poesia catalana, Joan Llacuna, Igualada, literatura

Quan va acabar la guerra civil espanyola, Joan Llacuna tenia trenta-quatre anys. Havia publicat un llibre de poemes prometedor, Ònix i níquel, i tenia molt avançada la que havia de ser la seva obra cabdal, Aurora de l'Aragall, que, tot i estar pràcticament enllestida el 1938, no veuria la llum de manera normalitzada fins vint-i-cinc anys més tard. Llacuna no va publicar en vida cap altre llibre i, perduda la guerra, va restringir molt la seva activitat creadora: així, va esdevenir i encara és avui un autor gairebé desconegut. Però la seva obra breu i intensa, no pas fàcil, el relaciona amb Espriu, Rosselló-Pòrcel i altres noms de primera línia de la poesia catalana del segle XX.

Aquest Treball de Final de Carrera, avaluat amb la màxima qualificació, estudia la vida, l'obra, el ressò i el paisatge de Joan Llacuna.