JOAN LLACUNA     AURORA DE L'ARAGALL    SÀTIRS  (comentari)

El tema del poema és el pas del temps. A partir d'aquest poema, la secció anirà agafant cada vegada un to més trist i desesperançat. El poeta constata amb dramatisme com el pas del temps ho fa canviat tot, fins i tot del color dels ulls. El temps, a través de la figura mitològica dels sàtirs, s'endurà la joventut i la plenitud de la noia. Maria Enrich (1987) afirma que el pas del temps destruirà la glòria de la noia. El ball de la Patera, element genuí del folklore local, representarà la constància del pas del temps. La Patera serà presentada per Llacuna carregada de simbolisme negatiu, com la repetició d'un ritual cíclic que, any rere any, quantifica i constata el pas del temps i la pèrdua que això suposa. Aquest tema el reprendrà en el poema "Soledat, còndora trista". En els tres darrers versos s'al·ludeix a personatges mitològics: Aurora és una ondina (un ésser femení fabulós que habita l'aigua) i apareixen els tritons (semidéus marins, peix de mig cos en avall) disposats a devorar-la, com els sàtirs. La imatge de la jove Aurora en plenitud es veu amenaçada per una sèrie de perills que la volten i que es concreten en el pas del temps. Constatem que a Romeu (1941) li desplau l'ús que Llacuna fa de la mitologia clàssica en aquest poema.   El poema manté una rima i un ritme ternari força marcat, seguint el ritme dels compassos de la Patera, com una dansa macabra que roba els somnis de joventut a la parella.