VERGELLA, RELLUC, PARDAL

            Òliba,
            boscaler,

            que a la bòbila
            fan totxos,
5                 ja ho sé.

   -I que la meva àvia
   venia terrissa
   a la plaça de Santa Coloma,

            coloma,
10              també deus saber-ho.

            -Venia terrissa
            i cristall.

            -I que el meu besavi
            cantava el rosari
15              a la Guia,

            falzia,
            també deus saber-ho.

   -Cantava el rosari,
   descalç

 20            -Descalç
            corria amb els ànecs
            per la vila.

   I anava a la vinya
            descalç.

 25             -L'herbeta de la ribera
            no li deuria fer mal

   -Ni el rosimall,
            ni la gebrada,
            ni la neu rosa
30               del caminal.

            -I tu, vergella, relluc, pardal
            d'aquell homenet de les eres,
            te li menges les cireres. 

   -Es va oblidar de mi.

 35              Les cireres
             les heretà el padrí
             i ara se les menja l'oncle.

   Però l'herba de la ribera
   no vull que li faci mal.

 40             -Quina veueta més tendra
            té l'aigua de la riera!

   I les granotes,
   quines veuotes!

            -No sents la puput?
45               Crida el goig perdut.

            -On dorm el mussol,
            hi creix la vidalba.

   -Al carrer de l'Alba,
   mai no hi toca el sol.

Imatges del poema 

Veure: Antecedents familiars

Llocs: Santa Coloma

Llocs: La Guia

Creiem que hauria de dir falcia, que és un ocell, com els altres que han aparegut fins ara en el poema i no falzia, que és una planta, amb la qual cosa  es trenca totalment el sentit d'aquests versos. Tot i la  versemblança del lapsus ortogràfic, no hem modificat el text original.

Vergella, Relluc (DLC): Rebrot jove d'un arbre.
Llocs: Les Eres

Llocs: La riera

Una variant d'aquests versos apareixen al poema (inèdit):
"No sents la puput?"




Llocs: Carrer de l'Alba