II
AMICS, VOLDREU ACOMPANYAR-ME?
Però, a on moriré, Senyor?
A on seré enterrat?
I com m'agradaria
-a l'hora dels silencia i els adéus,
5
quan la daurada llum del sol,
cansada d'abraçar
les places i els carrers,
ja besa dolçament
teulades i muntanyes-
10
ser enterrat a Igualada!
Amics, voldreu
acompanyar-me?
Que tot sigui senzill.
Entrem a veure el Sant
Crist
(la sang que va suar al
Roser
15
redimirà les meves culpes),
aturem-nos a la Plaça del
Rei
("Neptú, Neptú,
Príncep de la Placeta!"),
Passem per l'Aragall
20
(mireu, vaig néixer a aquesta casa!
que és trist:
ja no hi ha el lleonet
del picaporta!
Déu meu, Déu meu,
25
com van perdent-se
les nostres coses!).
Aquí, a la Soledat,
em batejà Mossèn Ambròs,
i el Bisbe Torras
30 em confirmà en la Fe. |
Nota manuscrita del
poeta: "Havent canviat actualment les circumstàncies íntimes que em van
promoure a escriure'l, aquest poema no obliga, després de la meva mort, els
igualadins, i menys encara la meva muller o filla, si em sobreviuen, les
quals seran, en definitiva, les que hauran de determinar com hauré de ser
enterrat".
Símbols:
Sant Crist d'Igualada
Llocs:
Església del Roser
LLocs:
Plaça del Rei
Llocs:
Carrer de l'Aragall
Llocs:
La Soledat
|