ALTRES PREGÀRIES

           Quanta alegria hi ha al món,
           quanta bellesa:
           I quant dolor, Senyor,
           quanta tristesa:
5                Vós sou la llum,
           l'alegria i el perfum.

           * * *        

  Vós sabeu
           com he sentit
           el desig de glòria.
           Perdoneu-me,
5                Senyor,
           Vós sabeu
           com m'ha temptat
           la carn.
           Perdoneu-me,
10        Senyor.

      * * * 

           Voldria tenir
           l'ànima en pau,
           com una illa
           dormida dintre el mar,
5                o com un infant
           al punt de néixer,
           al moment batejat.
           Voldria matar
           tota retòrica.
 
                    * * *

            Per què, Senyor, torno a fer versos
            després de tants anys de voluntari silenci.
            Quina força m'impulsa a escriure
            contra la meva voluntat?
5                 Per què els faig,
            per qui els faig,
            i per què els faig,
            si no crec,
            si ningú no els espera,
10              si no veig lector al meu entorn.
            Tot és silenci al meu voltant.
            Em sento sol
            i immensament trist.
            Escriure només per a vós.
15              Si no és per a vós,
            no els necessito. 

      * * *

            Només per vós escric els meus poemes.
            El món ignora el meu missatge.
            El món no escolta la meva veu,
            per vós escric els meus poemes.

                 * * *

            Qui resarà per mi!
            Els que em sobreviuen,
            muller, filla i néta,
            i tots els que em lliga
5                 un vincle de sang o l'amistat
            no s'obliden de la meva ànima.
            Ells resaran també per mi.
            Em sobreviuen
            muller, filleta i néta?
 
                  * * *

            Senyor,
            ens cansem de tot.
            No comprenem els altres,
            ni ens comprenem nosaltres.
5                 Només el vostre amor
            il·lumina les nostres tenebres
            i ens fa dignes
            d'un millor destí. 

          * * *

            Senyor,
            no sé què fer per estimar-vos.
            I voldria agradar-vos tant!
            Tot el que faig
5                 em deixa insatisfet, buit,
            entristit.
 
                   * * *

  Confós entre el dolor
  i la tristesa,
  quanta alegria, Senyor,
  quanta bellesa. 

         * * *

           Vós sou, Senyor, el conductor
           d'aquesta fabulosa orquestra del món.
           Però només alguns
           segueixen el vostre braç.
5                Els altres
           cantem la nostra trista melodia.
           Ens oblidem de la vostra paraula.
           No ens voldreu tampoc
           al cor celestial dels àngels,
10             al costat de la Verge i dels Sants?
           Però vós quina necessitat en teniu?
           Sento la meva poesia
           lluny de tothom.
           El meu nom ha emmudit.
15             Ah, si pogués escriure per vós,
           si m'escoltéssiu.
           Però vós voleu altres coses de mi,
           i no la meva poesia.
           I menys la que faig ara.
20             Mai no he pogut realitzar
           el somni d'un poema
           immens, dedicat a vós
           en la figura del Crist d'Igualada.
           Tota la vostra història,
25             tot el paisatge de la ciutat
           que des de segles us venera,
           i la vostra Mare,
           la Verge de la Pietat,
           adorada en el meu col·legi d'infant.