"Cançó d'amor" interpretat per Mariona Sagarra

		CatalàEspañolEnglish
			"Cançó d'amor" interpretat per Mariona Sagarra
			Bibliografia bàsica
			Què hi ha a la Biblioteca de Catalunya
			Què hi ha a les biblioteques universitàries catalanes (CCUC)
			Què hi ha a les biblioteques públiques
			Articles de l'autor (Traces)
			Articles sobre l'autor (Traces)
			A la Hiperenciclopèdia
		Itinerari poètic Itinerari poètic de Joan Vinyoli per Santa Coloma de Farners. Poemes, biografia i propostes didàctiques.
		Pàgina de l'AELC Biografia, publicacions i bibliografia.
		Vinyoli a EPdLP Breu fitxa sobre Vinyoli a "El poder de la palabra". Amb un text.
		Itinerari poètic Biografia, itinerari poètic, propostes didàctiques i altres, des de la Universitat de Lleida.
		OBRA
		Pàgina de Magisteri Teatre-Mag Poesia Extensíssima antologia amb una quarantena de poemes de setze llibres diferents de Vinyoli.
		Selecció de Poesia Catalana 28 poemes extrets de Les hores retrobades, El callat, Realitats, Tot és ara i res, Encara les paraules, Ara que és tard, Vent d'aram, El griu, Cercles, A hores petites, Domini Màgic, Passeig d'aniversari, Noves versions de Rilke, Llibre d'amic i Cants d'Abelone.
		Cau de poesies i versos L'antologia de la web de nopotsermentida conté 15 poemes i molts fragments de Joan Vinyoli.
		COMENTARIS
		"Joan Vinyoli" Ressenya a la revista Caplletra, núm. 1 (octubre de 1986).
		Son home só Pròleg de l'antologia de poemes de Vinyoli traduïts al gallec, a càrrec de Luciano Rodríguez. En gallec.
		"Els vídeos literaris de VilaWeb TV" Núria Candela recita i musica Versos Molls de Joan Vinyoli.
		DIVERSOS
		Vinyoli llegit Feliu formosa llegeix "En la nit", de Joan Vinyoli, a YouTube.

Joan Vinyoli i Pladevall

Barcelona 1914-1984. Poeta. El seu pare va morir quan tenia quatre anys i va viure una infantesa marcada per les penúries econòmiques familiars i la felicitat dels estius passats a Santa Coloma de Farners, paisatge sovint evocat en la seva poesia. Cursà estudis de comerç i als setze anys entrà a treballar a l’editorial Labor, on va exercir càrrecs diversos, fins a la seva jubilació el 1979.

De vocació inicial vacil·lant i de formació autodidacta, Vinyoli concep la poesia, a la manera ribiana, com una eina indagatòria i de coneixement sobre un mateix i sobre el món i com una forma de realització espiritual. La seva lírica, deutora del romanticisme alemany i el postsimbolisme evoluciona progressivament cap a una poesia metafísica i existencial empeltada d’un realisme de caire experiencial i moral. La poesia és, per a Vinyoli, una via d’arrelament en la realitat i de transcendència d’aquesta i el mitjà òptim, de salvació, per superar l’estat d’indigència que el poeta creu inherent a la condició humana.

La seva producció poètica pot dividir-se en dues etapes: la primera, que va de 1937 a 1963 i en la qual és fidel al mestratge de Riba i Rilke, és la de formació i consolidació. Està caracteritzada pels constants replantejaments poètics i per la ferma voluntat de construir-se una veu lírica personal. Publica cinc reculls poètics: Primer desenllaç (1937), un llibre menor en què preval la voluntat d’art a l’autèntica poesia; De vida i somni (1948), escrit segons una nova forma de concebre el quefer poètic, més com «un misteri quasi religiós que com un ofici»; Les hores retrobades (1951), de to marcadament elegíac i que inaugura l’etapa de consolidació de Vinyoli, que comportarà el pas decisiu des del descriptivisme paisatgístic inicial fins al procés de simbolització tan característic de la seva obra posterior; i El Callat (1956), que es conforma com el volum central i més reeixit de la primera època.

L’any 1963, i després de set anys de silenci, en els quals, però, escriu la primera versió de Llibre d’amic, Joan Vinyoli publica Realitats, un llibre irregular i heterogeni en què el poeta vacil.la entre seguir fidel als postulats poètics que han presidit l’escriptura d’El Callat o adscriure’s al model de poesia realista i engatjada que impera en aquell moment a Catalunya.

La segona etapa, que va de 1970 a 1984, és la de maduresa i plenitud poètiques i coincideix amb el moment de màxim reconeixement per part de la crítica (premis, ressenyes, lectures poètiques...) i del públic lector. És també la més fecunda: edita un total d’onze llibres de poemes, a més de dos reculls d’obra poètica, Poesia completa 1937-1975 (1975) i Obra poètica 1975-1979 (1979), i dos volums de traduccions de la poesia de Rilke, Versions de Rilke (1984) i Noves versions de Rilke (1985), que apareix pòstumament. Entre 1970 i 1975, Vinyoli publica els volums Tot és ara i res (1970), Encara les paraules (1973) i Ara que és tard (1975), que formen un tríptic unitari, pel to desolat i pel plantejament existencialista que els caracteritza.

Amb Vent d’aram (1976), s’inicia el darrer tombant de la seva poesia, molt intens i productiu, malgrat els constants problemes de salut. Els llibres publicats en aquests anys giren al voltant de tres eixos temàtics: l’amor, la mort i la poesia. Llibre d’amic (1977), El griu (1978) i Cants d’Abelone (1983, però escrit el 1979) són llibres de temàtica amorosa, ja sigui des d’un vessant místicoespiritual o més explícitament eròtic (El griu). Amb el recull Cercles (1979), de to amarg, però lúcid, Vinyoli intenta una reflexió metafísica sobre l’existència; mentre que en els darrers poemaris, A hores petites (1981), Domini màgic i Passeig d’aniversari (1984), el tema central és el de la polarització entre la consciència de la mort i la dimensió màgica i transcendent de la paraula poètica. A les acaballes de la vida, el poeta s’aferra en l’àmbit líric com a únic mitjà per fer front a l’embat del temps i la fragilitat de l’existència: «Tot és lluny i prop, / i no s’acaba mai aquest viatge / per les paraules: / ja no tinc res més.»

L’obra de Joan Vinyoli, de gran coherència i unitat, malgrat la diversitat de formes i estils, i elaborada al marge de modes, escoles i tendències, esdevindrà, sobretot a partir dels anys setanta, punt de referència de les noves generacions de poetes, tant pel caràcter original de la seva proposta estètica i del seu univers imaginari com per l’autenticitat i la modernitat de la seva veu lírica.