valncia", la collaboraci passa a ser setmanal, des de l’any 1954 fins 1963, amb un total de ms de tres-cents articles. Tamb comena a publicar a altres diaris. Va ser el noviciat on refin, depur, el seu estil i on esboss les temtiques que desprs aprofundiria. La professionalitzaci com articulista i com a crtic als diaris s el pas definitiu cap a l’assaig.

Aquests estudis d’histria cultural primer se centraren en els clssics valencians, un dels primers treballs en aquest aspecte van ser sobre Sant Vicent Ferrer, "Algunos aspectos de la oratoria vicentina" a IDEA. Cuadernos del Instituto de Estudios Alicantinos i "A Sant Vicent Ferrer, apocalptic, en llegir uns sermons seus a Sueca", en la segona dcada dels anys quaranta o l’excellent aproximaci "Notes per a un estudi sobre l’oratria vicentina", publicat l’any 1954 a la Revista Valenciana de Filologia. D’altres que en destaquen sn sobre Jaume Roig, Isabel de Villena, Ausis March i Ros de Corella. Hi ha un clar intent d’apropar-nos uns autors clssics a les nostres expectatives contempornies, com fa amb dos estudis molt incitants sobre el Tirant lo Blanc i L’Espill de Jaume Roig al Diari.

De la novella de Martorell i Galba estableix un parallelisme amb la de Cervantes, per fugint de les comparacions que ja se n’han fet. Es tracta de buscar l’actitud que va originar cadascuna de les dues novelles. "El Quijote -diu Fuster- fou l’obra d’un intellectual ja ntegrament burgs; el Tirant testimonia aquella evoluci, i la testimonia de dins estant. D’aqu que Cervantes llos el Tirant en all que reflecteix l’aburgesament dels cavallers: quan els presenta com a homes corrents, que menjaven, bevien, feien testament i morien al llit". I afegeix: "Tot em duu a imaginar que Martorell i Galba eren, com Cervantes, uns desillusionats. Uns desillusionats davant una empresa nacional que se sent frustrada. Tirant lo Blanc, que corona el moment de mxima esplendor de la literatura catalana, seria alhora un llibre de la nostra decadncia, el reflex d’una descomposici interior". Ens proposa Fuster buscar en la novella el sentiment d’impotncia i de resignaci de la postergaci poltica dels catalans. En L’Espill o Llibre de les dones, planteja de buscar-hi la ra per la qual el llibre t una aparena deliberada d’autobiografisme, d’autobiografisme desvirtuat, com tamb buscar la causa del seu misoginisme amarg. Tots dos escrits es converteixen en unes propostes de lectura ben suggeridores. O el penetrant prleg a la Crnica de Ramon Muntaner realitzada per a la traducci castellana de 1970 per Alianza Editorial.

Dels clssics medievals, l’inters de Fuster es desplaa a poques ms modernes com els estudis histrics de La Decadncia al Pas Valenci, Llibres i problemes del Renaixement o estudis de divulgaci com Serrallonga. Vida i mite del fams bandoler (1961) o El bandolerisme catal. La llegenda (1963).

Fuster tamb s’ha interessat per la literatura del segle XX tant en articles a la premsa, com en prlegs i llibres. Cal esmentar algunes obres de conjunt excellents: Literatura catalana contempornia i Contra el Noucentisme. La primera originriament fou l’aportaci indita a la Historia de las literaturas hispnicas dirigida per Guillem Diaz Plaja i la segona les introduccions preparades per a encapalar la publicaci de les obres completes de Joan Salvat Papasseit (1962), Salvador Espriu (1963) i Josep Pla (1966). Tots dos treballs van provocar algunes polmiques o controvrsies que en algun moment van ser bastant dures. Primer amb Joan Ferrat sobre la poesia de Salvador Espriu. (3)

Aquest retreia a l’escriptor de la Ribera que la lectura que havia fet de la poesia d’Espriu era excessivament personal i subjectiva. Fuster va defensar la legitimitat de la prpia interpretaci. A partir d’aquest punt van tenir diverses contrarpliques. La resposta final de Fuster s un atac contundent a l’academicisme i a l’s de l’autoritat acadmica com a argument per a fer vlides les seues interpretacions. L’altra polmica es va centrar sobre la noci de Modernisme que planteja Fuster i les puntualitzacions que li fa Joan-Llus Marfany. Tot comentant que el llibre de Literatura catalana contempornia perpetua una visi tradicional de la nostra histria literria bsicament insatisfactria . (4) Fuster amb la ironia que sempre l’ha caracteritzat contesta a aquestes impugnacions: "Una vegada ms, declino l’honor de ser intercalat en la nmina circumspecta dels crtics i dels historiadors. El meu punt de partida s el d’un vicis de la lectura i el d’un curis de les implicacions que qualsevol text comporta, sense pretendre mai sobrepassar els lmits de l’opini personal i ingnua. El resultat?". Ms avant carrega les tintes contra les absurdes pretensions de cientificitat d’alguns estudiosos de la literatura: "Aleshores encara l’estudi de la literatura -i jo no feia estudis, alto!- no s’arrogava la condici de cincia: pertanyia a l’rea xafardera, voltil i suaument perplexa de les humanitats. Avui, per un mimetisme automtic, les humanitats desitgen ser cincies, i foten uns simulacres escandalosos. Hi havia la clssica i benedictina erudici: cincia?".

El primer prleg que el nostre escriptor va realitzar fou l’any 1953 al seu amic Enric Valor, Narracions de la Foia de Castalla a l’editorial Barcino. Des d’aleshores va confeccionar ms d’una seixantena d’aquestes introduccions que s’hauria d’afegir tamb a la seua tasca divulgadora de la nostra literatura i de lector pertina. Alguns d’aquests prlegs sn veritables estudis, com ara el d’El quadern gris de Josep Pla o el de Recomane tenebres de Vicent Andrs Estells.

Resulta admirable que el 1954, quan va escriure la introducci a l’ Antologia de la poesia valenciana, Fuster fos capa de recollir i compendiar alhora tantes notcies que li permeteren de fer un panorama sobre la histria de la poesia valenciana. A propsit de l’antologia, Fuster va sofrir atacs per part d’alguns sectors de lletraferits i de poetes, tot demostrant com era l’ambient literari de l’poca i de pas, la ingratitud de fer la feina de crtic literari. Aix ho podem veure en una carta amb to humorstic que Martnez Ferrando escriu a Fuster, el 12 de setembre de 1956: "L’ancdota del francisc colric l’he trobada molt divertida. La seua antologia veig que va aixecant molta pols i fins i tot sembla que la seua integritat fsica personal perilla. Publicada l’antologia a primers de segle potser hauria donat lloc a un duel a espasa o pistola en algun lloc adient dels voltants de la ciutat: al jard botnic, pels contorns del palauet de Ripalta...Enmig de tantes peripcies vost a hores d’ara podr meditar sobre aquesta qualitat dels poetes valencians: la irascibilitat, dhuc intervenint-hi una humil ovelleta del pare Sant Francesc". El nostre assagista ja havia comentat, en diverses ocasions, els perills que entranyava ocupar-s’hi d’autors vius: no deixava mai de ser una operaci flanquejada de disgustos.

Un dels grans projectes truncats de Fuster era una histria social de la llengua catalana, per a la qual havia aplegat centenars de notes i referncies durant molts anys, i que tamb havia mostrat en els seus escrits. Valguen com a paradigma alguns textos com els publicats a la Gran Enciclopdia Catalana dedicat a la histria dins de l’article "catal", "Decadncia i castellanitzaci" que apareix al primer nmero de la revista Caplletra, o algunes anotacions del Diari, com per exemple, el dijous, 3 de desembre de 1953, Fuster examina algunes consideracions sobre el gnere potic i sobre alguns dels poetes ms destacats des de la Renaixena en. Parteix de l’afirmaci que "tota poesia s, primordialment i deixant ara a part els continguts, una estructura verbal, armada sobre un sentit concret i destinada a objectivar la vivncia personal que l’origina. Una de les seues conseqncies, per tant, ser creaci d’idioma". Aquest s el cas del catal modern, ja que els poetes es trobaren amb un idioma sense la tradici i aleshores les possibilitats en aquest sentit s’obrien de bat a bat. Aix, en Aribau la llengua tenia "la sorpresa" que havia de produir la paraula catalana represa de nou.

Segons Fuster, Verdaguer eixampla la llengua en una "direcci horitzontal". "Hi ha, en aquesta poesia, una puresa que no sabrem dir si s d’infant o de salvatge: una virginitat inexorable". Maragall significar, no l’mpuls creador de Verdaguer, per s les perspectives de normalitat. I en el llenguatge potic de Josep Carner trobem el goig d’estar "construint la normalitat". "Amb Carner -apunta el nostre assagista- el seu encs prov d’una msica evident, espurnejant, per la qual la paraula, cada paraula, ha d’assumir el perfil prometedor d’un neologisme: neologisme que, paradoxalment, rau en el fet de ser, per fi, un mot normal." . O els llibres com Poetes, moriscos i capellans (1962), Heretges, revoltes i sermons (1968), L’aventura del llibre catal (1973), La Decadncia al Pas Valenci (1976) o Llibres i problemes del Renaixement (1989). Tot un bagatge paradigmtic d’un projecte ample de la histria social de la llengua catalana. Pel que sembla les poques que ms l’han preocupat sn aquelles que hi ha hagut ms entrebancs i ms problemes per al desenvolupament del nostre fet lingstic i de conscincia collectiva. En tots aquests estudis no sols s’interessa per la literatura sin pel context on s’hi dna, element fonamental per poder entendre-la: els possibles lectors, la llengua oral, la cultura popular, els fonaments econmics, les actituds de caire sociolingstic, els diversos plantejaments artstics, l’ensenyament, la situaci social de les diverses llenges, etc. Grcies a aquesta obertura de mires ens ha mostrat moltes perspectives i suggeriments d’anlisi que estudiosos anteriors no s’havien ni plantejat.

Els estudis de Fuster sobre la histria cultural, literria i lingstica han tingut una gran importncia en la delimitaci de nous camps de treball i de discussi tot i que han estat duts a terme des de fora dels mbits acadmics, per, s clar, no al marge d’ells. Totes aquestes obres escrites amb una gil frmula interpretativa, que no exclou ni el rigor ni la informaci, estan tan plenes d’intucions com lliures d’erudici academicista. En cap moment l’escriptor es priva d’opinar sobre l’obra d’un altre creador, amb aquell punyent exercici de crtica, ja siga d’un clssic catal o d’un autor del cnon universal. Les mostres sn jocoses i ben abundants. Com ell apunta tot separant-se dels estudis que segueixen aquesta disciplina: "Els manca el rigor tcnic i els sobra una mica de llibertat en l’expressi. Per he de confessar que el defecte i l’excs sn deliberats".

En una carta que Fuster va escriure a Josep Pla l’any 1962, i que desprs aquest darrer va reproduir en el seu homenot, llegim: "Sc un gran treballador i, com que l’afirmaci s una veritat literal, no vull que me la neguin, i l’nica cosa que lamento s que la necessitat de guanyar-me la vida a fora d’escriure em deixi ara tan poc temps per a llegir. Llegir s l’nica cosa que m’ha divertit sempre". Aquest gaudiment en la lectura l’ha sabut transmetre, molt b, en tots els escrits. A ms a ms, amb un desig -diguem-ne didctic-, primer d’entendre i d’explicar-se, per a desprs mostrar i aclarir els dubtes al lector. Molts d’aquests textos sn comentaris de llibres, d’escriptors i moviments literaris, una espcie d’embri d’estudis que, en moltes ocasions com hem comprovat, ha ampliat en altres escrits. Sn el bagatge d’un lector intelligent i crtic, que busca en l’interlocutor una reflexi, el llibre com una "mquina de fer pensar", com un estmul per a orientar lnies de recerca i interpretacions incisives.

Darrere de cadacun d’aquests escrits hi ha un gran bagatge de lectures i de reflexions; per, merc a l’estil fusteri, gil, entenedor i l’aguda tcnica expositiva, l’erudici i l’especificitat literries no seran cap entrebanc. "s cert que, de tant en tant, he publicat papers amb aparena d’estudis, que poden semblar erudici o crtica. Per, de fet, tamb cal reconixer que mai no hi he posat gaires pretensions: els meus assaigs, en aquest terreny, no sn ms que simples notes de lectura. M’agrada de llegir amb un llapis a la m, i practico el vici de subratllar en els llibres els passatges que m’ofereixen un motiu o altre d’atenci". Sempre, per, amb la consideraci del fet literari i lingstic com un element dinmic que forma part de l’estructura i del context social.

Com hem comprovat, Fuster obre en els seus escrits un ample ventall d’expectatives i mant, alhora, un dileg clar i profund amb el lector. Tant com a interlocuci com a motiu temtic de reflexi. El pblic consumidor s un dels eixos imprescindibles del fet literari, com ms tard ens recordaran les teories crtiques de la Recepci. I l’assagista de Sueca sempre ho t ben en compte. S’ha de remarcar que un escriptor o un perode de la nostra literatura, siga proper o lluny en el temps, no hi s tractat com una mera dada d’estudi o de cronologia. A partir d’uns plantejaments, d’uns interrogants, d’una anlisi penetrant tota histria literria, lingstica o social t inserida una resposta ideolgica. "Els historiadors es pensen que escriuen histria. Per tot el que en ells no s erudici -i encara, encara...- s poltica", Fuster dixit. Aquesta tasca d’investigador i de crtic, i aix des del primer paper escrit que coneixem, determina el descobriment del pas i la conscincia nacional. L’escriptor esbrina el seu passat i, en conseqncia, analitza lcidament el present.

El seu horitz de mira s ben ample com hem comprovat: La problemtica del fet creatiu, el comproms de l’intellectual –tan en boga en aquells anys-, la prpia literatura (des d’Ausis March, passant per Vicent Andrs Estells o Lloren Villalonga fins a Josep Pla), els noms del cnon universal (Dostoievski, Camus, Mann, Valry o Proust), l’art i les seues interrelacions (pintura, cinema o arquitectura). Recordem que l’any 1955 publica el seu primer llibre d’assaig, El descrdit de la realitat, dedicat exclusivament a la reflexi artstica. Fet i fet, aquestes notes de lectura "d’un curis de les implicacions que qualsevol text comporta", tenen una clara funci social, del seu comproms amb el pas i l’poca en qu li va tocar viure. L’obra crtica de Joan Fuster abasta una dimensi de conscincia collectiva com ens diu el mateix escriptor: "La crtica dna a una societat conscincia de la seua literatura, en revelar-li que sota la funci hedonstica del poema, de la novella, del drama, hi ha un fort entrellat d’implicacions morals, i la figura exacta d’un poble que tamb aix fa la seua histria".

Notes/referncies bibliogrfiques