"(...) L'obra de Llacuna, però, no és pas perfecta ni manté un to regular. Parlem de la perfecció dels poemes en si, en allò que han de tenir de càlid i d'humà capaç d'ésser comunicat a tot home que senti com una exigència la poesia; de la perfecció formal, de la "fermosa cobertura" que deia Santillana, en parlarem més endavant perquè és una de les notes més interessants del nostre poeta.
La creació d'en Llacuna és irregular. Tota la poesia d'en Llacuna no és sublim, ni bella, ni bonica, mirada, així, globalment. Hi ha de tot, si bé la seva característica potser sigui la d'aquesta boniquesa més que no pas les altres. Un dóna, la seva obra, freqüentment, la sensació que el poeta ha arribat a la Poesia eterna però que ha quedat confós abans d'abastar-la del tot, ha clos els ulls i no ha gosat mirar-la de fit a fit. I recordem allò de Salinas parlant de Villalón quan diu d'ell, més o menys, que perseguí la Poesia i només la pogué prendre pel peu. No és que el cas de Llacuna sigui aquest mateix, però és semblant; el nostre poeta ha arribat més amunt i a una consecució més total, però no definitiva. Diríem que l'abastà del braç i que mai més l'ha deixat, i que, sense mirar-la als ulls, ha consagrat la seva vida en enquimerar-se de la perfecció i dels detalls d'aquell braç que ell estima com el més gran dels béns i la més alta de les felicitats, no exempta de dolor (...)."

Josep Romeu (1942) "De la poesia de Joan Llacuna". Estudi inèdit conservat a l'arxiu Llacuna de Montserrat (ms. 1302)
 

Dedicatòria a Llacuna i signatura de Romeu al final de l'estudi que citem