El poema està situat, com la majoria dels poemes d'aquesta secció, en un context de ciutat en Festa Major. El poeta recupera del poema anterior la imatge dels cornetins i hi afegeix la dels domassos, que són dos elements propis de la festa, però que també es poden associar al poder i a la riquesa.

Una vegada més, el poeta nega valor a aquests elements. L'aurèola amb què estan investits ell i l'Aurora " No ve dels cornetins / ni dels domassos" (v. 1-2). Això els converteix en personatges especials però també solitaris i incompresos, cosa que els condemna a no defugir aquesta aurèola tan especial. Segons Maria Enrich (1987) "(...)Ara, la glòria del poeta dependrà únicament de la correspondència amorosa de la noia-Ideal; sense la qual la glòria quedarà anul·lada(...) " (pàg. 238)

A continuació, i per acabar el poema, introdueix quatre comentaris que fan referència a aspectes populars de la festa major: coloms del tir, diables etc. De tots aquests aspectes festius en destaca el vessant trist, pessimista.