Journal of Catalan Studies/Revista Internacional de Catalanisme


[Ressenyes / Reviews]

El mirall i la mscara: vint-i-cinc anys de ficci narrativa en l'obra de Carme Riera
portada.jpg




El mirall i la mscara: vint-i-cinc anys de ficci narrativa en l'obra de Carme Riera. Edici a cura de Luisa Cotoner. El trident, Destino, Barcelona, 2000. 349 p. ISBN: 84-233-3281-0.
Montserrat Lunati
Cardiff University
Lunati@Cardiff.ac.uk

El mirall i la mscara s un ttol d'all ms encertat per a un recull d'assaigs sobre l'obra literria de Carme Riera. Com recorda Luisa Cotoner en la seva introducci, l'escriptora mallorquina no solament utilitza sovint aquestes metfores, sin que ha dit ms d'una vegada que "la literatura s un joc de miralls i de reflexos, de simulacres i de mscares" (p. 14). A ms de la introducci, el llibre inclou disset reflexions crtiques sobre diferents textos de Riera, unes paraules inicials de Pere Gimferrer que sota l'epgraf de "Prleg" prestigien el llibre (p. 7-9), i un excellent captol final d'informaci bibliogrfica de i sobre l'obra de Carme Riera a crrec de Fernando Valls i Albert Lloret (p. 347-378), que t en compte tant la seva faceta de creadora com la de professora universitria, erudita i estudiosa de la literatura.

Dels disset treballs crtics, dos ja havien estat publicats en angls en la collecci Moveable Margins: The Narrative Art of Carme Riera, editat per K. Glenn, M. Servodidio i M. S. Vsquez (Londres 1999). Un s el captol d'Akiko Tsuchiya (p. 51-72) sobre Una primavera per a Domenico Guarini (1981). Amb l'ajut de Baudrillard, Tsuchiya analitza amb gran encert les relacions entre seducci i literatura, i proposa nous angles d'interpretaci feminista per a la novella de Riera presentant-la com un text autoreflexiu que "dramatitza la naturalesa seductora del discurs literari" (p. 53), i exposa "la naturalesa patriarcal de la tradici literria occidental que dna per fet la submissi de la dona als textos creats pels homes" (p. 58-59). L'altre s l'excellent assaig de Neus Carbonell (p. 261-274) sobre Dins el darrer blau (1994), la novella on Riera revisa part de la nostra histria i problematitza aspectes del nostre present en recordar els darrers jueus cremats a la Mallorca del segle XVII. Carbonell privilegia una lectura que s'articula a partir del feminisme i el postcolonialisme, com tamb dels discursos postmoderns del poder que generen tant el seu exercici com la seva resistncia. Carbonell indica la voluntat poltica de Riera de "qestionar la barrera entre el jo i l'altre, que el jo pugui ser l'altre, que la posici lectora s'identifiqui amb els perseguits" (p. 270), i les dificultats i els guanys que comporta un exercici exemplar i complex com aquest. L'assaig de Mirella Servididio, "Navegar per Internet amb Borges i Carme Riera" (p. 179-200), ja s'havia publicat abans en Revista Hispnica Moderna (1996, p. 434-45). Es tracta d'una reflexi sobre estratgies com la intertextualitat i l'autoreflexi compartides per Borges i Riera, que, a Contra l'amor en companyia (1991), entn la literatura com a joc. Un altre dels assaigs tamb ha estat tradut, en aquest cas del castell, i repescat per a aquesta edici quasi d'homenatge a Riera. s el captol III de La bsqueda de la identidad en la obra literaria de Carme Riera (Madrid, 2000), de Mara Cam-Vela, sobre les estratgies tan rierianes del desdoblament, la mscara i la seducci en Qesti d'amor propi (1988) i Joc de miralls (1989). El captol de Sandra Schumm (p. 153-177), sobre les relacions entre gnere i llenguatge en Qesti d'amor propi, tamb havia estat publicat en una revista nord-americana, Anales de la Literatura Espaola Contempornea (1995, p. 199-214). Aquests cinc textos han estat inclosos per l'inters obvi que tenen i corroboren el que es desprn de la llista d'especialistes en Riera que collaboren en el llibre: que la seva literatura s estudiada, sobretot, a Catalunya i a Nord- Amrica, com la de Rodoreda. En el cas de Riera tamb s'ha de parlar d'Alemanya, com demostren les diferents traduccions a l'alemany de la seva obra, la recepci crtica de la qual durant la dcada dels 90 s admirablement estudiada per Pilar Arnau (p. 315-345).

El procs d'edici sembla una mica precipitat: errors tipogrfics (gerundis sense t final, conjuncions perdudes) i algun oblit o imprecisi en les referncies, que de vegades es donen en nota a peu de pgina i d'altres, en llista final. Tot i que pot ser irritant, cal no exagerar-ne la importncia i fixar-se en canvi en les excellents aportacions al cos crtic de l'obra de Carme Riera que constitueixen les diferents contribucions al llibre.

Geraldine Nichols (p. 15-30) obre el foc amb una nova lectura del conte "Te deix, amor, la mar com a penyora" (1975). Nichols indica l'espai fora del patriarcat que el conte crea, per no pas llegint-lo com una histria d'amor lsbic, com s'havia fet prviament, sin suggerint que es pot interpretar a partir de la relaci amorosa entre una mare i la seva criatura durant l'embars. El conte, doncs, narraria "la histria amorosa primordial" (p. 23), i Nichols analitza les metfores que reforcen aquesta interpretaci: la finestra rodona com un ventre, la lluna i les seves connotacions de fertilitat, etc. Nichols encara va ms enll: utilitza un text no ficcional de Riera, Temps d'espera (1998), un diari del seu segon embars, com a eina hermenutica per avalar la seva lectura. Mary S. Vsquez (p. 33-48) fa una vlida reflexi de dos contes de Contra l'amor en companyia, "Un placebo anomenat Maria Lpez" i "Retorn a casa", que relaciona a partir del tractament que s'hi fa dels processos de memoritzaci i desmemoritzaci, i de "la interacci entre les esferes nacional i personal" (p. 45). Una de les contribucions de ms volada del llibre s la de Brad Epps (p. 73-95), tant pels temes que toca: el poder erosionador del temps, la precarietat de la llengua ("per 'realista' que sigui la seva presncia, el castell interromp el fluir del catal [] i testimonia [] una interrupci de ms envergadura histrica", p. 80), com pel nombre d'obres de Riera de qu parla i per les connexions que estableix, no sols amb altres idees que viatgen pel llibre (com la voluntat poltica de l'escriptura de Riera, que menciona tamb Carbonell, o la identificaci entre escriptura i gestaci, que recorden Nichols, Janet Prez i Neus Aguado), sin tamb amb altres escriptors i escriptores, com Walter Benjamin o Montserrat Roig.

Francesca Bartrina fa una lectura incisiva del motiu del viatge en La primavera i en Joc de miralls. Aquest motiu adquireix una funci quasi teleolgica i s analitzat com "una manera de connectar amb la prpia subjectivitat" (p. 97) que fa possible l'escriptura, exercici que Batrina destaca en l'obra de Riera com "un alliberament vers la prpia veritat" (p. 106). Horst Hina (p. 137-152), un dels artfexs de l'xit de Riera a Alemanya, tracta el tema del doble en el conte "Mon semblable, mon frre" (de Contra l'amor en companyia), identificat aqu amb la prdua de la identitat. Hina explora intertextualment dues cites de Riera, la del conte de Juan Jos Mills "El pequeo cadver de R.J." (1987) i la del text "Autorretratos" de l'argent ngel Bonomini (1985), on el narrador afirma que "[s]omos yo gracias a los otros" (p. 141), i ofereix una visi de la identitat basada en la interacci amb els altres i no en una suposada unitat interior. Com aquests dos textos, el conegut conte de Riera planteja "la problemtica de la identitat del creador" (p. 142), per amb una novetat, la de la llengua, aspecte que l'escriptora tracta des d'una posici antiessencialista.

L'intelligent assaig de Meri Torras (p. 201-235) estudia la ironia en Contra l'amor en companyia on Riera "porta a la palestra la literatura com a instituci" (p. 209). Torras fa un recorregut minucis a travs del recull que posa de manifest com funcionen les estratgies irniques del distanciament i la dissimulaci en els contes. Sn particularment interessants els comentaris sobre la petja intertextual dels poetes de l'Escola de Barcelona, tan propers a la Riera lectora.

Janet Prez (p. 275-290) i Neus Aguado (p. 291-299) llegeixen des d'angles diferents per compatibles una de les obres de Riera menys estudiades, Temps d'espera. Prez qestiona la denominaci genrica del llibre com a diari, afirma que t molt d'epstola (conclusi molt plausible en Riera) i repassa amb gran lucidesa la tradici autobigrfica del diari i de la representaci literria de la dona embarassada. Aguado recupera la idea de la literatura associada a la gestaci, present en altres captols del volum, i estructura la seva anlisi a partir de la relaci entre cos de dona i paraula, d'extracci feminista francesa.

Mara Pilar Rodrguez (p. 237-259) analitza Dins el darrer blau com una metaficci historiogrfica i segueix les passes de Nichols i de l'article ja mencionat de Carbonell, que tamb es refereixen a la textualitat de la histria, afegint-hi una srie d'interessants reflexions sobre la construcci de la doble identitat de jueus i mallorquins dels seus protagonistes. Un sol captol, el de Fernando Valls (p. 301-314), parla de l'ltima novella de Riera, Cap al cel obert (2000), que tanca el breu cicle rieri de ficcions histriques sobre els jueus mallorquins i est ambientada al segle XIX, a Cuba i a Mallorca. L'article s un comentari sobre els mltiples aspectes que connecten Cap al cel obert amb l'obra anterior de Riera, des de l's de les cartes al joc de simulacions i a l'habilitat lingstica de l'escriptora no solament per "recrear el passat sin [per] fer-lo versemblant als ulls del lector" (p. 302). El to entusiasta del captol ens recorda el bon moment en qu es troba la magnfica trajectria literria de Riera.