JOAN LLACUNA                      ANYS D'APRENENTATGE                            

A la Rambla de Sant Isidre, molt a prop del domicili familiar, hi havia l’estudi de cal Senyor Francisco, una escola per nens petits que el propietari regentava junt amb la seva dona. El propi Llacuna evoca aquesta etapa en la seva breu "Autobiografia" (1961): 

"Molt aviat em van portar a estudi a can Senyor Francisco, de la Rambla de sant Isidre. Al pati hi havia un xiprer molt alt.
“Xiprers, xiprers!
-Cap de tan alt
com el de cal
Senyor Francisco.” 
 

Aquest mestre, que era parent meu, em va treure un motiu, “tallaret de bardissa”, que perdurà poc. En anar als Escolapis, als cinc i sis anys, va desaparèixer gairebé del tot. Només els amics del meu carrer continuaren dient-m’ho.
"(pàg. 104)

El record d'aquesta primera escola apareix en el poema "L'aire s'encanta entre miralls".

En un dels poemes d’Aurora de l’Aragall, "Verdaleta, piula" apareix expressament aquest apel·latiu referit al propi autor:

"-I als xops els surten
fulles a la panxa,
tallaret
de bardissa."

Segons Antoni Boada (1983), el nom tallaret és la forma popular d’anomenar l’ocell tallarol (un petit ocell -12-15 cm- de l’ordre dels passeriformes que viu al bosc, en bardisses, parcs i fruiterars). "És molt possible que aquell mestre, parent seu, conegués prou bé les preferències i afeccions del petit Joan, i, més que al·ludir a la seva estatura, volgués referir-se a la seva personalitat introvertida i a les seves escapades vers els camps i la riera, segons ell mateix explica en els seus versos." (pàg. 318)

Pel que fa a l’etapa dels Escolapis, podem resseguir també els records del propi Llacuna. "Autobiografia" (1961): "Els pares Escolapis, a canvi de fer d’escolà, m’ensenyaren el comerç, una mica de francès i, perquè la meva àvia materna, la Marieta (...) volia un nét escolapi, alguns anys de llatí." (pàg. 104).

Abandonada la seva etapa escolar, sembla ser que Llacuna tenia una gran traça a l’hora de fer cal·ligrafia amb la ploma (la lletra redondilla). Va ser aquesta pulcritud la que, d’entrada, va despertar l’interès del senyor Sebastià Ferrer per fer-lo ingressar a l’oficina local de la Caixa de Pensions ja que les llibretes d’estalvi s’omplien a mà i la lletra i la presentació era molt important.


Vista parcial de la Rambla de St. Isidre


Tallarol, ocell que serveix per formar l'apel·latiu "tallaret de bardissa" amb què era conegut el poeta de nen