El poema que enceta la tercera secció del llibre recupera la temàtica amorosa. Després de la decepció exposada en la secció anterior, el poeta només trobarà el seu camí centrant-se en el paisatge i el seu amor.

La natura es recupera novament a través d'un record infantil, els xiprers molt alts, del pati de cal Senyor Francisco, la primera escola on havia estudiat Llacuna. A partir d'aquí, es dispara l'exuberància del paisatge, amb varietat d'arbres i flors, a l'hora que la llum és matisada per la claror de la tarda. El paisatge aquesta vegada és estàtic; l'autor en destaca la quietud, per això els verbs que apareixen són "adormir-se" i "encantar-se", com els versos de "Vidrieres de la Rambla".

Enmig d'aquest ambient, el poeta capaç de captar elements de bellesa, de collir "silencis i diamants" (v. 17-18). El poema acaba singularitzant un element de la natura (els lliris dels marges) per tal de propiciar-ne la contemplació per part d'Aurora. Déu fa la natura bella per realçar l'amor. La tarda fa encara més bella l'Aurora, que dóna sentit a la bellesa del món.

Aquest és el primer d'una sèrie de poemes centrats en la contemplació del paisatge i en la interiorització de l'experiència amorosa que vindran a continuació.