A FRANZ SCHUBERT

           Revénen, revolen
           sospirs per ta absència.
           (La teva presència,
           Franz Schubert, la volen
5         els àngels,

           arcàngels,
           la Mare de Déu).
           Sospirs (oreig, neu)
           de ta adolescència,
10       (candor, transparència)

           revénen, revolen.
           Se'n vénen, se'n volen
           per camins de llum
           rosada. Perfum
15        de llorer, acàcia,
           lilà!

           Vindrà
           refulgent de gràcia,
           la blanca Teresa.
20        La blonda comtessa,
           faldada de roses,

           ruixada d'ocells,
           (coloms, oronells,
           rossinyols, aloses)
25        exultarà ta
           glòria. Oh Franz!,

           no sents la sonata
           (revola, revé)
           que celestes mans
30        (clavicèmbal d'or)
           ordeixen perquè
           una verge ha mort!

La música de Franz Schubert agradava especialment a Llacuna i formava part del repertori habitual de la seva filla.

Llacuna utilitza en aquest poema el recurs a intercalar frases entre parèntesis.

Veure: Teresa Llacuna