COM UNA ROSA SOLITÀRIA AL SOL

Com una rosa solitària al sol,
l'aura del teu somriure vol
acompanyar la soledat del sol.

Tercet monorim, que estableix una comparació entre una rosa i el somriure de la noia. Però allò que comparteixen és que tots dos són elements solitaris. La rosa és solitària, el somriure de la noia i el sol, també. La insistència en la soledat és coherent amb el contingut de la història d'amor que narra el llibre. El madrigal, com l'anterior, també recorda el moment de l'enamorament.

Del madrigal destaquem un cert joc lingüístic que Llacuna proposa:
-mots contraris: "soledat" / "acompanyar la soledat"
-joc de paraules: "solitària al sol" / "la soledat del sol".