La segona part del llibre comença quan l'amor ja ha estat reconegut i acceptat. Podríem fer correspondre aquesta part amb el migdia, l'hora de màxima llum, de "glòria". Molts dels poemes funcionen pensant en aquest moment del dia.

El poeta fa un pas més i a més de la felicitat i la plenitud d'un incipient amor adolescent, planteja el tema de la glòria. Cal anar en compte a l'hora d'interpretar aquest concepte. Per una banda, és clar, es refereix a la petita vanitat de poeta, que desitja la glòria artística. Però no es queda només aquí: la glòria transcendeix l'àmbit personal i afecta la col·lectivitat, la ciutat i la societat que la conforma. I aquí és on el poeta es troba amb dificultats. El seu somni de glòria fracassa. El món que l'envolta i del qual forma part no és capaç de "veure" més enllà i es tanca en un devenir prosaic, com si fos incapaç de transcendir la quotidianitat i no tingués capacitat per saber apreciar la bellesa que té al seu abast. Per això, els sis poemes que formen aquesta part tenen un regust agredolç i crític.

Malgrat presentar una ciutat en festa i ebullició, el poeta se sent cada vegada més sol. La seva gent no és capaç de seguir-lo.