L'avi patern, Joan Llacuna, era pagès i, segons confessa el propi Llacuna a "Autobiografia" (1961): "L’avi Joan, el meu padrí, senzill, absent, la pipa de canya a la boca, era pagès, igual que els seus avantpassats, (...) i com jo, tenia poca estatura i escrivia versos" (pàg. 103) . La casa pairal d'on provenia la família era coneguda amb el nom de les Eres i estava situada en els terrenys que actualment ocupen els carrers de Sant Antoni de Baix i de la Caritat, molt a prop de la baixada de l'Aragall.

Eren els afores de la ciutat, una zona que havia estat eminentment rural, però que el propi creixement d’Igualada anava ocupant irremissiblement. A la casa pairal de l’avi, a més de les feines pròpiament agrícoles, i de petita ramaderia domèstica, hi havia una activitat relacionada amb els carros: hi tenien matxos i s'hi reparaven carros que servien pel transport. Pel que sabem, a les Eres s'hi feia també petit comerç de terrissa i cristall, bé a la mateixa casa, bé en mercats ambulants per pobles de la comarca. D’aquestes tasques auxiliars se n'encarregava l'àvia, la Calamanda Mas, que era comerciant de terrissa, que transportava amb dos dels carros de la casa. Setmanalment anava fins a Santa Coloma de Queralt a vendre terrissa al mercat. El poeta ho explica al poema "Vergella, relluc, pardal".

Avi matern, Pau Carbonell, és descendent dels Carbonell de Copons, una il·lustre família que Llacuna va resseguir un temps en arxius i parròquies, i de la qual parla també a l'Autobiografia. L'avi Pau estava casat amb la Marieta Piqué, dels Petxina de Vilanova del Camí.

La mare, la Carmeta Carbonell Piqué del poema, és descrita així per Joan Domingo Bisbal (1992), : "La mare de Llacuna, baixa i rodoneta, nascuda a Copons, la vila dels escuts heràldics i capdavantera de la indústria tèxtil, tenia el semblant festiu que transmeté al seu fill."(pàg. 44)

El pare del poeta, que era el petit de dos germans, s'anomenava Antoni Llacuna Mas. En no ser l'hereu (i Llacuna recorda aquest fet en el poema citat) es va establir de blanquer, un ram industrial o manufacturer molt arrelat a Igualada. Diu Joan Domingo Bisbal (1992): "En canvi, el pare, un tipus més aviat ferreny, començà l’ofici de blanquer el [sic] mateix temps que altres obrers del camp principalment d’Òdena i Sant Martí de Tous, durant la primera guerra europea, la majoria del quals es convertiren, mercès a les tràgiques circumstàncies, en primeres firmes del cuir a Espanya. L’home, sense canviar la seva dita aparença, treballant com un “negre” durant moltes hores, amb les mans clivellades pels tànics, es convertí en un home força ric. Físicament no ho semblava pas." (pàg. 44)

És significatiu constatar que en els seus versos, Llacuna parla dels avis en més ocasions i amb més detalls que no pas dels pares, a qui només esmenta de manera circumstancial.

Marieta Piqué Àvia de Joan Llacuna

Carmeta Carbonell, mare de Joan Llacuna