La secció està formada per set madrigals d'una extensió molt breu, entre 2 i 5 versos. Llacuna ja coneix el gènere; n'havia escrit algun en Ònix i níquel i, a més, era un gènere poètic conreat amb freqüència pels autors de l'època: Rosselló, Sánchez-Juan, López-Picó. 

Els set madrigals de la secció estan protagonitzats per flors, amb especial insistència amb les roses. La secció és una suma de cants que reflexionen sobre l'amor, sobre el paisatge i sobre la bellesa de la noia, vista com una flor en les diverses etapes de la vida i sobre les diferents etapes de l'amor.

El madrigals d'Aurora de l'Aragall tenen una autonomia i una entitat pròpia respecte de la resta del text, per exemple el nom d'Aurora no apareix en cap moment de manera explícita. L'autor els va editar de forma independent com un obsequi als seus amics. Tenen una forma més clàssica que la resta de poemes del llibre i representen un parèntesi paisatgístico-floral de caràcter meditatiu abans d'encarar el final del llibre. El poeta hi té majoritàriament una actitud contemplativa, gens protagonista, i actua només com a notari que dóna fe de petits fets de la natura.