Aquesta és la secció més curta del llibre, només dos poemes, potser a causa de la brevetat del moment del crepuscle.

El crepuscle és la mort del dia i Llacuna associa aquesta mort amb el final de la infantesa i l'adveniment de la maduresa, associada a la soledat. S'està anunciant el final de la història. Aquesta secció, temàticament, és la preparació per l'explosió final que es produirà en el darrer apartat del llibre.

Els dos poemes recuperen l'extensió llarga i novament les referències al paisatge local.