"(...) Trobem en aquest primer llibre de Joan Llacuna aquell mateix esforç característic de l'escola sobrerealista per a encabir la natura i la realitat dintre el marc infinitament flexible d'un món de somni, del món deshumanitzat de l'acrobàcia i del malabarisme. El nostre poeta sorprèn en la llagosta camperola un graciós clown amb "la seva jaqueta bruna i el seu rostre emmidonat". En un cel nocturn de lluna se li obre "la pista de neu dels estels". La lluna de quart minvant se li apareix com un trapezi on es gronxen els estels trapelles. I la visió infantil dels estels és quelcom de típicament insistent en aquest llibre de poesia. I així, una vegada tornem a veure els estels com juguen a fet-amagar en una nit fosca; i, una altra, com es cabussen, per jugar, en "el líquid del cel".

Ben poques són les composicions d'aquest llibre de poesia on no hi hagi una evocació més o meys directa de l'infant i de la infància. Aquesta infantilitat, que és medul·lar en la lírica de Joan Llacuna, assoleix de vegades un grau realment superlatiu d'ingenuïtat, com s'esdevé en el poema "Com les cuques de llum són petits els estels", que podria ésser signada per la mà d'un infant autèntic. Cal declarar que en aquest gènere de poesia conscientment infantil el nostre jove poeta ha estat immediatament precedit per un altre, que avui ja s'ha erigit en mestre i que ha aconseguit superar les seves primeres modalitats líriques: Sebastià Sánchez-Juan. La modalitat  infantil-angèlica d'aquest original poeta ha servit indiscutiblement de model a Joan Llacuna(...)."

Manuel de Montoliu (1935) "Poesia, joc d'infant", La Veu de Catalunya, 22 de gener.