JOAN LLACUNA    L'ESPIGA A LA MÀ  /  Poema de la meva mort                                  

                                            II         
            
AMICS, VOLDREU ACOMPANYAR-ME?

           Però, a on moriré, Senyor?
           A on seré enterrat?
           I com m'agradaria
          -a l'hora dels silencia i els adéus,

5
              quan la daurada llum del sol,

          cansada d'abraçar
          les places i els carrers,
          ja besa dolçament
          teulades i muntanyes-

10
           ser enterrat a Igualada!

          Amics, voldreu acompanyar-me?
          Que tot sigui senzill.
          Entrem a veure el Sant Crist
          (la sang que va suar al Roser

15
            redimirà les meves culpes),

          aturem-nos a la Plaça del Rei
          ("Neptú, Neptú,
          Príncep de la Placeta!"),
          Passem per l'Aragall

20
           (mireu, vaig néixer a aquesta casa!

          que és trist:
          ja no hi ha el lleonet
          del picaporta!
          Déu meu, Déu meu,

25
           com van perdent-se

          les nostres coses!).
          Aquí, a la Soledat,
          em batejà Mossèn Ambròs,
          i el Bisbe Torras
30       em confirmà en la Fe.

Nota manuscrita del poeta: "Havent canviat actualment les circumstàncies íntimes que em van promoure a escriure'l, aquest poema no obliga, després de la meva mort, els igualadins, i menys encara la meva muller o filla, si em sobreviuen, les quals seran, en definitiva, les que hauran de determinar com hauré de ser enterrat".

 

 

 

Símbols: Sant Crist d'Igualada

Llocs: Església del Roser

LLocs: Plaça del Rei

 

Llocs: Carrer de l'Aragall

 

 

 

 

Llocs: La Soledat