IV
           ME'N VAIG AMB ELS AVANTPASSATS

           Amics, ja hem arribat
           al regne del silenci.
           Reialme sense ceptre,
           tots som vassalls d'unes mateixes ombres.
5                Me'n vaig amb els avantpassats
           (ai, pare meu, mare estimada,
           com he enyorat el vostre rostre!),
           entre companys de joventut.
           Es desfarà el meu cos
10            -fins al terme del Temps
           serà pols del camins,
           aliment d'altres vides-
           i el dia del Judici
           ressucitarà pur,
15            igual i diferent
           -radiant- de com era.
           Tot ho retrobarem
           menys el pecat.