|
|
|
|
A la Rambla
de Sant Isidre, molt a prop del domicili familiar, hi havia
l’estudi de cal Senyor Francisco, una escola per nens petits que el propietari
regentava junt amb la seva dona. El propi Llacuna evoca aquesta etapa
en la seva breu "Autobiografia"
(1961):
El record d'aquesta primera escola apareix en el poema
"L'aire s'encanta entre miralls".
"-I als xops els surten Segons Antoni Boada (1983), el nom tallaret és la forma popular d’anomenar l’ocell tallarol (un petit ocell -12-15 cm- de l’ordre dels passeriformes que viu al bosc, en bardisses, parcs i fruiterars). "És molt possible que aquell mestre, parent seu, conegués prou bé les preferències i afeccions del petit Joan, i, més que al·ludir a la seva estatura, volgués referir-se a la seva personalitat introvertida i a les seves escapades vers els camps i la riera, segons ell mateix explica en els seus versos." (pàg. 318) Pel que fa a l’etapa dels Escolapis, podem resseguir també els records del propi Llacuna. "Autobiografia" (1961): "Els pares Escolapis, a canvi de fer d’escolà, m’ensenyaren el comerç, una mica de francès i, perquè la meva àvia materna, la Marieta (...) volia un nét escolapi, alguns anys de llatí." (pàg. 104). Abandonada la seva etapa escolar, sembla ser que Llacuna tenia una gran traça a l’hora de fer cal·ligrafia amb la ploma (la lletra redondilla). Va ser aquesta pulcritud la que, d’entrada, va despertar l’interès del senyor Sebastià Ferrer per fer-lo ingressar a l’oficina local de la Caixa de Pensions ja que les llibretes d’estalvi s’omplien a mà i la lletra i la presentació era molt important. |
|