El poema que tanca el recull representa la culminació de l'amor entre Aurora i el poeta. És un diàleg líric de clares referències eròtiques entre els amants, que es tracten d'amiga i amic, tractament que remet a la tradició trobadoresca.

És remarcable el joc de repeticions que Llacuna inclou en el poema. Els diàlegs mantenen una estructura simètrica, comencen amb la mateixa construcció sintàctica que és repetida al final de cada torn de parla:

1-Aquesta nit...
2-La teva mà...
3-A la cintura...

L'efecte que crea aquest recurs és el de la progressiva intensificació de la passió amorosa, que esclata en els dos darrers versos del poema. Aquesta intenció és confirmada pel lèxic del poema, que està carregat de connotacions eròtiques.

L'acostament físic entre els dos amants també és progressiva i profunda. Fixem-nos com el poeta enumera els passos de l'acostament físic fins arribar al clímax final: el trepig, la veu, l'alè, els cabells, la mà, la cintura...Amor.

L'amor serà una experiència única que acaba en el moment culminant.

A l'edició de 1947 el final del poema és diferent. A partir del vers 28 fa:

            A la cintura. 

La teva boca
em crema el pèl
moixí d'arran
de llavis...

-La teva boca...

(No sé si som
al Xipreret
o a la riera
d'Òdena).

Amic, amor! 

-Amor orèade!