ROSA ABRAÇADA AMB L'AIRE

Ai rosa abraçada amb l'aire!
Aire, brollador de neu!

Diademes de neu
sobre roses blanques.

Estem davant d'un poema d'hivern, quan els altres madrigals eren d'ambient primaveral. Ara el paisatge és nevat i les roses són blanques, potser perquè la neu les ha cobertes. L'exclamació del principi del poema no té el sentit de sorpresa o d'alegria, sinó més aviat d'inquietud o de temor. Continua el to inquietant, presentat en el poema anterior, sobre el pas del temps i la possibilitat de perdre la felicitat, la bellesa.

Aquest és el darrer poema on apareix el motiu de la rosa. Podríem considerar independentment aquests quatre poemes com una història d'amor que comença amb entusiasme, que té els seus moments de dubte i que acabarà necessàriament, quan la rosa aparegui sense color, sense les fulles i coberta de neu.