 |
|
"A Mallorca, durant la guerra civil" interpretat per Maria del Mar Bonet |
|
|
|
|
|
|
| Bartomeu Rosselló-Pòrcel |  |
Noms propis | | Obres | | Períodes | | Gèneres | | Edició | | Revistes | | Premis | | Temàtica | | Especials | | Vària | |
|
|||||||||||||||||||
|
Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Nou diccionari 62 de la literatura catalana)
Palma de Mallorca, 1913 - el Brull (Osona), 1938. Poeta, assagista i traductor. Cursà els estudis primaris en un col·legi religiós i els secundaris a l'Institut Balear, on conegué Gabriel Alomar, que influí en la seva vocació literària i l'animà a col·laborar a la premsa local. Foren aquests uns anys d'aprenentatge literari marcats per l'assimilació de la tradició poètica. Publicà nou poemes a la revista Luz y vida dels pares teatins entre 1927 i 1929, on s'exercita en el conreu del costumisme humorístic, de la poesia sagrada i de la línia d'idealització de l'escola mallorquina, i d'altres en castellà a El Día, un periòdic mallorquí de prestigi on presentà una sèrie de poemes influïts pel temar¡ del curs de literatura al que assistia: el romancer, Calderón, Darío... Del 1930 és la seva darrera poesia en castellà i l'Antología de poetas mallorquines (Madrid), seleccionada, prologada i parcialment traduïda per ell.
   |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El 1933 apareix el seu primer llibre, Nou pomes, en una edició limitada de cent exemplars, on anirà bandejant els trets definidors de la seva prehistòria poètica —l'atenció al costumisme i les vacil·lacions lingüístiques— i perfilarà l'adscripció, que concretarà més tard, als nuclis renovadors de les més modernes escoles líriques, concretament la poesia pura, tot servint-se d'una sintaxi basada en la frase breu i tallant, d'un ritme prosaic i d'una imatgeria original i efectiva en una línia avantguardista. Aquest primer recull fou rebut amb reserves per una part de la crítica que el titllà de circumstancial i anèmic. Major acceptació i ressò tingué Quadern de sonets, publicat un any més tard, on es palesa un signe de possibilitat de canvi amb la incorporació del conceptisme de l'estètica gongorina i del preciosisme fruit de la imitació dels models barrocs —d'on també n'incorpora motius i imatges— que a voltes pren el caire del decadentisme de fi de segle. Amb un discurs més elevat i un concepte molt lliure del sonet, els poemes es converteixen en joiells fruit de la contenció a què els sotmet la forma.
Esclata la guerra civil mentre està preparant oposicions per a adjunt de càtedra d'institut, de manera que torna a Barcelona, on és cridat a files, tot i que aviat es llicencià per raons de salut. A finals de desembre és traslladat al sanatori del Brull, al Montseny, on morí el 5 de gener de 1938 a causa d'una tuberculosi pulmonar.