El subtítol del poema explicita clarament que es tracta d'una ègloga. Té l'estructura d'una cançó popular, amb repeticions constants de versos, la qual cosa propicia una certa rima.  La temàtica és la pròpia de les èglogues, protagonitzada per l'exaltació d'una natura idealitzada.

Es pot dividir el poema en tres parts de sis versos. En la primera, hi destaca el contrast cromàtic entre la blancor de les floretes del prat i la pell bruna d'Aurora. En la segona part, Aurora és vista com una ovella singular d'un ramat d'anyells tendres. La tercera part, la més difícil d'interpretar, sembla indicar que una Aurora, vista com una mena d'arcàngel floral, obre al poeta enamorat la porta cap a la glòria que l'entorn li nega. És, doncs, la dona qui li obre el camí cap a la glòria.

Destaquem la coincidència del color rosat associat a l'Aurora en el poema anterior, "-La tarda et posa / cintetes rosa / a la cintura" (v.13-15) i en aquest poema "-Porta arcangèlica, / trèvol rosat, / porta arcangèlica" (v. 13-15). Aquests jocs cromàtics són molt presents en tota l'obra de Llacuna.

Anem veient com el llibre ens porta cap a un allunyament de la ciutat i la societat i una més gran identificació amb la natura i amb Aurora.