La secció tercera del llibre, que porta per títol La Tarda, està formada per quatre poemes, la tònica dels quals és un retorn a la natura, presentada d'una manera idíl·lica i, en certa manera, irreal. És la resposta al lògic desencís amb què acabava la secció anterior.

El poeta, desencisat per la resposta que obté de la ciutat i la seva gent, es concentra a viure el seu amor i a centrar-se en la contemplació de la bellesa de la natura. D'aquí li vindrà la glòria que el poeta cerca desesperadament. El darrer poema de la secció suposa un cert retorn a la ciutat, una ciutat, però, diferent: la Igualada de la seva infantesa.