La secció que tanca el llibre i que ha de cloure d'alguna manera la història que s'ha anat descabdellant, conté quatre poemes que representen la fugida dels amants i la consecució plena de l'amor físic, com a inici d'una experiència joiosa i plenament satisfactòria en el marc de la nit. Fem notar que en Aurora de l'Aragall  l'amor és plantejat com un crescendo continu que culmina amb el final del llibre. Aquesta darrera part del llibre té algunes similituds amb El poema de la rosa als llavis de Salvat-Papasseit, per la temàtica eròtico-amorosa i pel tractament que en fan. Ara bé, la gran diferència que s'estableix entre els dos llibres és que Salvat presenta la seva història amorosa amb un principi i un final: en el poema de Salvat la intensitat amorosa es desinfla al final del llibre, quan l'amant marxa solitari i es desperta del somni que ha viscut, cosa que no succeeix en el llibre de Llacuna, que acaba en el clímax de la passió amorosa.