La relació de Joan Llacuna amb Rosselló-Pòrcel, tot i ser brevíssima, va ser intensa, emocionant i molt fructífera. El contacte entre els dos poetes el va propiciar Josep Romeu, que aleshores estudiava a Barcelona. Per la transcendència de la relació val la pena documentar-ne els detalls.

Al fons Llacuna de Montserrat es conserva el testimoni epistolar d’aquesta relació (ms 1302).

El 10 de juliol de 1937 Josep Romeu escriu Llacuna: "(...) He conegut a Rosselló Pòrcel i li he parlat de vos. Coneix el vostre llibre [es refereix a Ònix i níquel] i l’ha elogiat, sobretot “Placeta del Rei”. –el dia que vingueu a Barcelona dineu, si us plau a la Residència i el coneixereu. Ell en té vives ganes. Us parlarà d’una multitud de coses francament interesants, d’actualitat poètica. Se m’ha mostrat molt obert i franc (...)".

Un mes més tard, el 14 d’agost de 1937, Romeu escriu novament a Llacuna: "(...) Dimarts vaig conèixer a Rosselló Pòrcel. Simpàtic i atent. Us coneix a través del vostre “Ònix i níquel” i de la “Placeta del rei”, poema que ell mateix em cità com el que li havia agradat més de tot el llibre. Admira la vostra pulcritud i aquell moure les coses petites tan vostres en el primer llibre. Voldria fer coneixença amb vós, encara que fos per carta. Em pregà de trametre-us la seva salutació i de dir-vos que el dia que baixeu vingueu a dinar a la Residència on podreu parlar amb ell. Diu que té a punt un llibre que publicarà en aquestes edicions de la Residència que ell dirigeix en tots conceptes. Vàrem parlar d’una multitud de coses, de poemes i de poetes (...)"

El 28 d’agost de 1937, Romeu continua insistint en la trobada: "(...) Vaig rebre el vostre llibre per a Rosselló Pòrcel junt amb el Butlletí i la vostra tarja. A la nit ho vaig entregar al poeta i vàrem parlar molta estona. Està agraïdissim de la vostra atenció. Us admira i voldria que vinguéssiu immediatament. Em va llegir algunes de les seves poesies actuals, de les que fa poc ha fet i de les que ja tenia a l’impremta a punt de publicar en un llibre que la revolució li ho impedí. Són esplèndides, estupendes i no és ja aquell infant tímid a remolc de C.Riba, sinó un poeta personal i conscient... Si podeu baixar demà no espereu una setmana; serà una coneixença que us interessarà i que interessa a ell. Té molts de fet i encara inèdit. Digué que us volia enviar quelcom (...)".

Finalment, la cita es concreta. La carta (sense data) amb matasegells del 10 de setembre de 1937 així ho confirma: "(...) He parlat amb el Rosselló i desitja que vingueu diumenge; sembla que hi tingui un veritable interès. Ell, però, no us podrà atendre fins a quarts d’una ja que ha de complimentar alguns amics seus als que té compromís aquell. Diu que vol conèixer-vos no solsament com a escriptor sinó com a home inclús; ha afegit que podríem dinar junts (...)"

Després de la coneixença personal, Rosselló-Pòrcel va escriure dues cartes a Llacuna. La primera l’escriu un mes després de la trobada:

15 oct. 37, Barcelona

Admirat Llacuna:

En Romeu m’ha dit tantes coses amables de part vostra i jo m’he portat tan malament amb vos que ara que, depressa, us he d’escriure dues lletres, només sabria presentar-vos excuses i excuses.
La vostra anunciada dedicatòria m’ha emocionat. Exactament. Sé com us estimeu aquell poema i també sé com me l’estimo jo. Voldria poder correspondre algun dia amb versos que no fossin massa indignes. I cal esperar-los.
Treballo moltíssim a la caserna i no tinc ni un moment meu. Només l’hora de sopar i de dinar. Us espero sempre a taula.

Maneu al vostre amic

                                                             Rosselló Pórcel.

La segona carta conservada és de finals de novembre, poc abans de la mort del poeta. El to de la carta és dramàtic:

Barcelona 30 de novembre 37
Sr. Joan Llacuna
Igualada

Benvolgut amic:

El diumenge projectat ha fracassat. Treballo –soldat- tota la setmana i 10 hores cada dia sense excepció. Estic cansadíssim. Quan no treballo, dormo. No dic menjo perquè encara que vull, no puc.
Us desitjo una vida més suau que aquest esclavatge meu que és, encara, i convé no oblidar-ho una “sort excepcional”!
Envieu-me poesia vostra i em deslligareu una mica d’això. La meva poesia, ara, són munts de fitxes.
Tan aviat com el treball minvi us escriuré.

Maneu al vostre afectíssim amic.

                                                                Rosselló

Rosselló va enviar a Llacuna una còpia mecanografiada d’alguns dels poemes que van formar part del recull Imitació del foc.

Després de la mort de Rosselló és Llacuna qui escriu a Salvador Espriu des de Manresa, on estava mobilitzat fent serveis auxiliars:

Manresa, 20 d’octubre 1938
A Salvador Espriu
Barcelona

Benvolgut amic:

Fins avui no m’ha vingut a les mans la “Imitació del foc” del plorat Rosselló-Pòrcel. L’acabo de llegir ara mateix. L’emoció em priva de dir el que voldria d’un llibre tant pur. (M’han vingut llàgrimes als ulls quan me l’han entregat a la llibreria). Desprñes només s’em ha acudit una cosa: escriure-us i exclamar: Inefable, Inefables velluts, sedes inefables. Oh verds, oh vermells, oh roses! (“rares, noves”).

I quin remolí de sensacions, amic Espriu! Quin tumulte de records, de sorpreses!

Amic Rosselló per què ens heu deixat! Quina enyorança sento de vos, dels poemes que heu deixat d’escriure.

Com hauríem celebrat junts la publicació del vostre llibre! Sou el primer poeta català ove. O us en proclamo. Més alt que jo –ja no cal dir-ho. I més alt, encara, que en Teixidor, que en Vinyoli.

Sapigueu-ho: així que acabi la guerra, els amics que us estimavem, farem repicar totes les campanes de Palma a la glòria vostra. L’Espriu i jo. I els altres. Per totes les Illes ressonarà el vostre nom –immortal?; jo pressenteixo que sí- com ara ressona –o hauria de ressonar- per tot Catalunya.

Finalment he aconseguit escriure un poema a la seva memòria. Anirà com a dedicatòria a la meva “Aurora de l’Aragall”. Potser no us agradarà. Potser tampoc li hauria agradat amb ell. És el més segur. Estic espès, desorbitat des de que sóc fora de casa. No treballo gaire, i el poc que faig és sense il·lusió.

Des de la meva incorporació que m’estic a Manresa. Soc de serveis auxiliars i estic destinat a unes oficines militars. No puc dir que me la passo malament. Però, sabeu?, estic lluny de la meva dona i de la meva nena. IO, encara, dels meus llibres i de la ciutat que tant estimo. O, com sempre, passo desapercebut i sense amics que valguin la pena. Diuen que prop de Manresa –a St. Benet de Bages- hi viu Manuel Altolaguirre. Potser per distreure’m el vagi a veure. Amb tot, no em faig masses il·lusions. El coneixeu vos?

Escriviu-me.
No dubteu de l’afecte i de l’admiració que us tinc.

Joan Llacuna

Tres dies més tard, el 23 d’octubre de 1938, Espriu contestava la carta.

"(...) Us vaig prometre el llibre de Rosselló i no us l’he tramès, però no us en demano perdó perquè la culpa no és meva. L’editor oficial, el conseller Sbert, no ha posat cap exemplar de l’obra a la meva disposició, i jo estic massa allunyat d’ell per a poder-li’n demanar... –El vostre esplèndid poema m’ha agradat molt i estic segur que hauria agradat també a Rosselló. No passa moment que no pensi en ell. No sé si és el més alt poeta jove de Catalunya, però estimo la seva obra per damunt de tot. I vós comprendreu per què. Jo no puc judicar-lo, com no puc parlar de mi mateix. No puc dir-vos com agraeixo i m’emociona el vostre record i les vostres paraules..."

Anys més tard, Romeu (1974) explica l’emoció d’aquella trobada, tot i que la memòria situa el fet a la primavera i no a la tardor de 1937: "A darreria de la primavera de 1937 vaig presentar Llacuna i Rosselló.Pòrcel, a la Residència D’Estudiants. No he presenciat mai un primer contacte i una primera coneixença humana tan fervorosos. Tres anys després Llacuna escriu l’antològica elegia a la memòria de Rosselló, que servirà de pòrtic a “Aurora de l’Aragall”."

Pel que sabem, Josep Romeu explicarà més detalls d’aquesta trobada en les seves memòries pendents de publicació.

Anar al poema: Elegia a R-P
Anar a: Epistolari

(publicada a Abraham, Xavier; Rosselló Bover, Pere (1999) Bartomeu Rosselló-Pòrcel: A la llum. Ajuntament de Palma. Pàg 191)