Després de l'aparició del primer llibre de poemes, l'any 1934 les reaccions van ser diverses. Alguns van destacar la vàlua del jove poeta, i en van destacar la influència de les avantguardes.

Un dels autors que van llegir amb entusiasme la poesia de Llacuna va ser Rosselló-Pòrcel, però també Joan Teixidor, que el qualifica com un dels poetes renovadors de la lírica catalana, tot i que no li estalvia alguns retrets. Tanmateix, a nivell local, el llibre no va ser entès, segons confessa el seu amic Joan Mercader (1974).

Un dels autors locals que va fer broma amb el tipus de poesia com la que Llacuna feia va ser mossèn Josep Forn i Talló (1886-1936). Segons el seu biògraf A. Dalmau: "Amb motiu del 25 aniversari de la fundació de la sucursal de la Caixa de Pensions, el 10 d’abril de 1934, i com a rèplica a la poesia d’avantguarda, publicà la poesia intitulada “El Fulciment”, una sàtira no pas exempta de causticitat. (...) El [pseudònim] que emprà en la primera d’aquestes dues poesies satíriques fou el de “Sànchez Picuna”, clara al·lusió a tres poetes significats llavors com d’avantguarda: Sánchez-Juan, López-Picó i el nostre Joan Llacuna. Segons el senyor Jorba i Soler, mossèn Forn els acusava d’ortopèdics del llenguatge." (pàg. 26-27).

El poema, amb una evident intenció satírica diu: 

EL FULCIMENT
Tes mans balbegen, ai
ja has exhaurit la febre,
la nina et neda en ai-
gua sota la palpebra.
Solstici d’hivern? Tenebra? Aneu a sebre!
Els anys, els anys...!
les fatigues et diuen: Caixa o faixa?
I un somriure beguí
fa de resposta: Caixa
de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvi.

                                               Sànchez Picuna
 

Una altra mostra de la crítica de Mn. Josep Forn a l'estil de Llacuna és l’episodi en què en un concurs literari va presentar un poema signat per un tal “Joan Llauna”, fent paròdia de l’estil de Llacuna:      

                       Placeta de Sant Joan,
                       pouaire.
                       Placeta de Sant Joan,
                       coets enlaire!

Després de l'aparició d'Aurora de l'Aragall, l'any 1947, Llacuna, que a no residia a Igualada va tenir serioses dificultats per vendre el seu llibre, un producte de luxe, que resultava molt car: 1000 pts. de l'època. En aquest sentit, es conta una anècdota d'un blanquer igualadí a qui Llacuna perseguia per tal que li comprés el llibre. Un dia, no podent-se'l treure de sobre, li va preguntar:
-Quant dieu que val aquest llibre?
Quan Llacuna li va dir el preu, el blanquer, que havia entès malament la quantitat demanada, va dir-li:
-"Cinc" pessetes voleu que em gasti, jo, en un llibre de poesia?
Cal imaginar-se la decepció que suposaven per Llacuna respostes com aquestes per part dels seus propis conciutadans a qui comptava vendre el seu producte.

Veure:
Crítica de Joan Teixidor
Rosselló-Pòrcel

Dalmau Jover, Antoni (1987) Auster, senzill i noble. Mn Josep Forn i Talló (1886-1936). Ed. Priors del Sant Crist. Igualada

Malgrat això, Llacuna tindrà una gran admiració per Forn.

Veure poemes en castellà: Elegia a Mn. Forn