Oliva de Vilanova

La impremta Oliva de Vilanova, considerada de manera unànime l'establiment més destacat de la seva època, va ser fundada a Vilanova i la Geltrú l'any 1899 per Joan Oliva Milà. Els seus fills Víctor i Demetri van traslladar l'establiment a Barcelona el 1915. Tot i que el període més brillant de la seva activitat es pot considerar tancat amb l'acabament de la Guerra Civil, les dècades següents l'Institut Gràfic Oliva de Vilanova encara va continuar exercint la seva acció fins a la mort dels fundadors. La impremta és coneguda per haver donat forma a alguns llibres notables del període modernista, com Boires baixes (1902), de Josep M. Roviralta, amb dibuixos de Lluís Bonnín o Liliana (1907), amb text i dibuixos d'Apel·les Mestres, així com també diverses edicions de la Societat Catalana de Bibliòfils, estampades acuradament amb tipus gòtics. Però també es deuen al taller dels Oliva altres llibres destacats de l'època noucentista, com ara Els dolços indrets de Catalunya (1910), amb dibuixos de Torné Esquius, o Aleluyas (1910) de Santiago Vinardell, amb boixos d'Enric-Cristòfol Ricart. Durant els anys vint i trenta del segle XX l'establiment es va fer famós per la qualitat de diversos volums de gran format, enriquits amb il·lustracions dels dibuixants especialistes Josep Ribot i James Wilkinson, en estils més clàssics: La arquitectura naval española (en madera), Las Hogueras de Castilla, El Teniente General D. José Manuel de Goyeneche, El llibre d'or del Rosari, Costums de Catalunya o la trilogia encapçalada per la Historia de la Montería.

A part dels llibres, diverses revistes van ser estampades per Oliva, des de la Revista Gràfica a la Revista Nova, passant per la dadaista 391 de Francis Picabia. La qualitat de la impremta també es va posar de manifest en la realització d'innnombrables treballs gràfics de tota mena, des de cartells a segells de correus, des de fullets publicitaris a diplomes, bitllets de banc (com els cèlebres emesos durant la Guerra Civil per l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya amb dissenys de Josep Obiols i E.-C. Ricart), paper de carta, auques i altres tipologies, en la realització de les quals van demostrar excel·lents recursos de disseny i execució.



Els èxits i la qualitat de la impremta Oliva van ser reconeguts al país i a l'estranger, i encara avui els treballs gràfics sortits de les premses dels Oliva són objecte d'admiració, a més de cobejats pels col·leccionistes. Recentment, el volum Barcelona, art i aventura del llibre. La impremta Oliva de Vilanova (2002), amb text de Santi Barjau Rico i disseny gràfic de Víctor Oliva Pascuet, ha presentat per primer cop una panoràmica completa de la història de l'establiment, dels seus protagonistes i de les seves realitzacions, i reprodueix un conjunt representatiu dels diversos llibres, revistes i altres elements estampats per aquell taller que es va posar en marxa i va treballar sempre sota el lema "Treballa amb pulcritud i en l'art confia".

Algunes peces de la impremta Oliva