Poema explícitament nocturn, que prepara una cita amorosa clandestina. El poeta dóna instruccions i Aurora les escolta i les accepta. No es dóna en cap moment, però, una situació de mestre d'amor / aprenent ingènua sinó que les relacions es plantegen en un pla de relativa igualtat.

El poeta es fixa en el silenci nocturn, que es contraposaria amb el soroll dels "cornetins" i les "trompetes" que apareixien en poemes anteriors i li demana a Aurora que se'l faci seu, que el visqui intensament, que el xucli. Ella se sent ferida d'amor, les estrelletes se li claven "al tros més tendre / del cor" (v.7-8), cosa que confirma una vegada més l'acceptació de l'amor.

El senyal de complicitat, la contrasenya, serà el truc amb el "lleonet del picaporta" (v.11-12) a la casa del poeta. És el senyal de la fugida que es produirà en el següent poema. Ella, a la nit, l'anirà a cercar a casa seva i el despertarà de cop. La imatge del poeta adormit, despertat de sobte pel truc de l'Aurora pot tenir una interpretació més àmplia.