El seu amic Joan Domingo Bisbal (1991) en el seu llibre Vivències ens dóna la seva visió de la joventut dels dos amics.

Forma de vestir: "En aquells temps, pels càrrecs que teníem, força interessants, anàvem ben vestits. [recordem que Llacuna treballava a La Caixa i el seu amic era passant d’un advocat] La gent obrera no podia fer-ho més que els diumenges i altres dies festius. Fins i tot a l’estiu portàvem barret de palla, de cantell i, alguna que altra vegada movíem un gaiato prim i vincladís, tot a l’estil de Maurice Chevalier." (pàg. 43-44)  Veure: Fotografia.

Els llibres: "Joan Llacuna, el meu amic, era el senyoret de la família, que de tant en tant pidolava alguns dinerons al seu pare qui arrugava el front , perquè els de la “caixa” li quedaven curts. Sembla que no era per malgastar-los sinó per adquirir llibres que li eren una dèria i aprofundien la cultura de la seva erudició." (pàg. 44)

Les noies: "A les noies bufones, més o menys de la nostra edat, que passaven per l’altra banda del carrer en sortir del col·legi, les distingia amb noms inventats, com per exemple el de “Ivorina”, o bé d’altres pertanyents a la mitologia. En recordo una de tipus alt, damisel·la d’uns divuit anys, verticalment dreta com un pal de telèfon, que li feia peça. Li posà per nom “La Ben Plantada”, comparant-la amb la figura mítica que tan bé va saber descriure Xènius, encara que al meu entendre restava molt lluny d’ésser-li comparada." (pàg. 44)

La cultura: "Però teníem tantes coses comunes –abarcàvem totes les temàtiques- que les nits dels dissabtes de les deu de vespre a les dues de la matinada, les passàvem caminant amunt i avall de la Rambla de Sant Isidre, pel cantó del “Casino del Foment”, parlant principalment d’art i de tota una gamma important de coses de la cultura catalana." (pàg. 45)

Foto: Arxiu família Llacuna