VEIG COM S'EXALTEN LES FLAMES

  Veig com s'exalten
           les flames dintre
           la teva cambra,
           on aixoplugues,
5               oh soltereta,
           plors i miralls.

  Adéu, coixins
           de blonda, llit
           blanc amb cistells
10            de flors daurades,
           decorat (àngels,
           cintes, ocells)
           rosa, dofins
           brillants d'escata!

15                      Les brases gronxen
           oquetes rosses,
           aigües de plata.
           La cendra escampa:

           Ai, ai, ai, sí
20            que es corroeixen
           les ales fràgils,
           els flonjos cèrcols
           dels teus molins
           de vent!
25             Ai, ai, ai, sí!

          -Adéu bruseta
           d'organdí lila,
           faldilla blau
           cel que em duran
30             dos cignes nuvis
           la nit de Sant
           Joan Baptista! 

           Les brases gronxen
           aneguets grisos,
35             aigües morades.
           La cendra escampa:

           Ai, ai, ai, sí
           que s'esvorellen
           les parets brunes
40             i les vermelles
           dels teus jardins
           de roses!
           Ai, ai, ai, sí!

Aquesta estrofa utilitza el recurs de la literatura popular "-Adéu..."

Nova utilització d'un recurs de la literatura popular: "Ai, ai, ai, sí...", que es repetirà la final del poema.