Poema de 12 versos distribuïts en 4 estrofes de 3 versos. Originàriament, aquest poema estava dividit en dos poemes diferents. El primer eren els 3 primers versos. El segon poema era format pels versos 4 al 12, i estava caracteritzat pel recurs de les repeticions constants dels versos. A nivell formal, la diferència entre les dues parts es nota.

Aquest és un poema assossegat, repetitiu  i calmós, contràriament al poema anterior, que era més enèrgic i dinàmic. Representa una pausa lírica abans de l'esclat final del darrer poema del llibre.

La parella continua situada al riu, un escenari ideal que és ampliat imaginàriament fins arribar a tenir barques i onades, cosa impossible en un riu com l'Anoia.

La redempció ha de venir de l'aigua. A l'inici del poema, la parella demana a l'aigua que els doni tres coses altament simbòliques: "un cavall blanc, / un punyal i una rosa" (v. 2-3). Aquests elements, símbol del poder, de la força, de la passió seran les armes de la parella a l'hora d'encarar la seva aventura.

La calma posterior, donada per la repetició dels versos i la presència extraordinària de barquetes, d'aigua blanca, de petites onades, situarà la parella en un escenari ideal i la prepararà per la culminació amorosa final.